Barcelona Societat 30

El proper mes de març hauran passat quatre anys des del decret d’alarma motivat per la irrupció de la covid-19.

L’arribada de la “nova normalitat” després de la pandèmia va ser el tema del darrer número de la revista Barcelona Societat. En el text de presentació, assenyalàvem que “l’impacte de la pandèmia va fer palesa la necessitat d’unes polítiques de protecció social [...]. Moltes persones van perdre les seves fonts d’ingressos, van veure endarrerit el cobrament dels ERTOs, van perdre la capacitat de mantenir el pagament del lloguer, o fins i tot van perdre les habitacions de relloguer”.

I, com a conclusió, destacàvem que “davant la gran incertesa inicial, l’Ajuntament va estar en primera línia per oferir una resposta empàtica i comprensiva amb les inseguretats i pors de la ciutadania”. Un cop més, hem de reconèixer la gran tasca desenvolupada pels serveis socials, bàsics i especialitzats, de la mà del teixit social i també de les xarxes de suport. Els centres de serveis socials es van organitzar per obrir un centre per districte, mentre que la resta treballava a distància. Els equips especialitzats de carrer van continuar vinculant persones i generant confiança. Part dels equips d’atenció a la infància
i l’adolescència (EAIA) van col·laborar en la distribució d’aliments. Tots els serveis d’atenció a persones grans van establir mesures de protecció i d’acompanyament. Es van habilitar 700 places més per a persones sense llar. I, així, en tots els àmbits de l’acció social. Convé recordar aquesta tasca ingent.

Podem dir que avui en dia, quatre anys després d’aquell fenomen tan devastador, l’Administració local continua exercint un paper fonamental a l’hora de garantir les condicions de vida bàsiques de molta gent i de reduir al màxim les situacions de vulnerabilitat des de la proximitat, situant els drets de les persones en el centre de les seves propostes. En aquest nou número de la revista Barcelona Societat ens ocupem tant d’alguns dels factors preexistents com d’altres de nous que afecten i determinen aquestes condicions de vida.

Per això ens preguntem com s’han transformat i quines són les noves formes de vulnerabilitat. El tradicional eix material igualtat-desigualtat se suma a nous desafiaments, com ara l’eix relacional que contraposa els col·lectius i persones vinculades amb les desvinculades de les seves comunitats, i l’eix cultural o relacional que confronta qui gaudeix de reconeixement sociocultural amb qui pateix discriminació. Els solapaments entre aquests tres eixos marquen, avui, les noves formes d’exclusió i vulnerabilitat, i les institucions públiques locals hem de saber-hi donar resposta de la mà del teixit social, amb major participació
ciutadana i apropant-nos més al dia a dia de la comunitat.

La crisi d’accés i manteniment a l’habitatge en condicions representa una de les àrees principals de preocupació de l’Ajuntament, juntament amb altres agents i sectors socioeconòmics. Per donar-hi resposta, cal que tinguem en compte múltiples factors, com, per exemple, la major o menor disponibilitat d’habitatge públic, l’estoc d’habitatge de lloguer, els condicionats que determinen l’esforç econòmic que han de fer les llars, o les transformacions demogràfiques i dels nous tipus de llars que caracteritzen la situació sociodemogràfica actual de la ciutat.

Però la ciutat és més que un lloc on residir; també és el lloc on treballem, estudiem, passegem, consumim, etcètera. I, per això, cal aconseguir teixir unes ciutats compactes i integrades on els nostres desplaçaments consumeixin el mínim temps possible i generin el mínim d’emissions de carboni. El model de la “ciutat dels 15 minuts” representa, en aquest sentit, un horitzó que ens inspira a l’hora d’imaginar i construir avui la ciutat de demà.

Però les situacions de vulnerabilitat no són només fruit d’aquests factors estructurals sinó també dels relacionals. Les nostres interaccions poden adoptar formes diverses que incideixen, sens dubte, en la qualitat de la nostra salut. A través de les intervencions socioeducatives, l’Ajuntament en particular i les institucions públiques en general podem i hem de promoure relacions més saludables i equitatives per tal de millorar la salut de tots i totes.

En aquest sentit, un dels desafiaments que planteja el context actual és el d’abordar el canvi climàtic, un repte en el qual les ciutats tenen molt a dir. Com podem les ciutats tenir un rol protagonista en la transició energètica? Entre d’altres propostes, podem ser claus en la generació d’energies renovables i també podem treballar en la rehabilitació energètica dels habitatges i edificis públics per assolir la tan necessària neutralitat de carboni l’any 2030.

La ciutat també ha de ser capdavantera en projectes d’innovació que, com el projecte Amunt! afavoreixin la inclusió sociolaboral de les persones i els col·lectius més vulnerables. Per això col·laborem amb altres institucions per dissenyar i avaluar models d’intervenció pública més integrals i integrats de la mà de les persones usuàries mateixes.

