Comerç

Aquest restaurant de cuina de mercat, amb una ubicació privilegiada a l’interior del Mercat del Ninot, forma part d’un grup de restauració per al qual la sostenibilitat és una preocupació essencial, d’aquí que apliquin una política molt conscient en la gestió de les minves i el reciclatge. 

Tierra Brava es presenta com un lloc per veure i ser vist, un entorn càlid d’ambient dinàmic i atmosfera desimbolta, distribuït en dues sales, amb una gran barra i terrassa. La carta combina tradició i tendències gastronòmiques i es proveeix de productes frescos i de proximitat al mateix mercat, de l’horta, del mar i de la terra. Són especialistes en arrossos, com és el cas del d’ibèric al carbó o gambot; entre els enunciats figuren entrants com el minicroissant d’steak tartare, plats com l’albergínia a la brasa amb sobrassada de Maó, parmesà i mel o el turbot al pil-pil amb xips de patata del Pirineu, i entre les postres crida l’atenció el flam “de bojos”. De dimarts a divendres tenen menú al migdia. I de dimarts a dissabte, durant els sopars i fins al tancament, es converteix en cocteleria d’autor amb música en viu o sessions a les quals conviden nous talents o es punxen vinils. Privatitzable per a esdeveniments. 

Fundat el 2013 per la Chiara, el Daniele i el Guillem, ha aportat a Barcelona cuina vegana de temporada i proximitat, amb un ADN totalment slow food i els tocs creatius de la xef alacantina Adriana Carcelén. La carta, que canvia força sovint, no inclou hamburgueses, xoriço plant-based ni altres imitacions de la proteïna animal; defineixen la seva minuta com a finestra a la biodiversitat vegetal que ens envolta, i tracten, amb afecte i passió, les verdures, els llegums, els cereals, les algues i les flors que proporciona la natura, alhora que prioritzen els productes conreats de manera responsable als horts locals. Treballen exclusivament amb una fórmula de preu fix i per a tota la taula, amb aperitiu del dia, primer, segon i postres per triar.

A la sala ofereixen un servei proper, en què expliquen cada plat i recomanen el millor vi natural per acompanyar-lo. I si no vols alcohol, no passa res; disposen d’opcions sense –com refrescos urbans ecològics– i d’un maridatge amb begudes fermentades 
i probiòtiques. 

Composten els seus residus orgànics i fan un ús conscient de l’aigua. Han obtingut la certificació Biosphere, la de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya… Els pilars de la seva filosofia s’abreugen en tres pes: planeta, producte i persones. 

Cuina mediterrània de producte, amb varietat de tapes –des d’unes rostes fetes com a Sòria fins a anxoves netejades in situ, xupa-xups de formatge de cabra amb nous, melmelada de tomàquet i sèsam, o fish & chips amb emulsió de llima–, arrossos com el caldós de llamàntol o el de muntanya, carn d’Angus procedent de la Granja Corominas d’Avinyó, i els dijous a la nit, una safata de marisc fresc, peix segons mercat i sèpia o calamar. 

En un local lluminós i funcional, idoni tant per menjar de menú els dies laborables com per apropar-te qualsevol cap de setmana o en una ocasió especial. 

La trajectòria d’aquest negoci familiar en el sector de l’hostaleria es va iniciar el 1969 amb el Bar Trabado i els pares de l’actual propietària d’un restaurant que, el 2024, va complir vint anys al barri, conegut primer com El Cafè de Sant Martí. Dues dècades posant passió a la culinària i al tracte, en les quals diuen haver crescut, après i evolucionat, aportant bon gust en cadascun dels seus plats, que recomanen acompanyar amb els vins i caves d’un celler seleccionat. El seu esforç per crear una carta eloqüent, resultat, en les seves pròpies paraules, “de moltes matinades pensant i nits cuinant”, es veu recompensat per una clientela fidel. 

