Comerç

Els anys de trajectòria d’aquest restaurant el converteixen en un autèntic clàssic. Inaugurat el 1982 per Mercè Navarro –cuinera autodidacta i perfeccionista, amb la intuïció d’un paladar educat en el bon producte ben cuinat i l’esforç de l’aprenentatge meticulós–, des del primer dia la premissa va ser “cuinar amb amor i honradesa”. La il·lusió de la seva alma mater que cada plat fos memorable la manté avui el seu fill, Joan Crosas. En una sala elegant i una agradable terrassa-jardí interior, proposa cuina tradicional catalana revisada per ajustar-la als gustos actuals, en convivència amb nous sabors. Els arrossos –com l’emblemàtic d’espardenyes” i carxofa–, el bacallà, i altres peixos de llotja al forn, a la sal o a la brasa són sempre apostes guanyadores. Menús amb tòfona i bolets quan és temporada. 

Obert el 2010 per una parella que va voler crear l’ambient i la carta d’un bar de tapes tradicional, que al seu parer havia de ser: divertit, dinàmic i assequible. I no sols això: van animar els clients a deixar la seva firma a la paret i formar part de la gran família de La Pepita. Des d’aleshores ofereixen, amb la il·lusió i l’alegria intactes, tapes clàssiques i altres de reinventades amb gràcia. Per exemple, la Very Important Croquette d’ibèric, l’anxova especial amb dulce de leche o la Pepita, la seva versió del pepito de vedella de tota la vida, al plat i per coronar amb uns deliciosos toppings. Per beure, còctels, sangria i vins. I al costat (c. Còrsega, 339), amb la mateixa proposta i estil despreocupat que la seva germana gran, bona música i una altra terrassa, hi trobem La Mini Pepita, un espai per a sopars de grup i festes privades. 

Aquest restaurant, amb detalls decoratius propis d’un masia, utilitza productes de qualitat dels comerços de Gràcia (carnisseries, peixateries, fruiteries i obradors artesanals) per oferir una autèntica proposta de cuina de proximitat, literalment de km 0, que combina la tradició amb tocs actuals, en una carta pensada per a totes les butxaques. Destaquen les mandonguilles amb salsa d’ametlles, boles de patata i cibulet, els musclos al vapor amb mojo vermell i el calamar sobre un llit d’allioli negre. Tenen opcions veganes com l’hamburguesa de llenties, xia i romesco, gaspatxo a l’estiu i bacallà a la llauna a l’hivern, i les postres reben el nom genèric de “moments entremaliats”. El local és càlid i acollidor, d’ambient casual i amb pati. Servei agradable.

Fundat fa 53 anys per Esteve Ros i actualment regentat per tres dels seus fills, aquí es compleix amb escreix la definició de negoci familiar. A més, aquest bar-restaurant està molt vinculat al barri, ja que és la seu de la Colla de Sant Medir. Entre setmana, en un entorn autèntic que procura viatges en el temps, tenen menú de migdia amb plats casolans “preparats amb passió i servits amb amor”. I també tapes clàssiques i llargues llistes d’entrepans freds i calents per triar, entre els quals un de mític —el de mandonguilles—, o la seva especialitat, amb tonyina en escabetx, pebrot vermell, anxova i olives farcides. Al matí és bon lloc per a un esmorzar de forquilla (tripes, peus de porc amb ceps, truita de carxofes, ronyons al xerès, etc) o per a la pausa del cafè. Calçots durant la temporada. Sempre hi ha moviment en Can Ros. 

Després de formar-se a la cuina de Can Fabes (entre altres llocs) i obtenir 1 estrella Michelin al restaurant Goust (París), el xef valencià Juanen Benavent va apostar per un espai propi per continuar desenvolupant la seva creativitat culinària, i voilà Saó. En un entorn contemporani amb un gran cura pels detalls, ofereix elaboracions amb productes estacionals de km 0 i adquirits a petits productors. Proposa els menús degustació Llavor —disponible de dimarts a divendres al migdia—, Germinat i Arrels, tots amb maridatge opcional de vins del país, inclosos vins ecològics i naturals, i els dos primers es poden completar amb una selecció de formatges artesans. Les influències franceses són evidents en plats que, a més d’un sabor únic, són visualment harmònics.

Primer de la seva espècie a Europa, Nüa és una experiència gastronòmica interactiva d’inspiració tecnològica. El seu concepte “Smart Food Experience” va més enllà del menjar: ofereix l’oportunitat de fer una ullada a la carta, fer la comanda, pagar el compte i, atenció, jugar a jocs com a air hockey, els talps, el cub Rubik, escacs, memory o altres, així com estar al dia de notícies, imprimir fotos o comprar marxandatge i accessoris smart a través de pantalles tàctils i ordinadors integrats a taules intel·ligents. El xef proposa plats lleugers com a pokes, tatakis, tàrtars i “smart food” (varietat de taquitos i d’hummus, guacamole, croquetes, aletes de pollastre, etc.), postres i còctels. És ideal per anar-hi en família i admeten gossos, que cuiden amb amenities, menjar específic natural,  punts d’hidratació. 