També volem abordar les dificultats o vulnerabilitats que experimenten els col·lectius amb mobilitat reduïda. L’Ajuntament ha de treballar per millorar els seus serveis de transport especial, cosa que segurament implica més dotació pressupostària, un augment de la flota de vehicles, una integració de la xarxa de transports supramunicipal i més corresponsabilitat de la ciutadania usuària.

Aquest número 30 de la revista Barcelona Societat obre la porta a discutir un conjunt de temes i qüestions que ja configuren avui, i determinaran en el futur immediat, la qualitat i les condicions de vida de la gent de la nostra ciutat. Habitatge; exclusió material, relacional i cultural; salut; medi ambient; inclusió sociolaboral, etcètera, són només algunes de les dimensions de treball en què l’Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona té molt per aportar, i tenim el convenciment que aquest darrer número de la revista hi ajudarà.

Sonia Fuertes

Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona

Editorial

Editorial

Autor

Bru Laín i Albert Sales

Resum

En la darrera publicació de la revista Barcelona Societat, el número 29, ens vam centrar en la situació de la Barcelona en l’era postpandèmia. Què havia passat després de l’esclat de la covid-19 i en quina situació quedava la ciutat i les seves gents tres anys després d’aquell fenomen? L’article central de Laia Claverol, gerenta de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, dibuixava un panorama certament desolador, però recalcava el paper central que les diferents institucions i agències públiques municipals havien desenvolupat per donar resposta a les situacions d’extrema necessitat en què bona part de la població havia caigut arran de la pandèmia.
El text acabava reclamant que “sense administracions properes i apoderades, difícilment es trobaran solucions adequades i pensades perquè els veïns i les veïnes de la ciutat puguin millorar les seves condicions de vida”. Afortunadament, la pandèmia ha acabat i, tot i que els experts alerten que probablement en vindran de noves en un futur no gaire llunyà, la situació d’urgència social ha deixat pas a l’anomenada “nova normalitat”. No obstant això, davant aquest nou escenari, la tasca de les administracions públiques segueix essent central per tal de millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes.

Tribuna

Bretxes en transformació: les bases d’un nou contracte social?

Autor

Ismael Blanco i Ricard Gomà

Resum

Les vulnerabilitats del segle XXI es despleguen al voltant de la clàssica dimensió material (eix igualtat/desigualtat), però ho fan també a l’entorn de dimensions addicionals: l’espacial (eix barreja/segregació), la relacional (eix comunitat/desvinculació) i la cultural (eix reconeixement/discriminació). Les bretxes del canvi d’època adopten lògiques d’inequitat social, fractura espacial, fragilitat comunitària i discriminació cultural. I és en les interseccions entre elles on es configuren els principals riscos d’exclusió. Aquestes dinàmiques i les seves cruïlles no operen en abstracte: ho fan en el territori, on van cartografiant quotidianitats amb nivells concrets d’inclusió o de mixtura; amb presència o absència de vincles i reconeixements. Crisis, transicions i bretxes múltiples dibuixen un temps on es pot reconstruir l’arquitectura de la solidaritat col·lectiva: un entramat de drets connectat al canvi d’època; un ventall de polítiques connectades a la nova estructura de riscos i esperances. Cal fer possible el desplegament d’una nova agenda ecosocial; i fer-ho en marcs de més democràcia i de més política de proximitat: amb més poder situat en mans de la gent i a prop de la gent.

En profunditat

L’habitatge a Barcelona: necessitats, parc i crisi d’accessibilitat

Autor

Carles Donat Muñoz

Resum

En un context de crisi global d’accés a l’habitatge, l’article analitza l’estat del sistema residencial a la ciutat de Barcelona tot focalitzant-se en quatre aspectes amb una importància especial i que l’equip de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona ha anat treballant des de la seva creació l’any 2017. En primer lloc, s’analitzen les causes de l’estancament de les llars a la ciutat durant el darrer període intercensal 2011-2021, situació que trenca una tendència històrica a la ciutat. En segon lloc, es constata l’estancament de l’estoc d’habitatge i, en particular, del parc d’habitatge principal, així com del destinat al lloguer. En tercer lloc, s’analitza l’evolució del mercat de l’habitatge i l’allunyament de les possibilitats reals de les llars pel fet que durant les darreres dues dècades els preus mitjans de l’habitatge han crescut d’una manera molt més intensa que els ingressos mitjans de la població. Finalment, el treball emfatitza alguns dels indicadors principals d’accessibilitat i permanència a l’habitatge, com l’esforç teòric d’accés a l’habitatge, la taxa de sobrecàrrega de l’habitatge o els motius del canvi d’habitatge.

