Per poder dur a terme la tasca ingent de construir tots aquests edificis en un termini d’uns 10 mesos, Rogent es va envoltar d’un gran equip d’arquitectes, alguns dels quals professors de l’Escola d’Arquitectura, que aportaren el seu propi llenguatge personal adaptant-lo al caràcter específic de cada palau o pavelló.

Jaume Gustà i Elias Rogent	Palau de la Indústria
August Font	Palau de Belles Arts
Pere Falqués	Palau de les Ciències / Pavelló de l’Agricultura
Lluís Domènech i Montaner	Café-restaurant
Josep Vilaseca	Arc de Triomf
Adrià Casademunt	Galeria de Màquines
Gaietà Buïgas Monravà	Pavelló de Construcció Naval
Josep Amargós	Umbracle/Hivernacle

 

Llista dels principals arquitectes que van participar en la construcció dels edificis de l’Exposició Universal, que substitueixen el grup d’arquitectes amb què havia treballat Serrano. Només J. Gustà, que havia intervingut en el Palau de la Indústria, s’integrà a l’equip dirigit per Rogent.

Els edificis més solemnes, com el Palau de Belles Arts o el de les Ciències, seguiren un eclecticisme molt més acadèmic, amb façanes estucades, imitant carreus, en les quals es recreaven les formes del repertori clàssic, tot i que combinades lliurement.

Als pavellons més relacionats amb les activitats productives, com la Galeria de Màquines, el Pavelló de Construcció Naval o el de l’Agricultura, s’optà en la seva construcció pel maó vist. Aquest material es relacionava amb la indústria, però també es van valorar les seves qualitats decoratives que derivaven de la tradició mudèjar. 

La importància del maó vist també es constata en dues de les tres construccions permanents previstes, el Gran cafè-restaurant i l’Arc de Triomf. En el primer, el caràcter festiu de l’edifici justifica l’elecció d’un material "poc noble". En el segon, l'ús de la totxana vista, en una tipologia clàssica que solia resoldre’s amb un revestiment de marbre, esdevé una opció clara per la superació dels estils històrics, que desembocaria en el Modernisme.

El Palau de la Indústria era, juntament amb la Galeria de Màquines, l’exponent màxim de la modernitat dins d’una exposició. Tanmateix, a Barcelona es va resoldre amb una façana principal molt semblant a la del cos central de la universitat, inspirada en el romànic català.

El caràcter medievalitzant del Palau de la Indústria fou encara més evident en les aportacions de Domènech i Montaner a l’Exposició: el Gran cafè-restaurant i l’Hotel Internacional. De fet, aquests edificis es consideren el punt de partida del primer Modernisme, molt marcat per la influència del món medieval.

Al costat del maó, el ferro també va tenir un paper important, tot i que a l’Exposició de Barcelona encara molt limitat, si ho comparem amb d’altres en les quals els edificis principals es construïen bàsicament d’aquest material. El preu elevat de les estructures metàl·liques i la manca d’una indústria siderúrgica prou desenvolupada al país, expliquen l’ús restringit d’aquest element tan definitori de la revolució industrial.

A Barcelona treballava un arquitecte especialitzat en estructures metàl·liques, Joan Torras i Guardiola, l’empresa del qual va subministrar totes les bigues, encavallades, columnes i tirants metàl·lics dels edificis oficials de l’Exposició.

Les grans estructures de ferro es troben principalment als edificis de caràcter permanent com el Palau de Belles Arts, el Gran cafè-restaurant i la nau central del Palau de la Indústria, on fou possible cobrir els grans salons respectius sense necessitat de columnes al mig. El mateix es pot dir per a la Galeria de Màquines, que tot i que no havia de ser permanent sí que necessitava un espai obert per encabir la maquinària, i per al pont de la Secció Marítima que passava per sobre les vies de l’estació de França.

La resta d’edificis es bastiren amb grans carcasses de fusta sobre les quals es va instal·lar "teules" d’un nou material anomenat cartó-cuir, és a dir, làmines de cartó suposadament impermeabilitzades amb un bany de quitrà. Aquestes peces eren molt fràgils i poc eficaces i foren responsables d’innombrables goteres i filtracions d’aigua dins dels pavellons.