Comerç

Fa 30 anys que Rafael Medrán delecta amb la seva mestria culinària els veïns del Poblenou. La seva és cuina de mercat mediterrània: opta sempre per productes frescos de proximitat i prioritza els que provenen del veí Mercat de la Unió i del petit comerç de la zona. S’adverteix el seu lliurament a l’hora d’elaborar plats de peix i arrossos (entre els quals hi ha el de costella ibèrica i mantega colorá i el caldós de rap i gamba vermella), que no deixen ningú indiferent. El peix pla de la família del turbot que li dona nom no figura a la carta (de vegades apareix fora de carta), però n’hi ha d’altres, com el rap, servit en cassola amb festucs i musclos. Verdures i carns a la brasa i tapes com els bunyols de bacallà amb melassa i mostassa, les tripes de mar, els seitons estil cebiche i l’orella amb pop i morro. 

Muysca és una comunitat indígena de l’altiplà cundiboyacà i part del Santander colombià. En aquest restaurant volen retre homenatge als seus avantpassats mostrant la diversitat gastronòmica del país, des de l’Amazones fins a Punta Gallinas. A la seva cuina tracten productes locals amb tècniques contemporànies, la seva oferta inclou carimañolas, panades, posta negra de Cartagena, truja o el clàssic llardó, i juguen amb les postres: un pastís de formatge costaner amb dolç de guaiaba o el peu de mango biche (fina base de massa ensucrada, capes de mango verd amb una delicada crema de mango, sorbet de llima i pebre). La carta i els especials fora de carta canvien amb la temporada. Brunch dominical amb plats familiars com la frijolada o l’ajiaco, típic de Bogotà, i còctels.

Somiat, pensat, projectat i materialitzat fa nou anys per un arquitecte i una pintora, és un lloc de trobada i desconnexió, per exemple, per veure un concert de petit format, visitar una exposició d’art, assistir a una classe de dibuix i pintura… i gaudir de la seva oferta gastronòmica: casolana i gresol de diferents orígens. A la seva cuina treballen amb productes de qualitat de petits proveïdors i la carta, cosmopolita, reuneix propostes per compartir, com la picadeta àrab (hummus –crema de cigrons–, babaganuix –puré d’albergínies– i muhammara –crema de pebrots i nous), amanides, wraps i entrepans, hamburgueses i plats com el cuscús, els calamarsets a la planxa o una fusta d’entranya. Disposa de menú al migdia i pots escollir entre la sala i el jardí.

Tapes i platets elaborats amb cura en un local recentment reformat que dona protagonisme al producte estacional de primera qualitat, procedent del mercat proper de Poblenou i de les botigues veïnes, per exemple, Vida Meva (Premi Nacional al comerç més sostenible). Els propietaris, la parella formada per Erola Vila (catalana, a la sala) i Beltrán Sastre (de Segòvia, a la cuina), es van conèixer estudiant al barri, a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona, i el 2019 van decidir obrir un restaurant per menjar, beure i gaudir. A la pissarra anoten, cada temporada, una vintena d’elaboracions, des de patates braves d’albergínia fins a cocotxes de bacallà al pil-pil, passant per rostes, guisat de calamars amb botifarra, canelons de pollastre amb salsa de rossinyols i moscatell… Cuina popular de tota la pell de toro posada al dia, amb un fort arrelament al barri gràcies a nodrir-se diàriament al seu mercat central. Les racions conviden a compartir però, si ho prefereixes, pots demanar mitja ració. Per beure, vins de petits cellers. A saber: l’Echegaray és el vermut que es pren de bar en bar, fins al vespre, durant les festes de Cuéllar (Segòvia). 

Cuina casolana de la mà de l’Angelina, que, amb els seus menús, a preus mòdics i amb frases del dia i elaboracions tan celebrades com el garró i el salmorejo, plats de cullera com les llenties, guisats com les patates estofades o els pebrots del piquillo farcits de bacallà amb salsa de gambes, s’ha fet ben coneguda tant al barri de Sant Andreu com al polígon industrial adjacent, els treballadors i empresaris del qual hi van a menjar diàriament des del 2009. També agraden les seves carns a la brasa –talls de porc ibèric (llangardaix, abanico, secret) i l’entrecot de vedella de Girona, que compra en una carnisseria propera– i els entrepans per esmorzar, per exemple, el Serranito de llom, pernil i pebrot. Tot elaborat amb ingredients frescos. Servei ràpid i tracte familiar. 