En profunditat

Promoció de les relacions saludables i equitatives en contextos d’educació formal

Autor

Lluís Forcadell-Díez, Olga Juárez, Daniel G. Abiétar, María José López, Glòria Pérez

Resum

Les relacions interpersonals influeixen significativament en la salut: quan són equitatives contribueixen al benestar, però quan són asimètriques i jeràrquiques afecten negativament la salut. Aquest article proposa un marc conceptual que se centra en els determinants socials de la salut i els principis d’equitat i justícia en la relació als models relacionals i l’educació. El text identifica els anomenats “determinants estructurals”, com ara l’opressió sistèmica i el context sociohistòric que tendeixen a normalitzar expressions de violència. D’altra banda, els “determinants intermedis” inclouen aspectes individuals, psicosocials, conductuals i comunitaris que afecten la salut a través de patrons relacionals que poden desembocar en problemes com la reducció de l’autoestima, l’ansietat, l’estrès, la depressió i l’acceptació de la violència. El text suggereix sis àmbits d’intervenció educativa per promoure relacions saludables i equitatives que beneficiïn el benestar, l’estat de salut i la protecció contra la violència. Aquestes intervencions socioeducatives poden ser efectives per fomentar models relacionals més positius i equitatius.

En profunditat

Són les ciutats la clau per fer realitat la transició energètica?

Autor

Cristina Castells Guiu

Resum

Aquest article destaca la importància de les ciutats com a actors clau per a la transició energètica, i assenyala els límits del model energètic actual, marcat per la dependència dels combustibles fòssils, els alts preus de l’energia i les desigualtats socials. L’article analitza i promou una visió més sostenible i descentralitzada de l’energia a l’entorn urbà, n’indica el paper actiu de la ciutadania i destaca els beneficis ambientals i socials que pot suposar la transició energètica. El text analitza i proposa l’Acord Climàtic de la Ciutat de Barcelona que busca assolir la neutralitat de carboni el 2030. L’article també subratlla la importància de la generació local d’energia renovable i proposa la rehabilitació energètica dels edificis com a eina clau per aconseguir més eficiència i confort. Les xarxes de calor i fred i la participació ciutadana es destaquen com a elements essencials per a una transició energètica reeixida. Les conclusions subratllen la necessitat de promoure una cultura energètica que impulsi canvis efectius i col·lectius.

En profunditat

La “ciutat dels 15 minuts”: redissenyar la vida urbana amb la proximitat de serveis

Autor

Carlos Moreno

Resum

Aquest article presenta una exploració integral del concepte de la “ciutat dels 15 minuts”, un model d’urbanisme que busca redissenyar les ciutats perquè tots els serveis essencials estiguin accessibles en una proximitat baixa en carboni. Es discuteix com aquest model es fonamenta en teories urbanístiques que prioritzen l’escala humana, la sostenibilitat i la cohesió social. S’examinen estratègies pràctiques per a la seva implementació, els reptes associats i el paper crucial de la tecnologia i la participació comunitària en la seva realització. Es considera igualment l’impacte significatiu del model en la mobilitat urbana, destacant que no es limita a la gestió del trànsit, sinó que integra plenament l’accessibilitat i la proximitat de serveis. Finalment, es reflexiona sobre la rellevància futura del model, la seva alineació amb els objectius globals de sostenibilitat i el seu potencial per adaptar-se als reptes emergents, redefinint la vida urbana per a les generacions actuals i futures.

Experiències

El pilot Amunt! Atenció integrada i integral per a la inclusió sociolaboral

Autor

Sebastià Riutort, Ana Vicente i Núria Beltran

Resum

El projecte Amunt! (2022-2023) ha estat un pilot amb disseny experimental impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, amb l’objectiu de provar i avaluar un servei sociolaboral nou que, a través de posar en pràctica una atenció més integral i integrada, millorés la inclusió de persones de la ciutat beneficiàries de l’ingrés mínim vital. A manera de “finestreta única”, el servei establia una única metodologia d’entrada i seguiment de les persones a través del qual accedien a un conjunt divers d’actuacions. El model es basava en tres elements interconnectats: una acollida i diagnosi integral de la persona; la seva adscripció a una o diverses actuacions ajustades al seu perfil, necessitats i interessos; i un acompanyament personalitzat per ajudar-la a realitzar el seu itinerari. A falta de tenir els resultats de l’avaluació d’impacte, aquí s’exposa i analitza l’experiència del projecte i la seva implementació.

Experiències

El transport especial per a persones amb mobilitat reduïda a Barcelona

Autor

Sergi Morera i Laura Trujillo

Resum

Aquest article descriu el Servei de Transport Especial disponible actualment a la ciutat de Barcelona i explica alguns del elements més destacats que cal tenir en compte davant una proposta de futur per al transport de les persones amb mobilitat reduïda amb necessitats de transport especial a Barcelona.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Educació i Cicles de VidaContactaAvís legal Accessibilitat