Comerç

El 1928, el matrimoni format per Josep Ribas i Josefa Manzana va inaugurar la seva casa de menjars Bar Muy Buenas. Considerat establiment emblemàtic, va tancar el 2014 i ha estat recuperat per a la ciutat i restaurat amb respecte i cura per Grup Confiteria. A la planta superior, amb balconet, s’exhibeix el rètol de Salvador Ràfols, el primer a donar ús a un local que va ser espoliat per un dels inquilins posteriors, que en va desmuntar les peces modernistes (la mampara, el marc exterior de la porta i la barra de marbre). Les va haver de tornar.

Ofereix cuina popular catalana, ben executada amb productes de qualitat. Anxoves de l’Escala, truita amb suc, sopa de ceba de Figueres, bacallà a la llauna amb mongetes de Santa Pau, mandonguilles amb sípia, canelons, fricandó, crema catalana, recuit de l’Empordà…, que, juntament amb una multitud de vins de la terra, i còctels amb noms com Mary Santpere o Josep Pla, elaborats amb destil·lats del territori –aromes de Montserrat, ratafia, anís del Mono, absenta de Girona, crema d’arròs blanc del delta de l’Ebre–, converteixen el Bar Muy Buenas en una experiència autòctona de primer ordre. 

Atenen de dilluns a diumenge, tenen menú de migdia i a la sala privada acullen grups i petites celebracions.

Restaurant elegant però gens pretensiós, on prioritzen el comensal, que intenten que se senti com a casa, o en petit comitè. Els xefs Sergi Clapés i Josep Armenteros, amb la complicitat dels millors proveïdors, broden plats tradicionals del receptari català, que arriben a les taules en presentacions contemporànies, sota la direcció culinària de Carles Gaig: Premi Nacional de Gastronomia 1999, Millor Restaurant de l’Any 2004 per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i guardonat amb una estrella Michelin el 1993, que en aquesta alta fonda va rellevar els seus antics companys i amics Fermí Puig i Nandu Jubany. 

Entre els enunciats de la carta hi ha elaboracions distintives del mestre d’Horta, com ara el caneló amb crema de tòfona, els macarrons del cardenal, l’arròs de colomí i ceps, el fricandó, exemples de triperia fina com els cervellets de xai, els seus bunyols i meunière de llima i el peu de porc “sense feina” farcit de confit d’ànec, el garrí cruixent amb amanida de maduixots i ceba, i altres fites sàpides, patrimoni de cinc generacions d’una família que ha cuinat a Barcelona, en una posició de prestigi, des de 1869. Vins? Selecció interessant de referències amb i sense alcohol de Kiko Arza. 

Rab, bar al revés, local amb un interior marcadament tricolor (blanc, negre i vermell), singular però sense estridències, és conegut per ser un espai de tapes ben resoltes: varietat de croquetes, patates braves, cruixent de llagostins amb alfàbrega i salsa Thai, fajitas mexicanes de pollastre i vedella amb mantega d’all, tataki de tonyina amb hummus i salsa ponzu, etc. A aquestes especialitats cal afegir-hi els suggeriments del xef, la carta i el menú. I també un munt de cerveses i de còctels clàssics i de creació pròpia, com aquesta fantasia que és Unicorn. Al local hi sona música blues, soul i funky, depenent de l’horari un estil o un altre, selecció que els clients elogien amb freqüència. Admeten gossos i els serveixen el seu propi menú. 

En aquest restaurant manifesten sentir “fixació pel producte”. No endebades José Manuel Varela, al capdavant del grup al qual pertany La Xarxa, s’envolta de proveïdors de confiança. Reten culte a la matèria primera de qualitat, en plats per compartir que troben, en un celler seleccionat, el maridatge perfecte per a una experiència memorable. A la carta, propostes amb volença per la fusió de gastronomies, cuina de sempre i suggeriments de temporada. Hi ha croquetes de marisc,  taco de llagostí amb pico de gallo i maionesa de xili o truita lletja de bacallà sobre pa amb tomàquet per començar. Per continuar, macarrons farcits de galta amb el seu suc, fideus amb ploma ibèrica i tirabecs, arròs de sípia i escamarlans o llenguado de costa a la planxa. Cuiden el comensal a la sala i a l’àmplia terrassa i disposen de dos espais per a grups (8 i 14 persones).

