BCN Acció Intercultural

Les activitats són una iniciativa conjunta de l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), que formen part del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona. De les diferents activitats que han tingut lloc en la línia de #Barxiluna, s’ha fet una relatoria de dues de relacionades amb el món educatiu.

La rellevància del fet islàmic per a Barcelona prové de la important vinculació històrica —però també present— amb l’islam, i en les activitats d’aquesta línia s’ha explorat des de diferents punts de vista. Les primeres activitats de la línia #Barxiluna es van centrar en reflexionar sobre la història i el patrimoni, i sobre la museografia al voltant del fet islàmic. Més endavant, s’han dut a terme dues activitats per debatre sobre el tractament del llegat i de la realitat islàmica en l’àmbit educatiu: “Barxiluna. El currículum” i “Barxiluna. Currículum ocult”. Aquest document, elaborat per  Anyely Marín Cisneros i l’equip de l’OAR, recull la crònica i les conclusions d’aquestes dues activitats.

• “El currículum” (15 de març de 2023) va proposar generar un nou espai de debat i treball sobre com s’han transmès la història i la presència islàmiques en diverses assignatures del currículum educatiu català, posant una atenció especial en els llibres de text i les narratives de la història de l’islam i la població musulmana. L’objectiu era analitzar la presentació del món musulmà, els fets històrics, els aspectes geogràfics, les dimensions econòmiques, polítiques i socials, etc., presents als llibres de text que es treballen amb l’alumnat. A partir de l’anàlisi de textos de les principals editorials, la perspectiva antiracista i experiències vinculades amb l’àmbit educatiu es van analitzar de manera conjunta els continguts, els discursos i les formes de representació de l’islam en els llibres de text que s’utilitzen avui dia en l’àmbit català, i es va debatre sobre algunes mesures concretes per resoldre la forma de racisme que es reprodueix en aquest entorn. A l’activitat va col·laborar el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) – Les Corts. Per emmarcar el debat, van intervenir en l’acte Hallar Abderrahaman, treballadora social, Amanda Hawthorne i Marita Zambrana Vega, membres de SOS Racismo Madrid, entitat que va elaborar l’informe Aprendiendo racismo: Racismo estructural en libros de texto (Zúñiga et al., 2023).
• “El currículum ocult” (20 de maig de 2023) va posar el focus en aquelles idees sobre l’islam que es transmeten en l’àmbit escolar de forma implícita, les vivències de l’alumnat en els centres educatius més enllà del currículum oficial. En aquesta activitat van participar l’Associació d’Estudiants Musulmans (AEM), l’educadora social Yousra Touri El Mansouri i el grup musical Pinan 450f. Tot això, en col·laboració amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu i l’Escola L’Estel.

L’islam a les tres dimensions del currículum

Des de les ciències de l’educació s’han conceptualitzat diverses formes de currículum entre les quals destaquen: el currículum explícit, ocult i nul. El currículum explícit seria el que solem entendre per currículum sense adjectiu: aquells continguts o competències a aprendre que s’ofereixen de forma explícita i pública. Pel que fa al currículum nul, és tot allò que l’escola no ensenya, allò que no està present o no es considera rellevant per a l’aprenentatge. La selecció de competències i contingut no és atzarosa, sinó que respon a unes determinades idees sobre quins aprenentatges tenen utilitat o valor. Finalment, podem entendre el currículum ocult com tots aquells aprenentatges que es produeixen sense la intencionalitat del personal docent o de la institució educativa. Entre altres aspectes, habitualment, formen part d’aquesta categoria de currículum els valors morals i les actituds que, sense ser explicitats en la planificació educativa, es transmeten per imitació al professorat, per interacció social dels membres del grup classe, per contacte amb els models que encarnen les persones adultes de la comunitat educativa, pels valors implícits en el tractament de les informacions escolars i per altres circumstàncies diverses que poden envoltar el procés d’aprenentatge.

Qüestions relatives al passat o al present de l’islam s’expliquen o no s’expliquen, a través d’aquestes tres formes de currículum que impacten en l’alumnat musulmà (o amb famílies musulmanes) i en l’alumnat en general. L’alumnat dels centres educatius barcelonins és divers en l’aspecte identitari i religiós, seguint la tònica de la societat en general. Com es parla de l’islam als centres educatius? En el document, Anyely Marín Cisneros conclou que la proposta didàctica que s’hi ofereix comporta tergiversacions, deformacions i importants omissions respecte a l’islam o les persones musulmanes. Això es produeix fonamentalment a partir d’una narrativa basada en l’oposició identitària de “nosaltres, a diferència d’ells/elles”.

D’altra banda, en relació amb el currículum ocult, diversos treballs assenyalen l’àmbit educatiu com un espai en què l’alumnat musulmà (o de família musulmana, procedent de països majoritàriament islàmics, etc.) no se sent representat i, fins i tot, és víctima de discriminacions i assetjament racista o islamòfob. Es tracta, sobretot, de casos de discriminació relacionats amb l’ús del hijab o amb els menús escolars, però també d’altres vinculats a prejudicis sobre l’islam i sobre l’alumnat musulmà.

Consulta “Barxiluna برشلونة. (Des)memòria del passat i present islàmic a les diferents dimensions del currículum” AQUÍ!

Consulta tot el material generat de les activitats de #Barxiluna AQUÍ i AQUÍ!