Ciutat Vella

En el nostre present, les dificultats d'època per trobar alternatives a les formes de producció i d'organització de la vida han rebut denominacions com ara 'els temps de la fi' o 'la fi de la història'. S’insisteix en la nostra complicitat amb les formes d’opressió argumentant que la nostra servitud és voluntària. En aquest context, part del pensament crític ha adoptat una actitud culpabilitzadora que no sembla contribuir a crear possibilitats per pensar un altre món comú. Tot i això, l'exercici crític hauria de preocupar-se més per treballar sobre aquesta imaginació abans que continuar anunciant el seu fi.

Jacques Rancière ha treballat àmpliament en aquest sentit, explorant el potencial crític de la ficció en la configuració d'escenes de litigi del comú, disputant l'ordre establert i les seves lògiques identificadores. Des d'aquesta perspectiva, ha proposat de pensar el potencial que tenen les aparences en la construcció de nous imaginaris i en la creació d'altres formes de sentit d’allo comú. En parlarà en un debat amb la professora d’estètica Andrea Soto Calderón.