Comerç

Bar-restaurant obert el 1971 pels pares d’en Jaume i  en Ramon, que, orgullosos continuadors de la feina dels seus progenitors, exerceixen de xef i cap de sala. El seu lema: “Si no emociones, no fas; si no t’emociones, no ets”. La seva pràctica: honesta i sostenible. Combinen elaboracions del receptari matern amb d’altres de les quals van prendre nota durant el seu pas per les cuines de Santi Santamaria, Carles Gaig i l’Hotel Arts. De la carta destaquen els enunciats amb bacallà i els arrossos. De dilluns a divendres, esmorzars de forquilla, i entre hores, entrepans. Tot elaborat amb productes poc viatjats i de proveïdors de confiança. Per evitar el malbaratament d’aliments, estan implantant la comanda per endavant a l’hora de la reserva. Llarga llista de vins. Menjador petit i agradable terrassa. Imprescindible reservar.

En aquest petit i acollidor restaurant d’ambient relaxat, regentat per un veí de la zona, sona música blues, soul i R&B, projecten pel·lícules mudes i d’època, i t’atenen en una barra amb fons de fotos vintage, il·luminada per sifons transformats en llums. Serveixen entrepans diferents, amanides saludables i nutritives, tapes com les seves elogiades braves i rostes, i hamburgueses, la seva especialitat, íntegrament casolanes, incloent-hi el pa, que fan al seu obrador, i les salses. N’hi ha de vedella amb ceba, xampinyons, salsa de ceps i formatge trufat, de pollastre al curri de mango amb col confitada i poma verda, Ibérica, Bellísima o Vegetariana. I per acompanyar-ho, cerveses artesanes i vins a copes. L’horari d’obertura és vespertí: de les set de la tarda a mitjanit, de dimarts a dissabte.

Esmentat a la novel·la Últimes tardes amb Teresa, de Juan Marsé, i situat al cim del Carmel, permet desconnectar de Barcelona sense sortir de la ciutat. Bar-restaurant de referència, als anys cinquanta els habitants dels habitatges autoconstruïts del lloc hi anaven a prendre el cafè. Avui, conserva l’autèntic esperit de barri, i sedueix els turistes que s’apropen a la zona del Parc Güell. Ofereix un gran nombre de racions –per exemple, patates suïsses, musclos al vapor, cloïsses, calamarsons, pop a la gallega i llonganissa d’Aragó–, i plats tradicionals com el bacallà amb samfaina, tot això elaborat amb productes de qualitat i a preus assequibles. El servei, atent, s’ocupa de la barra, una sala per a 72 comensals i una formidable terrassa. 

Bar restaurant d’interior ben conservat dels setanta, especialitzat en peix i marisc frescos i de primera qualitat. Els antics propietaris tenien una peixateria just davant i al migdia cuinaven el seu propi gènere, i d’allà continua arribant. Al barri i fora d’ell són coneguts els seus calamars a la romana, i la carta, curta i estable, inclou una mariscada assequible, amanides, arrossos com el caldós de llamàntol o la paella (ambdós per encàrrec) i peces a la planxa, a preus raonables. Plats senzills amb bona execució i racions generoses. Per tot el que s’ha dit, i pel tracte servicial que dispensen, sempre omple, així que recomanen reservar taula amb temps. No obre per a sopars. 

Amb més de vint anys de servei al barri, recrea l’ambient d’un típic poble mexicà fins i tot al sostre del local, amb elements decoratius col·locats de cap per avall. La seva cuina fusiona la gastronomia mexicana amb productes locals. La carta reuneix plats tradicionals del país asteca: guacamole, nachos com els Bastardos (per a valents fans de la capsaïcina), burritos, enchilades, tacos com el Què onda buey, quesadillas, fajites, alambres, croquetes de xili de Jalapa, cebiche, mole, cochinita pibil, tinga de vedella... Entre les salses extres, la picant del xef, amb un valor alt a l’escala Scoville. Per beure cerveses d’importació, michelada, aigües fresques de fruites, i varietat de mescals, tequiles i margarites.

A Horta des del 1959, va reobrir el 2022 amb la façana il·lustrada i una nova proposta, amb la qual va sumar clientela. Manté l’esperit veïnal i es presenta com a gastrobar. Allà seleccionen el que ofereixen: taules d’embotits de Cal Rovira i de formatges amb DO per menjar tapes, sobrassada de porc negre de Mallorca de Can Company o vedella ecològica del Pallars de Cal Tomàs. Juntament amb entrepans, coques i especialitats que demostren gust per sabors sorprenents, com en el cas de les braves de moniato amb cansalada viada. S’hi pot esmorzar, fer el vermut amb productes de Perelló, dinar (fins i tot menú entre setmana) i sopar; és un espai per gaudir de l’entorn, la companyia i la bona cuina. I fidels al seu lema “gastronomia i barri”, organitzen tastos i maridatges per connectar la gent del veïnat amb la seva passió pel vi. 