Amb 33 anys d’història i propietaris nous que han mantingut la carta anterior de cuina informal i l’han enriquida amb noves propostes. Ofereixen esmorzars amb bon cafè, un menú al migdia sempre diferent i també el cap de setmana, tapes –patates braves amb una salsa especial, croquetes, natxos amb formatge, rotllets filipins…–, hamburgueses de carn o veganes, entrepans de pa amb o sense gluten, pizzes casolanes de massa fina i cruixent cuinades a la pedra, amanides i postres com el pastís Red Velvet i un gelat amb proteïnes. Terrassa àmplia al costat d’un parc infantil, de manera que els pares i mares poden prendre el vermut tranquil·lament sense perdre de vista les criatures. El restaurant, amb capacitat per a 52 persones, es pot privatitzar per a celebracions. 

Bar-restaurant popularment conegut com “El Santana”. Fundat el 1977 per la mare i l’oncle de l’actual propietari, procedents de Càceres. Del tot implicat en el teixit associatiu de Trinitat Vella, ajuda i patrocina diferents entitats, entre les quals hi ha un club de futbol. A saber: apareix, escollit pel director de cinema i veí del barri Juan Antonio Bayona, al documental Querido Fotogramas: 70 años de cinefilia. Sota la seva aparença senzilla amaga una manera de fer als fogons que no deixa indiferent. Complimenta la seva clientela amb cuina espanyola i mediterrània amb l’única pretensió d’agradar i la seva especialitat són les tapes, com els ocellets fregits amb all i julivert, el garró i l’orada al forn, i també la caça en temporada. Menú al migdia. L’ampli horari permet gaudir de l’esmorzar al sopar. El local té terrassa.

Al barri des del 1956, data en què va iniciar la seva activitat com a celler de venda de vins a granel i gel en blocs, al primer edifici d’habitatges que es va construir a la zona, i Can Pere Tapes des dels anys 90. Reformat el 2023 i amb un altre nom, va estrenar etapa amb nous propietaris sense deixar de ser el mateix. En un entorn contemporani –que exhibeix una caricatura de Pere a la portada de la revista El jueves– i a la terrassa, serveixen el seu llegat, tapes tradicionals, casolanes i elaborades amb productes de qualitat: bomba, bombeta de pop, croqueta de la casa, morro i orella, fruites del mar, peixet fregit, broquetes i barquetes, tres tipus de provoleta, gambetes salades i pernil ibèric, una fusta de tres formatges amb melmelada i entrepans freds i calents per fer una parada al camí a qualsevol hora del dia.

Hi és des del 1915 (tot i que a la placa de la façana indica 1928 com a data d’inauguració), així que podria parlar de com ha evolucionat el barri. Es tracta de tota una institució allotjada en un edifici modernista, la Casa Vidal, el magatzem subterrani de la qual va servir de refugi antiaeri durant la Guerra Civil. En una altra època era freqüentat pels treballadors de l’antiga fàbrica de camions Pegaso i, des dels seus inicis, ha estat obert per satisfer el veïnat. En l’actualitat, serveix esmorzars de forquilla, tapes, com unes peculiars patates braves amb guacamole picant, tomàquet i xili concassé, ceba crocant i sorra d’olives negres, el sandvitx Versalles (pernil dolç, formatge, ou i amanida), varietat de coques de Folgueroles i guisats d’ahir, d’avui i de sempre. 

El 2012, després d’haver passat per les cuines de diversos restaurants, Guillem i Maria van considerar que era el moment de plasmar el que sabien en un projecte propi. I amb molta il·lusió van obrir aquest bar de tapes de barri i per al barri, on treballen amb ingredients de qualitat i proximitat cuinats amb tècniques actuals, respectant la tradició, però amb picades d’ullet a la innovació. A més, de les tapes amb noms de confiança –olives farcides d’anxova de L’Escala d’El Xillu– i propostes inhabituals per a aquesta fi, com les patates reverdes i els bunyols de bacallà amb mel, tenen mollets, ous ferrats i guisats; a la pissarra anuncien diàriament plats fora de carta –des d’una flammkuchen, fins a vieires a la carbonara i botifarró d’arròs amb poma– i disposen de postres reeixides i un acurat menú al migdia.