Amb una trentena de tapes a la carta, encapçalades per les seves patates braves tan apreciades, estem davant de la que per a molts és “la meca de les tapes” de Barcelona. Altres especialitats són el choquico, el morrico fritico, les bombicas de hombre y mujer, els tigrecicos (musclos arrebossats), les almejicas a la planchica, els champiñoncicos de París, els pebrots de Padrón, el pescadico de l’Ebre, la longanicica… La seva filosofia: el millor producte fresc a un preu competitiu, sempre acompanyat d’un servei proper. L’equip de La Esquinica gaudeix cada dia de la seva feina i continua oferint avui l’experiència única que els ha caracteritzat des dels seus inicis el 1972, quan va obrir en un petit local del barri del Turó de la Peira, situat al carrer Montsant, cantonada amb Cadí; d’aquí ve el seu nom. El 1997 es va traslladar a un altre local més ampli, que es va decorar amb un accent aragonès molt marcat. Té una terrassa espectacular i una salica d’espera ben peculiar. Si prefereixes menjar a casica, tenen servei a domicili. 

S’arriba amb la línia d’autobús 47, ara d’actualitat per la pel·lícula homònima de Marcel Barrena, que narra la història d’un acte de dissidència pacífica i d’un moviment veïnal que el 1978 van canviar per sempre la imatge de la perifèria barcelonina. 

Xarcuteria amb una dotzena de taules dins i terrassa per a degustació. Despatxen embotits de qualitat –entre d’altres, botifarró de Burgos, bull…–, una gran varietat de formatges, pernil de primeres marques en diferents presentacions i en el moment òptim de curació, carns fresques (presa, filet…), altres delicadeses –la costella de porc a baixa temperatura de la gamma de precuinats carnis del xef Jordi Cruz, anxoves del Cantàbric o un caviar ecològic granadí–, conserves artesanes, ous amb dos rovells, un assortiment d’olives, vins i licors… Preparen entrepans durant tot el dia i disposen de cafeteria. Veïns del barri i gent de Barcelona en general queden allà mateix per gaudir de l’esmorzar, la seva truita casolana servida amb pa amb tomàquet, una ració de pernil tallat a mà, una cervesa ben tirada o una copa de vi, una tapa d’ibèrics, cargols a la llauna, una barqueta de foie a la planxa, un platet de temporada o, simplement, un bon cafè. És a dir, es tracta d’un lloc per retre’s aquests petits homenatges quotidians tan necessaris. I per a esdeveniments i celebracions, ofereixen safates de gènere al tall. 

Per cert, el seu propietari és molt actiu a les xarxes tot divulgant les bondats gastronòmiques dels productes que ven. 

En una casa de menjars de tota la vida renovada, amb molta barra, poques estovalles i servei de tu a tu, hi trobem la cuina catalana d’avui amb tres ofertes gastronòmiques diferenciades, en funció de la franja horària: esmorzars de forquilla per a gormands matiners, un menú diari molt anhelat (per la seva relació qualitat-preu), i una carta que canvia sovint. Tot això basat en un receptari casolà que es proveeix al Mercat de la Llibertat, situat just davant, des de fa més de cent anys. Els últims quinze ha estat sota la direcció d’Alexis Peñalver, instruït per la seva àvia, a qui acompanyava durant hores entre cassoles, i es va forjar a Casa Juliana de Panda Gay, entre altres llocs insignes (Akelarre, Casa Calvet). El menú és un recull de clàssics aliens a les tendències com ara la truita de patata i ceba, el bacallà amb samfaina, el mar i muntanya (de la setmana); en temporada, pèsols amb botifarra negra, elaboracions amb llegums, triperia, caça… a la seva manera, en exercicis d’honestedat sense artificis ni més interès que el de nodrir el comensal amb suculència i xup-xup. Ideal per sucar-hi pa, és tot un referent a Gràcia que amb el temps ha tingut continuïtat a Hermós, un bar de peix ubicat dins del mercat. 

Taverna contemporània creada, en els seus inicis, amb la idea de presentar les tapes en llaunes de conserva. Actualment, i amb la incorporació d’un nou xef i propietari, Matías Rago –que acredita més de deu anys d’experiència en hostaleria, amb estades en diversos restaurants de renom–, el concepte ha donat un tomb cap a la cuina fusió, amb una tendència asiàtica i detalls creatius que sorprenen i gaudeixen, cada vegada més, de l’aprovació dels veïns i veïnes de Gràcia. Així, la carta convida a viatjar sense sortir de la ciutat, i es divideix en cinc apartats: Piscolabis com ara la torrada integral de sardina fumada amb guacamole i poma àcida (un dels seus èxits); suggeriments del xef, com és el cas de l’albergínia a la flama sobre crema lleugera de parmesà –un altre supervendes–; el “fred fred”, amb elaboracions com la burrata amb tomàquets cherry confitats a la llimona i musli; el “calent calent”, com per exemple, la truita trufada amb rovell líquid i cruixent de porro, i “el més dolç”, postres com ara la llet fregida tradicional amb sopeta freda de canyella. Un producte: el llamàntol blau del Mediterrani, que serveixen en cassoleta. 

