Jaume Fuster (Barcelona, 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 1998) va ser un escriptor genuí, amb voluntat de ser-ho i de crear lectors perquè la literatura catalana pogués arribar al màxim de públic possible. La seva bibliografia no es pot cenyir, per tant, a un sol gènere, sinó que va tractar diverses temàtiques (novel·la negra, mitològica, ficció, periodisme polític, impacte dels mitjans de masses...). A banda de la seva obra literària es troba també la seva notable tasca com a traductor (va rebre el premi Crítica Serra d'Or 1989 per la traducció al català de Bella del senyor [Belle du Seigneur], d'Albert Cohen) i articulista en els principals mitjans de comunicació catalans, així com la seva aportació en el camp audiovisual, com a guionista televisiu i cinematogràfic.
Nascut en la immediata postguerra, Jaume Fuster pertanyia a la denominadageneració literària dels setanta, que es va distingir pel seu activisme rupturista, tant des de la pràctica literària com des d'una nova manera d'incidir en la cultura i la societat, i que va tenir el seu mitjà d'expressió pública a través del col·lectiu Trencavel, denominat posteriorment Ofèlia Dracs, del qual Fuster va formar part. Per això, al costat de la seva biografia literària cal situar, en el mateix pla, el paper rellevant i singular que va exercir com a activista cultural, el màxim exponent del qual va ser la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser primer secretari i que va presidir des del 1995 fins a la seva mort prematura el 1998.
