Comerç

Hi és des del 1915 (tot i que a la placa de la façana indica 1928 com a data d’inauguració), així que podria parlar de com ha evolucionat el barri. Es tracta de tota una institució allotjada en un edifici modernista, la Casa Vidal, el magatzem subterrani de la qual va servir de refugi antiaeri durant la Guerra Civil. En una altra època era freqüentat pels treballadors de l’antiga fàbrica de camions Pegaso i, des dels seus inicis, ha estat obert per satisfer el veïnat. En l’actualitat, serveix esmorzars de forquilla, tapes, com unes peculiars patates braves amb guacamole picant, tomàquet i xili concassé, ceba crocant i sorra d’olives negres, el sandvitx Versalles (pernil dolç, formatge, ou i amanida), varietat de coques de Folgueroles i guisats d’ahir, d’avui i de sempre. 

El 2012, després d’haver passat per les cuines de diversos restaurants, Guillem i Maria van considerar que era el moment de plasmar el que sabien en un projecte propi. I amb molta il·lusió van obrir aquest bar de tapes de barri i per al barri, on treballen amb ingredients de qualitat i proximitat cuinats amb tècniques actuals, respectant la tradició, però amb picades d’ullet a la innovació. A més, de les tapes amb noms de confiança –olives farcides d’anxova de L’Escala d’El Xillu– i propostes inhabituals per a aquesta fi, com les patates reverdes i els bunyols de bacallà amb mel, tenen mollets, ous ferrats i guisats; a la pissarra anuncien diàriament plats fora de carta –des d’una flammkuchen, fins a vieires a la carbonara i botifarró d’arròs amb poma– i disposen de postres reeixides i un acurat menú al migdia.

Aquesta casa de menjar per emportar amb algunes taules respira Sant Andreu Comtal. Ho fa amb el nom, el logotip (la tapa d’olla que hi apareix la va inspirar la cúpula de l’església del barri) i l’elecció de proveïdors. De dilluns a divendres, per menjar-hi bé i bo, amanides pensades com a plat únic, que fins i tot pots compondre al teu gust, pasta fresca, verdura al vapor, peix a la planxa i una selecció de receptes tradicionals. I els caps de setmana, la carta s’amplia amb propostes d’arreu: Pop de muntanya, varietat de canelons, arròs de Pals amb calamarsets i gambes, risotto de ceps, ramen, crestes japoneses, empanades argentines… Utilitzen envasos compostables per minimitzar la generació de residus i venen productes socialment responsables. Servei també a domicili.

La seva màxima: cuina modesta, però honesta. Els seus ingredients: passió i humilitat. I a la carta d’aquest negoci familiar, tapes i platets de sempre, 100% casolans i elaborats amb productes de proximitat i de qualitat, la majoria procedents de comerços veïns-amics. Més de quinze varietats de croquetes per llepar-se els dits –per exemple, una de botifarra de Burgos i pera caramel·litzada, la de ceps i foie o la de gambes i lluç–, la bomba de Sant Andreu, el pollastre Pepe amb salsa japonesa i la seva versió d’Heüra, les truites de Charo en broqueta, plats de cullera com les tripes, mandonguilles amb calamarsons... I també fustes de formatges i d’embotits per acompanyar amb una copa de vi, combinats de llaunes i packs vermut. Un local acollidor i un tracte proper i professional aconsegueixen fer-te sentir ben a gust. 

Un bar-restaurant de tota la vida, recuperat per al barri com a casa de menjars per dos germans –el Juli a la cuina i la Susana a la sala–, on es prioritza el respecte pel producte i per l’art culinari català, posat al dia, i mediterrani, juntament amb receptes intocables de la família, com el morro de bacallà amb tomàquet fregit, panses i pinyons, d’una àvia, i les tripes, de l’altra. Guisats que funcionen d’esmorzars de forquilla –per escurar el plat amb un pa guanyador el 2023 del concurs Millor Pa de Pagès Català–, arrossos com el de gamba de Palamós amb sípia i allioli de safrà, carns a la pedra i tapes com l’amanida de brandada, que presenten amb dues rodanxes de plàtan mascle fregit, o les croquetes de txangurro amb maionesa de Sriracha, gruyère amb mostassa antiga, pollastre-pernil-ceps...

