Motiu
La veneració de Sant Àngel Custodi a Barcelona ve de fa molt temps i la relació més antiga se situa lluny d’Hostafrancs. La llegenda explica que al segle XV a sant Vicent Ferrer se li aparegué un àngel quan es disposava a entrar a Barcelona. Va ser just davant la porta emmurallada dels Orbs i l’àngel li explicà que guardava la ciutat per ordre de l’Altíssim. A partir d’aquell moment la porta va passar a dir-se Portal de l’Àngel i s’hi erigí un petit altar.
Al segle XIX, quan s’enderrocà la muralla, la figura de Sant Àngel Custodi va ser traslladada a Hostafrancs, on se li construí una capella. El culte popular va seguir el sant fins al nou emplaçament i, per tant, traslladà fins a Hostafrancs la veneració i els ritus que abans es feien al Portal de l’Àngel.
Orígens
El trasllat de la figura de Sant Àngel Custodi des del centre de la ciutat fins a Hostafrancs va desplaçar-hi el culte popular al sant. Això incloïa el costum de reunir-se prop de la capella cada primer d’octubre per menjar magranes i castanyes. Segons sembla, aquest ritu servia als antics barcelonins per donar la benvinguda a la tardor. La incipient festa major es va reforçar uns quants anys més tard, el 1879, quan s’atorgà a l’església de Sant Àngel Custodi la condició de parròquia, desvinculada de Santa Maria de Sants.
Actes destacats
- Ball de Rams. L’any 1995, l’Esbart Ciutat Comtal va decidir recuperar el desaparegut Ball de Rams del barri. És una dansa de carrer oberta a la participació que es balla per parelles i, tal com indica el nom, les balladores duen un pom de flors, a més d’un ventall. Generalment, la Cobla Ciutat de Barcelona hi posa l’acompanyament musical.
- Ball de Diables. Hi ha documentació que parla de l’existència d’un ball de diables clàssic al barri a principi del segle XIX, però que més endavant va desaparèixer. Inspirant-se en aquest precedent, el 2009 el grup de foc Guspires de Sants va crear un espectacle de pirotècnia, dansa, música i tabals. En aquesta versió del ball, però, a més dels diables, també hi participen alguns altres elements d’imatgeria festiva del barri, com ara els gegants o membres de l’esbart.
- Fira de la Magrana. Un dels elements més distintius de la festa és l’antic costum de desplaçar-se fins a la capella per menjar fruites de tardor, sobretot magranes i castanyes. Amb el pas del temps, aquest aplec improvisat va atreure tota mena de venedors ambulants i avui dia es manté en format de mercat medieval. El diumenge de festa major es fa una benedicció de magranes.
Tancar
