Comerç

Restaurant de l’hotel homònim, que ja tenia fama a la Barcelona de 1906, quan, poc després de la seva fundació per Jean Pince i Catalina Ros, va obtenir importants guardons, com el Premi de l’Ajuntament al millor establiment i medalles d’or a Brussel·les i París. Va introduir a la ciutat el servei de menjar per emportar –es veu que a la Catalina se li va acudir cuinar el seu plat estrella, menuts de pollastre en salsa, que atreia els feligresos que, al migdia, sortien de missa de l’església veïna de Sant Jaume, i se l’emportaven a casa llest per menjar–. I avui, reinterpretant la cuina mediterrània, ha recuperat la seva ubicació com a zona d’interès gastronòmic per al públic local. Ho ha aconseguit fent servir ingredients de qualitat, frescos, de temporada i proximitat, i les idees del xef Ferran Valverde. Entre les seves propostes més elogiades hi ha l’ensaladilla russa amb essència de gambot, les croquetes de galtes amb maionesa de vi, el tataki de tonyina Balfegó amb ajoblanco i escalunya envinagrada, el pop amb puré de patata cítric, la paella amb mussolina d’all i el bistec tàrtar amb brioix i scamorza. I ofereix, a més, quatre menús degustació, menú al migdia i esmorzar-dinar amb elaboracions internacionals de dilluns a diumenge. 

Oberta per dos veïns de Sant Andreu de Palomar enamorats del seu barri (el qual anomenen poble), que tres mesos abans de la pandèmia van decidir reinventar-se professionalment i fer realitat el seu somni de crear un punt de trobada per fer el vermut i menjar tapes i a més, per emportar. Amb la màxima “cuina modesta, però honesta”, i passió i humilitat com a ingredients principals. Tapes i platets de tota la vida, 100% casolans, sempre amb ànima, mai de cinquena gamma, elaborats amb productes de quilòmetre zero i qualitat, la majoria provinents de comerços del veïnat perquè creuen en els valors associatius. La carta reuneix setze varietats de croquetes –entre d’altres, una de botifarró de Burgos i pera caramel·litzada, la de ceps i foie, la de gambes i lluç i la de gorgonzola i nous–, la bomba de Sant Andreu, el tripartit d’hummus, l’amanida no russa, el pollastre Pepe amb salsa japonesa i la seva versió d’Heura, les truites especials de la Charo en tapa, puntillitas, caçó en adob, guisats –tripa, mandonguilles amb calamarsons i carn a la jardinera–. I també, fusta de formatges i d’embotits per acompanyar amb una copa de vi, combinats de llaunes i packs de vermut. 

L’èxit els va encoratjar a inaugurar, al davant, el nou La Cuina de La Bodegueta (rambla de Fabra i Puig, 25). 

Muysca és una comunitat indígena de l’altiplà cundiboyacà i part del Santander colombià, i el nom d’aquest restaurant que porta des del 2023 convencent al Clot. Volen retre tribut als seus avantpassats i mostrar la diversitat gastronòmica del país, des de l’Amazones fins a Punta Gallinas, però aportant a la tradició tocs creatius. A la cuina tracten productes d’aquí amb tècniques contemporànies, i l’oferta inclou patacón amb carn entatxonada, gambetes amb xips de plàtan i salsa rosa, típiques de la costa caribenya; empanades; carimañolas (massa de iuca fregida farcida); arepes; ceviche de llet de coco; posta negra de Cartagena; sobrebarriga (falda) a la brasa amb papas chorreadas; truja o el clàssic llardó, i postres com el pastís de formatge costaner amb almívar de guaiaba o el merengón (crema pastissera amb guanàbana, maduixa, salsa de mora, nata i merenga). La carta i els especials fora de carta canvien amb la temporada, i es mariden amb vins catalans, cerveses, refrescos i refajo (beguda que resulta de barrejar cervesa i gasosa de cola vermella) de Colòmbia. Brunch dominical amb plats familiars com la frijolada o l’ajiaco, típic de Bogotà, i còctels d’autor com el Cali (aiguardent d’Antiòquia, lulo, soda i menta) en completen la proposta.

