Nou Barris

El ritme pausat de la vida rural va començar a canviar a mitjan segle XIX com a conseqüència de la Revolució Industrial, que va afectar Barcelona i els pobles de la rodalia. L’augment de la població, la revolució dels transports o les noves exigències de la industrialització van incidir tímidament a Nou Barris i van posar en marxa una transformació del paisatge lenta però ja imparable.

D’altra banda, les creixents necessitats d’aigua dels habitants i de les noves indústries del pla de Barcelona van afavorir la construcció, entre el 1871 i el 1881, de dos aqüeductes que travessaven el territori de Nou Barris, alguns trams dels quals encara es conserven  a Ciutat Meridiana, Torre Baró i Can Carreras (fotos).

A la zona de Vilapicina es va iniciar tímidament la industrialització amb la instal·lació de manufactures dedicades a la producció de teixits, d’adobs, de sabó, de maons, de productes químics… i fins i tot d’electricitat, per a la tracció dels tramvies de la línia de Barcelona a Horta, als espais que posteriorment es van convertir en les cotxeres de l’avinguda Borbó, avui avinguda dels Quinze (foto). Més endavant també es van instal·lar fàbriques a d’altres barris, com la Harry Walker a Prosperitat (foto)

L’any 1915, a l’actual Guineueta, s’inaugurava l’Hospital Mental de la Santa Creu, dirigit pel doctor Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. L’imponent edifici es va construir seguint un “proyecto médico razonado”, en què es recollien les tècniques hospitalàries més modernes del moment (fotos).