Taverna contemporània creada, en els seus inicis, amb la idea de presentar les tapes en llaunes de conserva. Actualment, amb la incorporació d’un nou xef i propietari, el concepte ha fet un gir cap a la cuina fusió, amb detalls creatius que sorprenen i que compten, cada vegada més, amb l’aprovació dels veïns de Gràcia. El local permet escollir entre una barra dinàmica i càlida al mateix temps, l’acollidora sala principal o un reservat íntim. La carta es divideix en cinc apartats: Per picar, Suggeriments del xef, El fred fred –amb elaboracions com la burrata amb tomàquets cherry confitats a la llimona i muesli–, El calent calent –cas de la sípia a la seva manera– i El més dolç –amb postres com el seu cheesecake amb dulce de leche Baileys–. 

La sala l’atén, propera, la Roser i, a la cuina, en Fabio i el seu equip dissenyen una proposta gastronòmica que es mou entre la tradició i l’avantguarda, amb arrels locals i italianes, i aprofundint, dia rere dia, en els productes de la terra i del mar i en les coccions. A Agreste intenten ser fidels als sabors genuïns i miren que cada ingredient tingui la seva funció en la composició del plat per crear sorprenents harmonies gustatives. Treballen únicament amb productes frescos de temporada i molts de proximitat, la major part ecològics, silvestres o salvatges, i alguns de cultiu propi. La sostenibilitat és el seu camí i la seva meta i, per això, formen part del moviment Slow Food. Si repassem la carta, trobem elaboracions com la garota amb salsa al cafè, la fregola sarda amb gambes del Mediterrani, la ceba tendra al forn amb pop a la planxa, maionesa de pop i pebre vermell fumat de La Vera i menta o la perdiu en escabetx suau amb col. Llista de vins molt detallada, amb representació de vins biodinàmics. Local acollidor, ocupa la cotxera i la sala d’espera de l’antiga estació d’òmnibus de Vallcarca, antiga casa del restaurant Casa Fausto.

Amb un ambient acollidor, alegre i informal, un altre dels seus reclams és la terrassa, amb vistes a l’ Arc de Triomf. Bar-restaurant ideal per prendre un aperitiu i tapes com unes braves o, menjar-hi, amb un servei amable i atent, platets elaborats amb ingredients frescos. La seva carta, amb clàssics com el Tepuy d’albergínia, combina la gastronomia espanyola (des d’uns calamars a l’andalusa fins a unes croquetes de pernil ibèric o uns ous ecològics estrellats) i la internacional (fish and chips, ceviche, steak tartare, hamburguesa de carn o vegana, risotto, pasta com els tagliatelle flamejats a la taula sobre una roda de formatge Parmigiano Reggiano), receptes de la cuina mexicana (natxos, tacos) i asiàtica (baos, tataki de salmó, teriyaki de pollastre). Una proposta gastronòmica amb la qual tothom  se sentirà còmode. Serveixen menú al migdia entre setmana. 

Història viva de l’Eixample Dret. Obert el 1873, va funcionar com a casino fins a la dictadura de Primo de Rivera, que va prohibir els jocs d’atzar. Aleshores va convertir-se en una cerveseria i, més endavant, en una dinàmica cafeteria que, el 2021, va ser traspassada per la família propietària al Grup Confiteria. Una rehabilitació respectuosa va conservar la “pastera” –taula octogonal a la ranura de la qual el crupier guardava les fitxes del bacarà–, i relíquies modernistes. Considerat un local emblemàtic i establiment d’interès, i convertit en bar-restaurant, amb el xef del veí Betlem al capdavant de la cuina, ofereix tapes clàssiques reinterpretades. Algunes propostes podrien subscriure l’expressió que ressonava entre les seves parets fa 151 anys: “Facin joc”. L’amanida russa amb ventresca i piparras se serveix en croissant, la bomba és de bacallà amb romesco chipotle, les crestes estan farcides de botifarra negra i ceba caramel·litzada amb crema agra d’herbes i els ous mimosa es presenten acompanyats de daus de tonyina vermella. Entre els platets imprescindibles, no hi pot faltar el tàrtar de vaca amb mostassa adobada. I, per postres, una nova versió del pastís al whisky. Atén la clientela el cambrer Quim, amb dècades d’experiència en el desaparegut Pitarra.