El 2012, després d’haver passat per les cuines de diversos restaurants, Guillem i Maria van considerar que era el moment de plasmar el que sabien en un projecte propi. I amb molta il·lusió van obrir aquest bar de tapes de barri i per al barri, on treballen amb ingredients de qualitat i proximitat, que tracten amb tècniques actuals, amb respecte a la tradició, però amb picades d’ullet a la innovació. A més del tapeig amb noms de confiança –olives farcides d’anxova de l’Escala el Xillu– i propostes inhabituals per a aquesta finalitat, com les patates reverdes (amb allioli d’alfàbrega i julivert), tenen mollets de calamar i secret ibèric, ous estrellats i guisats. A la pissarra anuncien cada dia suggeriments fora de carta: com ara una fondue de camembert, el bun de costella de porc amb salsa hoisin, en temporada uns rovellons amb botifarra de perol i unes flors de carxofa del Prat amb pernil, o bé les ja clàssiques, per molt sol·licitades, vieires a la carbonara. I tenen un menú acurat al migdia i postres amb molt d’èxit, com és el cas de les torradetes amb crema d’ametlles i fruites vermelles, el lemon pie amb got i el pastís de formatge amb una presentació totalment inesperada. Pel que fa als vins, predominen els de denominacions d’origen catalanes.

A Ovante treballen amb productes frescos de qualitat i tècniques contemporànies, amb l’objectiu de procurar una experiència sensorial equilibrada i un tiberi divertit. Aquesta hamburgueseria gurmet triomfa amb una trentena de varietats, algunes d’inspirades en pel·lícules, i el setè art també és el protagonista de la decoració. La majoria de les burgers, amb pa de brioix amb doble de mantega de Bretanya i de colors saborosos. I admeten personalització –es pot triar la proteïna. Hi ha hamburgueses de vedella de la Meseta de Toledo, de pollastre cruixent i beyond burger. Entre les creacions més recents hi ha l’hamburguesa Capi, que recrea l’escut del Capità Amèrica i se serveix amb una salsa de ceba torrada, i la Cachopo Manostijeras. La de la casa se serveix fumada amb cúpula, detall que evidencia la cura que posen en la presentació. La carta, molt cinematogràfica, es completa amb una varietat de tapes (patates “bravamel·litzades”, anelles de ceba, natxos amb guacamole, tequeños amb confitura de tomàquet), amanides, coques, hot dogs a l’estil americà i sandvitxos; tots, enfocats al seu costat més cinèfil. I el local es complementa amb una terrassa que esdevé punt de trobada. Obre cada dia en horari ininterromput.

Practiquen una cuina de fusió asiàtica, casual food de qualitat, i manifesten sentir devoció pels ingredients frescos i locals, ergo, sostenibles, i sempre que és possible, ecològics. A Thai & Green volen sorprendre amb una experiència gastronòmica completa: sabor i benestar. I que els plats, a més de bons i equilibrats nutricionalment, també entrin pels ulls. Amb aquesta filosofia, en un espai ampli i lluminós, proposen receptes de Tailàndia i altres països de l’Àsia. 

Per fer boca, croquetes de curri vermell, aletes satai amb amaniment de cacauet, llagostins arrebossats amb panko, crestes d'ànec, un bao tendre al vapor de calamars i maio sriracha, o bé el gran xia long bao típic de Xangai, farcit de carn de porc i brou. Per continuar, racions generoses de pad thai (tallarines d’arròs saltades al wok amb ou, salsa de peix i pasta de tamarinde), ramen, noodles coreans o un yakiniku de cansalada torrada sobre arròs amb ou marinat i alls. Per acabar, des de motxis japonesos fins al pastís banoffee de plàtan, toffee i nata. I, per beure, què et sembla una cervesa tailandesa o un gintònic amb melmelada casolana de fruites vermelles? Servei per emportar i a domicili. Local pet-friendly.

Els anys de trajectòria d’aquest restaurant el converteixen en un autèntic clàssic. Inaugurat el 1982 per Mercè Navarro –cuinera autodidacta i perfeccionista, amb la intuïció d’un paladar educat en el bon producte ben cuinat i l’esforç de l’aprenentatge meticulós–, des del primer dia la premissa va ser “cuinar amb amor i honradesa”. La il·lusió de la seva alma mater que cada plat fos memorable la manté el seu fill, Joan Crosas, que avui s’ocupa que tot funcioni. En una sala elegant i una agradable terrassa-jardí interior, proposa cuina tradicional catalana revisada per adaptar-la als gustos actuals, en convivència amb nous sabors. Reben marisc i peix fresc dues vegades al dia i més productes de màxima qualitat. Els arrossos –com l’emblemàtic d’espardenyes i carxofes–, el bacallà i altres peixos de llotja al forn, a la sal o a la brasa i les carns, com el farcell de perdiu amb col, el pollastret de pagès farcit amb orellanes, prunes i pinyons o l’steak tartare de filet amb crema de mascarpone i mostassa, sempre són apostes guanyadores. I en temporada ofereixen menús amb tòfona i bolets comprats directament al recol·lector. Carta extensa de vins.