Estil fonda, ja que antany ho va ser (Cal Campi), avui és un clàssic de Sarrià popular entre els veïns. Va obrir el 1968 i, des d’aleshores, la seva cuina catalana i mediterrània propietària, senzilla però deliciosa, i el tracte que dispensen als comensals, li ha valgut la seva fama. Regentat actualment pels nets de la Joana, el cap de setmana s’omple de famílies. Indicat per esmorzar, fer unes tapes i unes cervesetes, menjar carns selectes i peixos a la barbacoa de pedra volcànica i sopar –només divendres a la nit– unes racions amb una copa de bon vi. A més de la carta, on hi ha des de croquetes, pasta i ous ferrats amb diferents acompanyants, fins a un bacallà a la llauna amb mongetes de Santa Pau, entre altres receptes amb aquest peix, i conill amb cargols, 
els dies feiners té menú al migdia. Pròxima obertura 
de barra i rostidoria.

Bar de tapes clàssiques i creatives fundat per Albert Ferrer i Ferran Maicas, encara que en l’actualitat només continua al capdavant Maicas, amb experiència en elBulli, El Celler de Can Roca i Saüc. Bambarol és com anomenen la rosella a Almenar (Lleida), on va néixer l’àvia de Ferran. El seu net proposa elaboracions de cuina mediterrània oberta al món, a altres productes i tècniques, amb devoció per la riquesa del receptari català familiar i interès a conservar al màxim les propietats organolèptiques dels ingredients de temporada que fan servir. A la carta, hi ha clàssics com les croquetes de pernil, les patates braves, l’amanida russa, la cecina de Wagyu, el salmó marinat amb alvocat, les vieires amb papada i espàrrecs, i també carpaccio de peix llimona amb escabetx de bolets, presa ibèrica amb chimichurri i albergínia, arròs i ous trencats del dia…

La història del Vivanda és indissociable del barri de Sarrià. Amb la seva agradable terrassa enjardinada interior, lluny de la tensió urbana, aquest restaurant rep el comensal de Barcelona, familiar i de menjar amb gust, des de fa 41 anys. De la mà del prolífic Jordi Vilà des del 2009, arriben a la taula –alguna d’alta i col·lectiva per asseure’s en tamboret– tapes i racions per compartir que es nodreixen de la tradició catalana i mediterrània, senzilles i rigoroses. Les croquetes de pernil, pernil, les faves a la catalana, el farcellet de col, la botifarra de perol i patata i els pedrers amb verdures glacejades són alguns dels clàssics que proposen el xef i el seu soci Gabriel Calzado. Vilà és Premi Nacional de Gastronomia 2021 i propietari que camina entre fogons a Alkimia (1 estrella Michelin) i AlKostat (cuina catalana).

Típic celler de barri, fundat el 1949 per al servei a domicili de vins i destil·lats al veïnat d’El Farró i la zona alta de Barcelona, trenta anys després s’aniria transformant, primerament, amb un taulell i, després, amb una barra de bar-cafeteria. A continuació, s’hi van anar habilitant racons per disposar de més espai i, finalment, s’hi va muntar una cuina perquè funcionés com a restaurant. Amb barra, sala i terrassa interior, és també un petit museu d’objectes antics i fotografies en blanc i negre, en gran part donacions, i la seu del Club 600 Catalunya, és que per això que aquest entranyable vehicle forma part de la decoració. Al migdia hi ha menú de dilluns a dissabte, amb especialitats com el bacallà i els cargols, i carta amb tapes com l’Aperitiu Anticrisi, coques, ous ferrats, hamburgueses, entrepans especials i plats tradicionals. 

Restaurant amb terrassa enjardinada situat en una vil·la modernista que parla de l’època en què es van aixecar espectaculars segones residències a Sarrià per a la gent amb alt poder adquisitiu de Barcelona. Avui, amb l’interior reformat, un espai encantador per menjar, com la glorieta, un gastrobar anomenat La Jacaranda i dos reservats, esdevé un oasi amb una acurada gastronomia. El xef revisa receptes tradicionals –és el cas de la galta de vedella a baixa temperatura amb ravioli de ceps– i aposta per la cuina mediterrània de mercat amb matisos viatgers: crema de carbassa violí amb un toc de gingebre i col verda cruixent, tàrtar de salmó amb alvocat, mango i maionesa de iuzu i wasabi… Carta, suggeriments del dia i menú. I a la nit, després de sopar, és ideal prendre uns còctels. Obre de dilluns diumenge.

El més nou del xef Enrique Valentí ofereix, en una nau enjardinada de Sarrà, acollidora i diàfana, on les taules envolten un nucli de servei amb molta acció, una carta informal en la qual predomina l’ús d’adobs actualitzats al segle XXI per emfatitzar el sabor dels productes. Valentí, amb una cuina que defensa les tradicions culinàries de la nostra gastronomia, ha confeccionat una proposta que compon verdures de temporada, truites poc cuites, fregits clàssics com el caçó en adob, guisats com el capipota picant –o molt picant!–, carns i peixos a la brasa –per exemple, el turbot amb aigua de Lourdes–… Preparacions macerades, especiades, adobades!, xarcuteria i formatges. Celler escollit per tot l’equip.