Francesca Bonnemaison i Farriols va néixer el 12 d'abril de 1872 a Barcelona. Filla d'una important família de botiguers de la ciutat va ser criada en un ambient burgés, tradicional i religiós, però a la vegada molt influït per l’esperit il·lustrat de la Renaixença i va estudiar dibuix, pintura, idiomes i música.
L'any 1893 es va casar amb l'advocat i polític Narcís Verdaguer i Callís (cosí germà de mossèn Cinto Verdaguer). Amb aquest matrimoni, Francesca es va introduir definitivament en l'esfera de la intel·lectualitat burgesa catalana i en els cercles polítics de l'època.
Sota el pseudònim de Franar (Fra de Francesca i Nar de Narcís) la parella va escriure traduccions de rondalles i contes populars a La Veu de Catalunya, diari del que el seu marit va ser un dels fundadors.
Bonnemaison, inspirada en la tasca de les introductores del feminisme reformista d'arrel catòlica i gràcies als nous contactes establerts i als seus dots socials, va poder tirar endavant l'ambiciós pla de crear una biblioteca per a dones.
De fet, el seu tarannà la va ajudar a establir molts contactes i a treure'n profit per a l'Institut de Cultura, on molts personatges importants de la burgesia de la Barcelona de principis de segle van invertir diners en el manteniment d'aules, en l'adquisició de mobiliari, etcètera.
Va quedar vídua molt jove i sense fills i això va fer que es bolqués totalment en la "seva obra" fins que va haver d'exiliar-se a Suïssa a causa de la Guerra Civil tant per l'actuació política que va tenir el seu marit contra els acusats en els judicis dels fets de la Setmana Tràgica com per la relació que el matrimoni havia tingut amb Francesc Cambó i la Lliga Regionalista, de la que Francesca, a petició del polític, es va fer càrrec de l'organització femenina del partit durant la II República.
No va ser fins a principis dels anys quaranta que Francesca Bonnemaison va tornar a Barcelona i ja no va tornar mai a entrar a l'edifici ja que l'Institut era a mans de la Secció Femenina de la Falange i els seus objectius totalment diferents als que ella havia pensat per a les dones barcelonines.
Va morir l'any 1949.
