La violència quotidiana

Més enllà dels delictes violents descrits, que estan tipificats per llei, a l’espai públic hi té lloc tot un ampli ventall d’agressions que, amb major o menor intensitat, produeixen en la persona que n’és víctima una sensació d’incomoditat, malestar i angoixa.

Són situacions quotidianes que la majoria de noies i dones ha viscut en algun moment de la seva vida, encara que costi visibilitzar-les i compartir-les, ja que moltes vegades són àmpliament acceptades per la societat i no se’n reconeix el seu impacte.

Aquestes mirades, gests, xiulets, comentaris grollers, amenaces, opinions sobre el físic de la persona o invasions del propi espai són vivències quotidianes de la majoria de les noies i dones. I el llistat podria ser més ampli; n'hi ha prou amb parlar amb les noies i les dones per adonar-se de com de variades poden ser les formes d’incomodar algú pel carrer.

Encara que aquestes conductes no estiguin penalitzades per llei, formen part d’un assetjament constant que moltes noies pateixen des de molt joves quan ocupen l’espai públic i que són una manifestació més de la desigualtat i la violència masclista.

A molts d’aquests gestos erròniament se’ls hi diu “floretes”, però en realitat la lògica que hi ha darrera es distancia molt de les floretes fetes per afalagar.

I llavors, de quina forma podem distingir una floreta d’un gest d’assetjament? El primer que cal tenir en compte és la sensació que provoca en la persona que la rep. Aquella frase, gest o mirada t’ha incomodat? Si és així, llavors no és una floreta, sinó que és assetjament. Podem parlar de floretes només si ens donen plaer i ens fan sentir bé.

Per tenir les coses clares i poder distingir el que és assetjament a l’espai públic, a continuació apuntem algunes de les característiques d’aquest assetjament a base de floretes: 

• Són gests unilaterals i no desitjats per qui els rep, i que no intenten establir una comunicació real. A vegades es diu que són intents de flirteig, però quina manera de flirtejar! Seduir algú implica estar molt atent/a a les respostes de l’altra persona, per poder entendre si es pot seguir o parar. Com es pot flirtejar creant incomoditat, temor i rebuig a l’altra persona?
• Són situacions quotidianes per les noies i les dones des de molt joves. No estem parlant de fets aïllats i esporàdics, sinó d’una realitat amb la qual les noies i les dones  hi han de conviure quotidianament.
• Formen part d’una violència simbòlica cap a les dones. Són un recordatori constant de que hi pot haver la possibilitat de ser agredida, violada, etc., només pel fet de ser dona i caminar sola pel carrer. Encara que se li digui assetjament “de baixa intensitat”, en realitat el missatge que hi ha darrera és l’amenaça de ser víctima d’una agressió en qualsevol moment. El cos de les dones, malgrat els canvis legislatius, segueix sent un objecte de mirades i abusos, i no un subjecte d’autonomia i desig.
• Són accions normalitzades a la nostra societat. Veiem com a quelcom normal que un home cridi a una dona que li passa pel costat. Ho veu normal l’home, ho veu normal la gent que passa i és testimoni de l’escena i, fins i tot, ho veu normal la dona que rep el crit, encara que això la faci sentir malament. És una pràctica que tenim tan interioritzada que no en fem cas, encara que tingui conseqüències molt importants, tal i com veurem al mòdul 2.