Comerç

Al barri de Sant Antoni des de 2016, aquesta coqueta bodegueta homenatja “totes les dones que converteixen els seus fogons en un espectacle”. Per exemple, la besàvia de la propietària, i també la seva homònima, la vedet Bella Dorita, que a prop d’allà, al Paral·lel, seduïa el seu públic amb un altre art igualment fogós. La seva proposta persegueix fer-nos recordar sabors, aromes i sensacions potser oblidades, els de l’autèntica cuina de mercat, aquests plats de sempre en què es respecta l’excel·lència de la matèria primera. Aposten per la senzillesa, però també gaudeixen sorprenent i, per això, els suggeriments del dia varien amb la temporada: treballen els productes en el seu millor moment. A la carta, tapes de cullera i forquilla, que inclouen, des del seu pernil ibèric o formatges que no té ningú més, a una aplaudida ploma a la brasa. Per beure, vermut, vi i cava.

Gastronòmic amb una estrella Michelin, integra ingredients de rebosts forans al receptari mediterrani. Al capdavant d’aquesta proposta eclèctica i viatgera hi trobem el xef barceloní Frank Beltri, que ha viscut a Londres i Indonèsia, i el mexicà resident a la ciutat Nico de la Vega, que es van conèixer quinze dies abans d’obrir el restaurant i avui són grans amics. Amants dels sabors molt potents, dels picants i de l’acidesa ben equilibrada, firmen un discurs basat en productes marins i vegetals, disposen de dos menús degustació amb els seus corresponents maridatges, i dinamitzen l’experiència amb disciplina, tècnica i molta creativitat. A la cuina vista hi treuen el cap dues barres, pensades per a parelles, i la taula del xef, la més divertida per reservar en grup, seguides d’una sala. 

Un sol nom per a dos conceptes diferents, que permeten escollir entre tapes i platets cuidats, i hamburgueses gurmet maridades amb cerveses artesanes i especials. El propietari, després de més de vint anys al sector de la restauració, va decidir emprendre un projecte personal el 2017. El 2020 va inaugurar el segon, però la pandèmia en va forçar el tancament temporal i va presentar una carta d’hamburgueses per emportar. El 2021, el primer local es va convertir en hamburgueseria. A La Gastronómica de Calàbria animen a provar plats per compartir com el pop o la icònica costella de porc Duroc. La barra, situada al costat de la cuina oberta, permet seguir des de la primera fila el procés d’elaboració. A La Gastronómica de Vilamarí, proposen burgers amb carn de vaca madurada, costella desentatxonada, pollastre i la vegana casolana de llenties pardines.

“Quedem a Els Ocellets!” cridaven uns nens del barri de Sant Antoni als anys setanta. La cita: al bar Los Pajaritos. Mentre esperaven els seus amics, els nois contemplaven, entre admirats i divertits, amb el nas enganxat al finestral, el “senyor dels 8 braços”. L’espectacle l’oferia un cambrer que manipulava ell sol i amb destresa vuit tiradors de la màquina de cafè. Un d’aquests nois obriria Els Ocellets allà mateix el 1984. El seu estil acollidor va afavorir la presència d’artistes, intel·lectuals i esportistes asseguts a les seves taules, que van contribuir a crear un ambient singular, que no va variar després de la reforma de 2005 i perviu en l’actualitat. Avui continua essent el punt de trobada de veïns i bohemis. Cuina catalanomediterrània, amb més d’un homenatge a plats de Can Lluís, fundat pel seu avi el 1929. Postres inusitades. 

Una nova funció gastronòmica té lloc al local que abans ocupava el Tickets d’Albert Adrià. El xef Oliver Peña, després de ser al capdavant d’Enigma i 41º Experience, i amb el suport del Grupo RiasKru, presenta, en un entorn singular, una experiència sorprenent i divertida en forma de petites propostes per menjar amb les mans, que porten les tapes tradicionals un pas més enllà. Tapes modernes i creatives, fruit del bagatge personal i del domini tècnic del seu artífex, tant per picar una cosa extraordinària com per fer-ne una de grossa. L’espectacle pot ser a la carta o a mida, l’anomenada Selecció Sorpresa. I una vegada finalitzats tots els actes (Fingerfood, Ostres, Freds, Calents, Escenes èpiques i Epílegs dolços), no s’ha d’abandonar el local sense descobrir el que passa darrere de l’escenari, al Backstage Còctels & Snacks. 

Més que un club i més que un bar. Inspirats per les tavernes de pescadors de Ciutadella, on es pot menjar fins tard, dos amics, que havien treballat al sector de l’alta cuina com a cambrer i cuiner, van decidir donar ales al seu propi projecte: un local amb l’essència dels bars d’abans, gens elitista, amb una carta inclusiva, atenta a diferents preferències i necessitats alimentàries, i amb ganes de difondre la gastronomia de Menorca, en aquell moment sense representació a Barcelona. A la seva carta hi tenen cabuda des de taules de formatges i embotits illencs fins a una amanida vegana, musclos amb mantega i sàlvia, un trinxat amb cuixot (espècie de bull negre que elabora una familiar) i pilotes amb salsa de tomàquet, per acompanyar unes cerveses ben tirades. Però Cal Soci és sobretot un bar de trobada del barri de Sant Antoni, per sentir-s’hi com a casa. 