Inaugurat fa 25 anys al barri de Pedralbes, es troba en una ubicació privilegiada, en estar envoltat de 1.000 m² de jardins. En aquest marc, un oasi urbà plàcid en què es pot gaudir des de l’aperitiu fins al sopar, al saló envidrat amb vistes o a la terrassa, el xef Carlos Cases harmonitza la innovació amb la tradició i captura l’essència dels millors productes de temporada. Signa una carta variada per a tots els gustos, que inclou bocades i plats atractius ben resolts: des d’una croqueta de tinta de calamar amb allioli fins als porros de Gavà confitats amb la seva crema, ou a baixa temperatura i crocant d’ametlles; des dels espaguetis amb cloïsses i tomàquets rostits fins a un turbot al forn; el tàrtar de salmó semimarinat amb cremós d’alvocat i amaniment de misso i fruita de la passió; el filet de Duroc amb foie i maionesa d’alls tendres sobre moll, o l’hamburguesa de vaca amb salsa de camembert i pebrots del piquillo, a més de guarnicions acurades per triar (milfulls de patata i tòfona, espàrrecs de marge saltats…). Com també postres que no fallen mai, com el tiramisú, el brownie, el coulant, una pinya a la llima o el flam de mató amb nous caramel·litzades. Privatitzable per a esdeveniments i celebracions. 

Clara Andreu sempre havia volgut tenir un restaurant propi per cuinar els seus plats identitaris, de manera que, d’una banda, va estudiar cuina i, de l’altra, va prendre bona nota dels ensenyaments de l’àvia i la mare, ambdues manxegues, a les quals ret homenatge amb les migas que serveix a Can Pringa, un espai especialitzat en vermuts, tapes i platillos del receptari català i espanyol. 

Coincidint amb la pandèmia i el confinament, aquest desig es va fer més fort, i en aquests dies de tancament va concebre una casa de menjars fictícia, un somni de restauració ètica que es va fer realitat el 2023. 

En un local amb caràcter, sempre animat i amb un servei dinàmic, ofereix els grans èxits del tapeig peninsular, algunes importacions de països veïns i tributs a elaboracions favorites, com l’amanida murciana de Can Margarit. Pop a la gallega, calamars a l'andalusa, ensalada russa, fricandó i peixet fregit, varietat de croquetes, patates braves o a la gorgonzola, tripa i carpaccio de peus de porc, rostes i botifarró d'arròs de Burgos, tàrtar de botifarra de pagès, hummus... I, per acabar, pastís de Santiago, crema catalana, mel i mató… Sobre la taula queda fora de tot dubte l’enfocament en l’excel·lència culinària. 

Per beure, vins per copes.

Aquest projecte gastronòmic va sorgir al voltant d’un local amb història del barri de la Font de la Guatlla, unint l’experiència, les ganes i la il·lusió de quatre amics, per tal de modernitzar un celler de tota la vida, que freqüentaven quan eren nens. En van conservar la identitat –la nevera de fusta, la barra de marbre, les botes de vi–, van rescatar zones oblidades i en van afegir d’altres, com la terrassa amb taules altes i un menjador privat per a celebracions o reunions grupals. 

S’hi va a gaudir dels platillos, la brasa, els guisats i productes seleccionats. I també a compartir grans moments i a arreglar el món asseguts a una taula. La seva és una cuina de mercat amb tocs innovadors, de la mà de Chema Martínez, que va ser xef de l’Inopia d’Albert Adrià. La carta es declina en tapes per vermutejar, com l’ensaladilla de l’Amposta i l’esqueixada de bacallà –que presenten d’una manera particular–, la coca de sobrassada d’en Xesc Reina o el trio de sardina, piparra i tomàquet, tot fumat; receptes tradicionals com els cigrons amb gambots, i elaboracions al Josper com l’albergínia a la brasa, Nevat, avellanes i mel de romaní. Postres (pastís de formatge, xuixo de l’Empordà…), suggeriments diaris, menú de migdia i degustació arrodoneixen l’oferta.