Gràcia

Vallcarca és un barri amagat entre dos turons, el del Putxet i el del Coll, i que s’estén seguint el curs de la riera que li dona nom. Els seus nuclis primigenis van ser l’hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mas i Can Gomis. Els jardins de Can Gomis es van destruir amb la construcció de l’Hospital Militar. L’antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s’hi va fer una escola. Als terrenys del Mas Falcó hi ha una petita urbanització de torres aïllades.

En els seus inicis, Vallcarca formava part d’Horta. Era un barri d’estiuejants i de gent amb interessos diferents que vivia a la vall. Els estiuejants volien tranquil·litat i la gent de la vall volia millors comunicacions. Finalment es va construir un viaducte que salvava la vall (el pont de Vallcarca) i es va urbanitzar la riera. Seguint-ne el curs, es va obrir al trànsit l’avinguda de l’Hospital Militar, fet que va suposar la fi de l'aïllament.

A la part alta del barri, sobre el passeig de la Vall d'Hebron i al peu de Collserola, hi ha el veïnat de Penitents. Va néixer el 1902, en què es va fer una primera urbanització en terrenys de la gran casa senyorial de Can Gomis. El nom dels Penitents prové de les reunions de fidels que, amb certa inspiració eremítica, es van fer durant un temps en un convent i unes coves que hi havia a la zona. Mossèn Cinto va comprar el convent, però va haver d'abandonar-lo per problemes econòmics, i l’Ajuntament d’Horta el va enderrocar. Amb el temps, l'entorn va esdevenir un petit barri residencial, més tard dividit per la ronda de Dalt. La part més gran, sobre la ronda, ha vist créixer noves edificacions entorn del carrer de Collserola.