Protecció

d'aus nidificants

Aus en edificis

A Barcelona, hi crien una gran varietat d'ocells, molts dels quals estan legalment protegits. Aquests animals són un patrimoni natural molt important i milloren la qualitat de vida a la ciutat. A més, són molt útils perquè són grans consumidors d’insectes.

Moltes espècies fan niu als arbres o al sotabosc, però també hi ha algunes espècies que fan el niu als edificis. Ocells com els falciots, els ballesters i les orenetes, entre d’altres, han trobat en els edificis de la ciutat un substitut artificial dels penya-segats.

Protecció d'aus en edificis

La presència d’aus protegides en edificis està regulada pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat i per l’article 334 del Codi Penal.

Aquest text indica que no es pot dur a terme cap intervenció que pugui afectar ni destruir cap lloc de nidificació o refugi (els nius i refugis també estan protegits fora de l'època de cria i encara que no estigui ocupats). En cas que sigui necessari fer-ho caldrà sol·licitar una autorització excepcional als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya abans d'iniciar qualsevol actuació a través del següent enllaç:

Accedir al tràmit

Destinatari del tràmit: Secció de Biodiversitat i Medi Natural (Fauna)

Els promotors d’intervencions en edificis tenen la responsabilitat de comprovar la possible presència d’espècies protegides pels propis mitjans abans d’iniciar qualsevol tipus d’actuació. Atenent a la normativa vigent, la destrucció o simple molèstia de llocs de cria o refugi d'espècies protegides pot comportar l'aturada de l'obra i ser constitutiu de delicte penal o sanció administrativa.

La fauna urbana

En general, es considera que hi ha afectació a la fauna, si l'actuació té incidència sobre:

  • - Nius de fang adherits a la façana, finestres, patis de llum o a l'interior d'edificis abandonats. No es poden retirar sense autorització.
  • - Cavitats, forats de ventilació en mitgeres o qualsevol forat o cambra buida(cal respectar tots els forats i més, si es coneix la seva utilització per espècies protegides) que no es poden tapar o inhabilitar sense autorització.

El criteri bàsic a seguir és no tapar forats. En cas de problemes amb els coloms, es pot procedir a reduir les dimensions del forat d'acord amb les especificacions tècniques del manual Arquitectura i fauna urbana per impedir-ne la seva entrada.

Com puc saber si el meu edifici té nius d’espècies protegides?

L’ajuntament de Barcelona té detectats actualment més de 900 edificis que compten amb presència de nius. Clica aquí per accedir al llistat i comprovar si el teu edifici és un d’aquests.

També pots consultar la informació a través de l'eina:

Visor de fauna

Malgrat que l'edifici no estigui en aquest llistat, el promotor té la responsabilitat de comprovar aquesta possible presència d'espècies protegides pels propis mitjans abans d'iniciar qualsevol tipus d'intervenció en l'edifici.

Com cal actuar si hi ha nius d'espècies protegides?

  • En cas que es realitzin actuacions en edificis amb presència de nius o amb cavitats, però aquestes actuacions no tinguin afectació en els nius o refugis (perquè no es destrueixen, o perquè les obres es realitzin fora de la temporada de cria o perquè es treballa a molts metres d’aquests), no serà necessari demanar l’autorització prèvia al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
  • En aquelles obres i intervencions on s’hagin detectat indicis o presència de nius o refugis d’espècies protegides, i estigui previst executar-les durant la temporada de cria (de forma general d’abril a setembre), o bé es puguin destruir nius, tancar forats o causar danys a les aus, serà necessari demanar autorització als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a l’inici de les obres.  L’autorització pot establir mesures correctores o compensatòries per donar continuïtat a l’indret de cria o refugi que sigui afectat per la intervenció.