Situat al costat del Mercat de La Concepció, destaca, entre altres coses, per la gestió conscient i compromesa amb el planeta que fa de l’aigua que consumeix i dels residus que genera. Fundat el 1950 però amb nous propietaris i interior des de 2020, ha esdevingut un imprescindible de l’Eixample i de la ciutat. Un secret que va arribar a orelles d’habituals com Bigas Luna, Pepe Rubianes, Ovidi Montllor o José Luis López Vázquez. En els seus orígens va funcionar com a casa de menjars|dinars: amb esmorzars de forquilla, alimentava la gent de la contigua plaça. I, després, es va convertir en un restaurant que reconeix el valor, respecta i treu partit del producte fresc i de temporada que té tan a mà. Per això, avui, a la seva carta digital, indiquen les parades de La Concepció i els proveïdors amb nom i cognom on adquireixen certs ingredients per a la seva cuina de mercat, arrelada en la tradició però oberta a la “transformació”. Canelons de la iaia Pepi, arrossos, peus de porc, bacallà confitat a la mussolina d’estragó, panalena mallorquina (desconstrucció d’albergínia a la brasa amb sobrassada, papada ibèrica i mel), flam casolà d’ou amb nata batuda... Terrassa tranquil·la sobre una via per als vianants. Obert cada dia.

Restaurant pioner a Barcelona en sushi vegà i amb una proposta 100% vegetal. S’inspira en Àsia i ofereix una experiència saborosa, saludable i atractiva tant per a vegans i vegetarians com per a gent curiosa i interessada en nous horitzons gastronòmics. El punt de partida: que els productes que treballi el xef hagin tingut una arrel. Pensen que el menjar vegà ha de ser més gustós que el convencional, i la seva carta, que canvia cada mes, es basa en plats creatius, lleugers i energètics. Unes crispetes de coliflor amb shichimi togarashi i allioli, un festival de sushi elaborat amb fruites, verdures, espècies, bolets, wakame, Heüra, formatge d’anacards o arròs amb quinoa negra, un ramen miso, un Pad Thai o un bao amb bambú marinat i ceba adobada, i per acabar unes postres com el pastís de llimona desconstruït. Hi ha dos menús degustació que també conviden a gaudir d’aquesta filosofia que promou un canvi responsable i deliciós a la dieta, perquè a Roots & Rolls el plaer culinari i la sostenibilitat van de bracet. Per beure, còctels plant-based i clàssics. Compta amb sala privada, i admeten gossos, que cuiden amb snacks vegans.

El restaurant més antic de Barcelona, inaugurat el 1786, és el millor exemple que la bona cuina tradicional perdura en el temps. El va fundar Joaquim Pujol i es va especialitzar en xocolateria fins que el 1890 el va comprar la família Regàs, i des d’aleshores ha servit plats típics: canelons, espinacs amb pernil, panses i pinyons, botifarra amb seques, civet de senglar, crema catalana... El bon menjar i els “sopars de duro” de principis del segle XX li van donar molt renom. Però va viure moments difícils després de la Guerra Civil, quan els Regàs el van traspassar al Gremi d’Hotelers i Cuiners. Sisco Agut –que havia treballat durant anys amb el seu oncle i mestre Agustí a Ca l’Agut– i Sussi Manubens van començar a regentar-lo el 1958, una mica vingut a menys, però van aconseguir que tornés a ser reconegut per allò que el caracteritzava i el continua caracteritzant avui: menjar bé a bon preu. El secret de permanència de Can Culleretes és doble: l’aire familiar de l’establiment i l’esforç de tres generacions d’Agut-Manubens. Actualment les germanes Montserrat i Alícia són copropietàries del local, on també treballen els cinc nets d’en Sisco i el marit de l’Alícia.

Aquest temple gastronòmic va obrir el 1970 al Raval, com a restaurant de cuina de mercat catalanomediterrània, i el producte de temporada és el protagonista dels seus plats. Per al seu fundador, Isidre Gironès, tenia tanta importància que, al matí, a les vuit, de dilluns a dissabte, durant més de cinquanta anys, va anar a la Boqueria a la recerca dels millors ingredients estacionals. El saber fer de l’Isidre i de la seva esposa Montserrat Salvó van convertir Ca l’Isidre en un referent de Barcelona, i, alhora, els va valer la fidelitat de la seva clientela. A les seves taules s’han assegut multitud de cares conegudes, Woody Allen, per exemple, gaudint de les que probablement siguin les millors tripes de la ciutat. La carta, no obstant això, reuneix altres menges que avui són clàssiques de la casa com els cervells de be a la mantega negra amb tàperes i el morro de bacallà a la llauna amb mongetes de Santa Pau. I la de vins, al voltant de dues-centes etiquetes. El 2017, la seva filla Núria, que havia compaginat els estudis de Gestió Hotelera amb la feina en el negoci familiar, es va fer càrrec de la direcció, i va aportar una perspectiva contemporània respectant la seva identitat. Aquesta mateixa data es va distingir el restaurant amb el Premi Nacional de Gastronomia de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.