El local permet escollir entre una barra dinàmica i càlida al mateix temps, l’acollidora sala principal o un reservat íntim.

Amb la seva presència –des de fa 27 anys– i participació, ha contribuït a la cohesió comunitària; el freqüenten tant veïns com comerciants de la zona i gent de pas, sigui per feina o per oci. La parella propietària, amb el seu tracte càlid ha creat un ambient acollidor i amigable que aconsegueix que tothom se senti benvingut. Continuen amb el mateix entusiasme que aquell dia de 1998 en què es van fer càrrec del local, amb la intenció de cobrir els capritxos i les necessitats dels qui s’acostin a fer-los una visita per gaudir d’un bon esmorzar, un mos nutritiu a mig matí per recarregar piles, o menjar ràpid i ben saborós. Tenint en compte la quantitat de comentaris favorables fets pels qui l’han provat, broden la truita (en les versions de patata, patata-ceba i patata-xoriç picant). Al migdia ofereixen plats casolans (arròs a la cubana, estofat de llenties, cigrons amb espinacs i ou dur, espagueti a l’all, pollastre rostit, mandonguilles a la jardinera, i els dimarts, peix fresc). I a més, no hi falten les croquetes de pernil o de bacallà per picar, entrepans freds i calents, amanides i plats combinats que són comfort food de veritat. Obre de dilluns divendres de 6.30 a 21.00 hores.

En les seves pròpies paraules, Cañota és un bar per assolir el “nirtapa”, que destaca pels productes de primera que utilitza i la seva tradició marinera d’estirp gallega, com la família propietària. Les seves especialitats, com el pop á feira, aquest aperitiu de somni que és la capseta de peix i marisc fresc fregits, les anxoves del Cantàbric, els pebrots de Padrón, el consomé, el lacón amb cachelos o l’arròs caldós amb nècores, mai passen de moda i han conquistat generacions. I a més, ofereixen receptes en col·laboració amb xefs convidats, com ara la mini burger Bull de Dani García i les patates braves amb salsa d’Albert Adrià. I això encara serà més bo si s’acompanya amb una canya de cervesa ben freda. La pinya cocorró amb sorpresa o el lingot de xocolata de Paco Roig són postres imprescindibles. Així com la sobretaula amb un xopet del seu licor Gilimonguer, creat amb fruita de la passió i molt d’humor. 

Punt de trobada del veïnat que es reuneix i celebra en un ambient desimbolt, on “el bon rotllo sempre està servit”. Obre cada dia i, de dijous a diumenge, amb cuina ininterrompuda de 13.00 a 22.45 hores. Per la seva proximitat amb el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, soluciona de meravella el sopar després de la funció. 

Nucli social de referència al barri de Sant Antoni, i centre de peregrinació per a amants de la bona taula de bar. Ha complert 125 anys en plena forma; en el llibre que li ha dedicat l’editorial Debate el presenten com a barra incombustible. Però Alegria és molt més que un bar; a les tapes i els platets hi afegeix vins naturals i rumba en directe. A la zona de la barra, la terrassa, sota un tendal vermell i l’entresolat, combina la tradició de la vermuteria amb l’energia d’un bar de tapes i el caràcter d’un bistrot. La carta és un homenatge acurat a la cuina local de sempre i de producte, des de la perspectiva contemporània del xef Tomàs Abellan, que el regenta des de 2019, quan va restaurar un espai en decadència apadrinat pel seu pare, Carles Abellan (Tapas, 24), i Max Colombo (Xemei), només amb el necessari, fins al dia de la inauguració. Elaboracions a tenir en compte: l’amanida russa amb pa lleig, la truita trufada, la torrada d’anxova 00 i mantega fumada –de la qual van ser precursors a Barcelona–, el biquini de la seva infantesa, l’albergínia del Shunka, els musclos Bouchot amb llet de coco i gingebre, el calamar a la planxa amb maionesa de tinta, el xai Middle East, i postres com ara el pastís de formatge estil La Vinya.