Marc legal i definicions

La Declaració Universal de Drets Humans (1948) reconeix el dret a la seguretat com un dret fonamental, estrictament vinculat al gaudiment d’una plena ciutadania. Com hem vist a l’apartat anterior, fins fa poques dècades a les dones no se’ls reconeixia aquest dret i el seu cos estava a disposició de pares, marits, germans, etc. Això permetia que fossin víctimes de diferents formes de violència.

Actualment, però, i tot i que a Catalunya el dret de les dones a la seguretat i a una vida lliure de violències està reconegut, les dones continuen patint diverses formes de violències, tant a l’àmbit familiar, de parella i laboral com a l’àmbit social o comunitari, que és del que ens ocupem en aquest recurs pedagògic. Concretament, ens centrem en les violències que tenen lloc a l’espai públic, és a dir, als carrers, avingudes, places, parcs, jardins, ponts, als mitjans de transport públic i als locals oberts al públic de la ciutat.

Però quines són aquestes formes de violència masclista que poden tenir lloc a l’espai públic? A continuació us expliquem les més comunes, que van des de delictes molt greus a altres violències més subtils.

Entre les més greus trobem les agressions sexuals, que són comportaments sexuals imposats a través de l’ús de la força i la intimidació i sense consentiment. En cas que hi hagi una penetració per via vaginal, anal o bucal, es tracta d’una violació, considerada pel Codi Penal com la forma més greu d’agressió sexual. Així, per exemple, tocar les parts íntimes d’algú o obligar a algú a que te les toqui, és una agressió sexual. Si s’arriba a una penetració d’algun tipus, com per exemple una fel·lació, s’estaria produint una violació.

L’abús sexual té lloc quan algú obliga a una altra persona a pràctiques sexuals en contra de la seva voluntat, no necessàriament amb força o intimidació. Són situacions no consentides, en què la persona agressora s’aprofita de la seva posició de superioritat respecte a la víctima. Per exemple, pel fet de ser més gran d’edat, més fort físicament, etc. Es consideren abusos sexuals, entre d’altres, els actes contra menors, persones amb trastorns mentals o a les que s’hagi anul·lat la voluntat mitjançant el subministrament d’alcohol, drogues, fàrmacs, etc. L’abús sexual es pot donar tant si hi ha contacte físic, com si no n’hi ha (pràctiques com l’exhibicionisme, fotografies de contingut sexual, pornografia, etc.).

Si algú intimida, humilia o ofèn a algú altre, amb  paraules o actes de naturalesa sexual, és probable que s’estigui patint un assetjament sexual. Aquest tipus d’assetjament es dóna especialment en les relacions jeràrquiques a l’àmbit laboral o educatiu però, com veurem, també són comportaments molt freqüents a l’espai públic, dels que les noies i les dones en són sovint les víctimes per excel·lència.

Cal subratllar que la Llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista (Llei 5/2008) inclou entre les manifestacions de violència en l’àmbit social o comunitari tant les agressions sexuals com l’assetjament sexual a l’espai públic.