Un concepte de cuina fusió ràpida i divertida, que es concreta presentant plats mediterranis en format taco de blat de moro. Així, a la carta, els tacos d’amanida de xató, xistorra, mar i muntanya de calamars i botifarra de perol o bacallà amb samfaina i allioli d’alls confitats conviuen amb altres emblemes de la gastronomia mexicana com les quesadillas d’escalivada, botifarró i moniato, melós de vedella ecològica..., els nachos amb ous ferrats o el guacamole amb oli de romaní. I per acompanyar totes aquestes mossegades sorprenents i saboroses, margarites de sabors (mango, llima o magrana), un refresc d’aranja o una michelada. Local lluminós de dia i càlid de nit. Terrassa ideal per a un vermutaco. 

Dorotea és un nom grec que significa “regal dels déus”, i aquest restaurant de plats i platets es diu així en record de la Doro, nascuda en l’Horta dels safarejos, abans de la Primera Guerra Mundial. Guapa, de mirada clara, bona cuinera i amb idees pròpies, representa les dones fortes de la seva època, capaces de remoure i remar, a Horta i a tot arreu, contra el vent i la marea, que no van aconseguir aturar-les. I a Dorotea se li ret homenatge amb una cuina de mercat i mediterrània que neix de la tradició gastronòmica, aplicant tota aquesta saviesa a una òptica actual. A la carta, de tot per a qualsevol apetència. Compta amb un resto-lounge exclusiu, anomenat Santo Cielo, per menjar o sopar en grup amb sobretaula, música, còctels i xixa.

Marisc, arrossos i tapes de qualitat per a tothom, en un local d’estil mariner minimalista, amb tres sales que traslladen a destinacions costaneres –Cadaqués, l’Escala i Palamós–, i una cobejada terrassa anant cap a dins, en una finca del 1908 situada davant de la desapareguda riera d’Horta. A la carta, plats per compartir com la mariscada per a dues persones i el pernil de gla, especialitats com l’arròs caldós de cranc blau del Delta i el suquet de pescadors, carns de Girona i roques de xocolata com a dolç punt final. Entre setmana té menú al migdia i opció express. La parella propietària és gent de mercat (les seves famílies regenten des de fa generacions parades de peix i fruita al Mercat de Montserrat), i per això la seva cuina també ho és: fresca, de temporada i a bon preu. El 2017, després de molt temps relacionant-se, a peu de taulell, amb clients del sector de la restauració, Mª José Millán i Arturo Garzón van decidir obrir el seu propi restaurant, que va seguir un altre, inaugurat fa un any i mig, a Sant Andreu: La Terrassa de Mercadal (plaça del Mercadal, 41). Quant a la sostenibilitat, a El Racó del Peix, en les hores de preparació aprofiten la ventilació natural de la qual es beneficien per la seva ubicació entre dos carrers, i estudien col·locar panells solars. 

Conegut per les seves xapates, el van inaugurar el 1927 Rosita Not i Quimet Carlús, traspassat el 1955 a Jaime Jalmar, i avui el dirigeix el seu fill, Josep Lluís, que va recuperar les portes antigues, i va omplir vitrines amb la seva col·lecció d’ampolletes de destil·lats i licors d’arreu del món, més de 3.000, i molts obsequi de clients. En el record, un parroquià permanent, el lloro Juanito, que, en llibertat, divertia els habituals imitant el xiulet del revisor del tramvia, i era, sovint, l’encarregat d’anunciar-ne la sortida de la parada que hi havia davant del bar. Com a homenatge, la seva imatge il·lustra els sobres de sucre i les cartes. En els seus prop de 100 anys d’història, el Quimet d’Horta ha estat seu del club de futbol Unió Atlètica d’Horta, del Club Ciclista Horta i de l’Ajedrez Alfil Club, a més d’un lloc per jugar a aquest joc d’estratègia molt popular fins als vuitanta, quan a les seves taules de marbre també s’hi feien partides de parxís i dominó. Ha mantingut sempre viu el caràcter de local de barri, i des del 2006 llueix una placa que el distingeix pel seu arrelament a la ciutat. Ofereix 95 entrepans, 40 de truita, biquinis, amanides, tapes com l’Ou d’Horta i opcions per a vegans. Barra, sala i terrassa són perfectes per prendre-hi una cervesa ben tirada o un vermut artesanal.