Objectius del llenguatge i de l’aprenentatge dels instruments
L'aprenentatge i la pràctica de la música l’entenem com quelcom global i integrat. Això implica la no compartimentació d'objectius per "assignatures" com l'audició, la lectura i l’escriptura, el cant coral, l'aprenentatge dels instruments, la improvisació o els grups de música de cambra o d'orquestra.
Totes elles esdevenen recurs per una mateixa finalitat, conèixer cada vegada més a fons la música i, en conseqüència, gaudir-ne més i més en totes les seves vessants.
- Contribuir decisivament a la formació global de l'alumne.
No s'estudia música "per poder tocar un instrument", sinó que ens servim d’un instrument per poder fer música. - Escoltar activament la música, introduïnt-se en el seu llenguatge i descobrint-ne característiques que la defineixen segons els principis de repetició, el contrast i la variació.
- Ser capaç d'improvisar i crear petites composicions, individualment o col·lectivament a partir d'unes pautes-guies, d’entrada com un joc i després com a improvisació progressivament creativa.
- Ampliar les possibilitats d'aprenentatge i d'enriquiment musical i personal.
La tria d'un instrument, després d'haver-se iniciat en aquest llenguatge amb la veu, el moviment i l’escolta, amplia i aprofundeix en la sensibilització musical. - Eixamplar la capacitat d'expressió i l'autonomia personal.
Amb els recursos tècnics i musicals dels diferents instruments, l'alumne es pot expressar personalment més enllà de la pròpia veu i de la dependència del grup, i adquirir una autonomia que ajudarà a desenvolupar la seva personalitat. - Consolidar i ampliar els coneixements musicals adquirits.
És un fet que, tocant un instrument, "s'entén millor la teoria", o que tocar les notes ajuda a saber com sonen. No només s'aprèn el solfeig per poder-lo aplicar, sinó que, tocant, també es consolida la lectura i s'obren noves possibilitats per comprendre els diversos paràmetres musicals, distingir els diferents estils, etc... - Adquirir bons hàbits de domini del cos i de psicomotricitat.
Tots els instruments, sense excepció, comporten una mobilitat corporal i una actitud mental que, segons els experts, són altament beneficioses en aspectes que van més enllà dels objectius musicals. - Adquirir hàbits de treball individual.
El treball de l'instrument, encara que es comenci en règim de classes col·lectives, ha d'anar creant l'hàbit de l'estudi individual i de l'autoavaluació. - Possibilitar la participació col·lectiva i la comunicació.
L'instrument ofereix moltes formes de participació: la música de cambra, l'acompanyament, l'actuació col·lectiva o en solitari davant d'un públic... - Desvetllar i encarrilar una possible vocació musical, sense descartar la possibilitat d'una professionalització futura.
Tot i que no correspon al nostre model d'escola oberta fer cap tipus de selecció restrictiva, sí que li correspon detectar i estimular les possibilitats futures de dedicació, en el doble vessant "amateur" i professional, que creiem completament compatibles en aquestes edats d'iniciació.
Metodologia dels instruments:
D'acord amb els principis bàsics de l'escola, la metodologia de l'instrument es basa en la música com a referent, més que en la programació merament tècnica o en un determinat mètode didàctic decidit a priori. Un repertori variat, equilibrat, gradual i autènticament musical és l'únic referent per a tot el treball instrumental, tant a nivell tècnic com estilístic.
En conseqüència, el primer criteri no ha de ser sobre sistemes o mètodes pedagògics, sinó sobre la tria i la funció de la pròpia música que ha de servir de material didàctic.
La millor música serà la més autèntica, sense adulteracions "didàctiques" ni supeditació a cap mena de funcionalitat.
El repertori ha de ser model musical i estímul psicològic, condicions que no compleixen molts dels àrids exercicis tècnics ni reculls expressament adreçats als infants, que semblen pressuposar que aquests no tinguin capacitat per fer música "de debò".
La metodologia activa i flexible es garanteix amb:
- El professorat, de gran experiència professional (concertistes en actiu, la majoria) i plenament identificat amb el projecte, que té una gran autonomia en la metodologia i en la programació.
- La creativitat de l'alumne hi és present amb les seves iniciatives concretes i comptant amb la seva inventiva: improvisació instrumental, composició d'acompanyaments o harmonitzacions, invenció d'exercicis tècnics, ornamentacions pròpies...
La metodologia personalitzada no és incompatible amb el règim de classes col·lectives, encara que es pot reforçar molt positivament amb les opcions de classe individual:
- Les classes col·lectives, única opció oferta en l'etapa d'iniciació, però que es manté en totes les etapes, no són un mer recurs de rendibilitat econòmica, sinó una part essencial del sistema, d'acord amb l'enfocament participatiu i amb la priorització de la musicalitat enfront del progrés tècnic i de les tendències individualistes i competitives.
- Les classes individuals són el complement indispensable per garantir l'atenció personalitzada, la qualitat de l'ensenyament instrumental i el dret a rebre una formació homologable, en objectius terminals, a l'ensenyament reglat.
- Hi ha alumnes molt motivats a priori per un instrument determinat, però una exigència forçada per obtenir uns resultats ràpids pot tenir efectes contraproduents.
- El progrés tècnic també és un objectiu, però, precisament perquè és un objectiu, no és un mètode. Progressar i adquirir habilitats tècniques és una cosa natural en els infants i els joves, que només cal impulsar. El professor d'instrument ha de vetllar perquè l'adquisició dels hàbits tècnics correctes sigui paral·lela al creixement corporal i intel·lectual de l'alumne, però serà aquest qui en marcarà el ritme.
Una part molt important de la metodologia de l'instrument consisteix en la participació en les audicions i en les activitats transversals (projectes):
- Audicions: regulars, programades al llarg del curs com a estímul i mitjà d'avaluació més idoni, a part d'altres audicions extraordinàries.
- Activitats transversals o projectes: quan els alumnes d'instruments diferents participen en activitats conjuntes, que obliguen a descompartimentar les classes habituals, els professors poden convertir la classe d'instrument en preparació de l'activitat, i al mateix temps col·laborar en el muntatge des de fora de la classe, ajudant a fer comprendre la funció de cada instrument i aportant-hi la seva experiència professional.
El repertori és la peça clau del sistema, juntament amb el bon criteri del professor per a la seva utilització:
- Ha de formar el gust musical, proporcionar els models bàsics, la gradació de dificultats... Per això convé que estigui triat amb un criteri d'equilibri entre els diferents estils, que es complementi a si mateix, sense llacunes ni salts en el buit, i que contingui tots els elements que cal treballar.
- També ha de proporcionar els models visuals per a la familiarització amb la notació de cada època. Per això es valoren molt els criteris d'edició, es defugen per antipedagògiques les adulteracions "pedagògiques" de la notació històrica.
- Els criteris generals de gradació del repertori dins de cada instrument són: la música popular, catalana i universal, com a punt de partida per als primers nivells, la tria de peces del repertori històric a continuació, amb respecte escrupolós pel seu estil i adequació a l'instrument, i l'ampliació progressiva de les possibilitats expressives amb altres estils i gèneres.
- La importància cabdal que dóna l'escola al repertori es tradueix en l'elaboració d'un arxiu de cada instrument, en fase ja molt avançada i que continuarà en el futur: consisteix en la recopilació sistemàtica de peces històriques adequades per a cada instrument, tant en forma d'edicions impreses com de material autoeditat o d’elaboració pròpia, amb la intenció de disposar d'un material propi, sempre renovable i contrastat amb l'experiència diària.