El 18 de gener de 1984, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una nova divisió de la ciutat en 10 districtes que continua vigent.
Aquesta divisió va suposar la creació del Districte de Nou Barris com a districte municipal amb entitat pròpia, i per això aquest 2024 celebrem els 40 anys de la seva creació.
Aquest web vol explicar una part molt important, però no la única, de la transformació de Nou Barris durant aquests 40 anys: us mostrem de manera molt resumida com ha canviat el paisatge del districte gràcies a les múltiples intervencions a l’espai públic que s’han dut a terme, però Nou Barris també s’ha transformat, i molt, gràcies als nombrosos serveis per a les persones que s’han posat en marxa de manera progressiva per satisfer les necessitats de la població del districte amb la complicitat de les entitats.
Aquestes millores, tant urbanístiques com socials, han estat en molts casos fruit de les reivindicacions del veïnat i les entitats, que les han impulsat i vehiculat a través de les diverses administracions públiques, sempre amb el Districte com a interlocutor de proximitat.
Districte de Nou Barris
Fonts: Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris, Direcció General d’Arxius, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (Arnaldo Gil, Jordi Sánchez), BCNROC, blog “El Tranvia 48” (Ricard Fernández), llibre “Itineraris, Nou Barris” (Carme Garcia).
Una mica d’història
La història de Nou Barris és la història de les persones que hi viuen i treballen, així com dels agents socials que porten a terme un munt d’iniciatives i projectes. Aquest llegat ha deixat la seva empremta tant en el paisatge com en la identitat col·lectiva del districte.
A principis del segle XX, quan encara formava part del districte de Sant Andreu, van començar a arribar-hi moltes persones provinents de la resta de la península cercant noves oportunitats. Aquest creixement poblacional va donar lloc a una urbanització descontrolada amb dèficit de serveis bàsics que va portar a la formació d'associacions de veïns i veïnes per millorar les condicions de vida i les llibertats democràtiques.
Amb l'arribada de la democràcia el 1977 es van començar a aconseguir moltes d’aquestes reivindicacions i l’urbanisme democràtic es va centrar en la regeneració dels espais marginals i la creació de nous equipaments socials, culturals i esportius. Des de llavors, Nou Barris continua treballant per la millora de la qualitat de vida i la consolidació dels valors democràtics.
Nou Barris, 40 anys fent Districte
La divisió administrativa aprovada l’any 1984 contemplava un Districte de Nou Barris que es composava, d’una banda, dels barris que formaven part de la Asociación de Vecinos de 9 Barrios (excepte Trinitat Vella, una part de l'antic barri de la Trinitat que amb la nova divisió va passar al Districte de Sant Andreu) i, d'un altra, de cinc barris més que es van afegir en aquell moment.
El primers eren nou, tal com deia el nom: Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Trinitat Nova, Prosperitat, Roquetes, Verdun, Guineueta i Canyelles. Els segons eren cinc: Torre Llobeta, Vilapicina, Turó de la Peira, Ramón Albó i Porta. El primer Districte de Nou Barris naixia, doncs, amb 14 barris. Més endavant hi va haver algunes transformacions en aquesta composició: els barris de Vilapicina i Torre Llobeta es van fusionar, i el barri de Ramon Albó va canviar el seu nom per Can Peguera. Com a resultat, el Districte de Nou Barris del 2024 compta amb tretze barris: Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Trinitat Nova, Prosperitat, Roquetes, Verdun, Guineueta, Canyelles, Vilapicina i la Torre Llobeta, Turó de la Peira, Can Peguera i Porta.
A continuació us oferim un resum de com ha anat avançant el districte durant aquests 40 anys destacant les principals fites i intervencions que han deixat empremta al territori. Es tracta d’una empremta molt visible, però no l’única: cal tenir presents també aquelles intervencions que han permès consolidar una oferta de serveis a les persones cada cop més extensa (educació, cultura, drets socials, persones grans, participació, emprenedoria i ocupació, suport al teixit comercial, esports i més).
1980-1990 - La gran transformació
Durant els anys vuitanta, Barcelona va experimentar una enorme transformació. El 1982, Pasqual Maragall va ser designat nou alcalde de Barcelona i el 1984 va ser designat regidor de Nou Barris Juanjo Ferreiro. Els veïns i veïnes de Nou Barris, que havien iniciat les seves lluites en anys anteriors per aconseguir una millor qualitat de vida, van continuar amb la seva tasca reivindicativa i les associacions veïnals i culturals van assolir més força i capacitat de decisió.
1990-2000 - La Nova Barcelona
Les reivindicacions veïnals que reclamaven millores per als barris van prosseguir i es van continuar guanyant equipaments culturals (biblioteques, casals de joves i persones grans i centres culturals), educatius (escoles bressol i escoles públiques), esportius (poliesportius) i sanitaris (ambulatoris i centres de salut). També es van produir grans millores en el transport públic, l’habitatge i la mobilitat, i els eixos comercials es van convertir en bulevards amb acabats de disseny.
2000-2010 - Més participació, més diversitat
Durant aquests anys es va consolidar la participació de les entitats i el veïnat dins la gestió municipal. Van sorgir els Plans Comunitaris, promoguts per associacions i entitats amb la col·laboració de les administracions públiques, i l'Ajuntament va crear diferents òrgans de participació com ara els consells sectorials i els consells de barri. L’arribada de moltes persones d’altres països va propiciar l’aparició de noves entitats i serveis que treballaven per fomentar la convivència i la integració.
2011-2015 - Un canvi de rumb
Durant aquest mandat Barcelona experimenta un canvi polític important: durant les eleccions municipals de 2011 i després de vint-i-nou anys de govern socialista, l’alcaldia passa a mans del convergent Xavier Trias i la regidoria de Nou Barris a la també convergent Irma Rognoni. El context social a la ciutat és especialment convuls a causa de la crisi econòmica del 2008, l’increment de l’atur i l’arribada dels desnonaments massius, i el veïnat de Nou Barris és un dels més afectats.
2015-2019 - El pèndol torna a oscil·lar
L’any 2015 té lloc un altre canvi polític molt significatiu a la ciutat de Barcelona: l’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau i, a Nou Barris, de la regidora Janet Sanz, ambdues pertanyents a l’agrupació Barcelona en Comú. Les conseqüències de la crisi encara són patents a tota la ciutat i es creen els Plans de Barris per millorar les condicions de vida als barris més desfavorits o amb necessitats especials. A Nou Barris s’implanten a la zona nord (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona), Roquetes i Trinitat Nova.
2019-2024 - Un repte extraordinari
Els resultats de les eleccions del 2019 permeten que es mantingui el govern de l’alcaldessa Ada Colau a la ciutat però a Nou Barris torna el mandat socialista, primer amb la regidora Margarita Mari-Klose i després amb el regidor Xavier Marcé. La pandèmia de la covid-19 representa un repte extraordinari: cal fer front a una situació excepcional sense precedents, i Nou Barris posa èmfasi en la reactivació econòmica i cultural, l’adequació de l’espai públic i la gestió de punts de vacunació.
Nou Barris, abans i ara
A continuació us oferim una petita mostra fotogràfica de la transformació visible d’alguns espais del districte:
