Història de la Trinitat Nova
El barri de la Trinitat Nova ha estat, tradicionalment, una zona dedicada a l'agricultura i a l'explotació de petites pedreres. El 1825 s’hi va construir un aqüeducte que va abastar d'aigua Barcelona, i a mitjan segle XIX s'hi van construir les primeres vies fèrries. Al principi del segle XX, s’hi van instal·lar les primeres indústries —Teneria Ibèrica de Sant Andreu de Schmidt i Cia— i s’hi va reforçar la xarxa elèctrica.
Al principi del segle XX i fins a la Guerra Civil, que ho va estroncar tot, hi ha haver projectes importants d’urbanització del barri. Va ser als cinquanta que es va donar un impuls definitiu a la urbanització del barri amb la promoció de 3.000 habitatges nous per obra del Patronat Municipal de l’Habitatge, l’Instituto Nacional de la Vivienda i l’Obra Sindical del Hogar.
El resultat urbanístic al final dels setanta va ser un model d’habitatges format per blocs petits que estaven separats per petites zones enjardinades. Aquests habitatges patien greus patologies estructurals i s’hi van fer rehabilitacions. Els accessos al barri també han millorat, sobretot amb l’arribada del metro.