En una taverna neorústica amb barra i barrils per fer tapes i sales decorades amb eines del camp, hi trobem una cuina tradicional basca i de mercat amb  productes excel·lents i un bon nivell a l’hora de tractar-los. El seu lema: “El secret és l’origen”. Un equip professional i metòdic, que sempre busca la millor qualitat i el millor servei, s’assegura que els comensals surtin del local amb un somriure d’orella a orella. No n’hi ha per a menys amb la seva especialitat, un txuleton de aupa, l’esquena de llobarro brasejada a la donostiarra, les croquetes de formatge idiazàbal i de bacallà d’Alcorta, el katxopo farcit d’idiazàbal i pernil ibèric, i tapes i pintxos: patates braves pamplonicas (úniques a Barcelona), piparras d’Ibarra fregides a la sal negra, cassoleta de txoricitos a la sidra... I, de postres, borratxo de patxaran brasejat amb nabius, goxua amb nata i canyella, etc. 

Situat a pocs metres de la via Júlia, captiva pel seu ambient calmat i familiar, i la seva oda a la rica tradició culinària mediterrània. Ofereix menú diari de dilluns a divendres i el cap de setmana, menú d’arrossos i suggeriments del dia. Plats elaborats i presentats amb cura, com els saquets de pasta fullada farcits de carn entatxonada o un costellam a baixa temperatura amb salsa demi-glace. Per començar, un aperitiu de cortesia i, per acabar, temptadores postres casolanes. La qualitat dels ingredients de temporada, la creativitat a l’hora de treballar-los i una atenció servicial es combinen per crear moments memorables. Una bona opció per menjar ràpid i bé entre setmana com per celebrar una ocasió especial. 

Al bar-restaurant de l’escola de cuina Cruïlla de Torre Baró, és el mateix alumnat el que s’encarrega de gestionar, cuinar, dissenyar la carta i el menú diari i atendre la sala, amb l’objectiu de demostrar les possibilitats de futures generacions de cuiners. Fundada el 2018, l’Escola Cruïlla forma part de la xarxa estatal d’Escoles de Segones Oportunitats i impulsa la formació i ocupació de joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Obert a la ciutadania, al veïnat i a la gent que treballa a Ciutat Meridiana, de dilluns a divendres s’hi pot esmorzar i dinar, des d’un entrepà fred o calent fins a elaboracions amb la compra del dia com les bledes a la mallorquina amb ou escumat o el bacallà a la portuguesa amb patates confitades. 

Aquesta hamburgueseria triomfa amb una trentena de varietats, algunes d’inspirades en pel·lícules, i el setè art també és el protagonista de la decoració. La majoria de burgers, en pans convencionals, de saborosos colors o de croissant, admeten personalitzacions (es pot triar la proteïna entre vedella, vaca vella, porc, pollastre, plant-based, etc.) i hi ha opcions vegetarianes. La de la casa se serveix fumada en cúpula. La carta, molt cinematogràfica, es completa amb tapes (patates “bravamel·litzades”, natxos amb guacamole, tequeños, anelles de ceba, croquetes de pernil ibèric, bombes, jalapeños farcits de formatge, aperitius vegans), amanides, hot dogs, entrepans, coques i tacos. El local, amb terrassa, és un punt de trobada. 

Un local cuidat amb set taules (algunes d’altes) i barra. Amb cuina global, mestissa, que és el que significa chola en alguns països de parla hispana. Convincents platets mediterranis de tota la vida actualitzats i amb tocs asiàtics i llatins, que canvien segons la temporada. Per fer el vermut, menjar amb les mans i compartir. Exemples de tot això: torreznos d’Àvila amb patates revolconas, saam de bacallà d’Islàndia amb salsa de xili dolç, hummus de cigrons al curri, albergínia glacejada amb shiro-miso i frosting de formatge, taco de blat de moro blau d’Oaxaca, orella de porc fregida estil oriental marinada 24 h o un carpaccio de picanha madurada. Una grata sorpresa a la zona de Virrei Amat, de qui va ser amant La Cholita, apel·latiu de la cèlebre actriu de Lima i atractiva hedonista María Micaela Villegas y Hurtado de Mendoza.