La Creu Coberta era el camí on les autoritats de Barcelona rebien tradicionalment la reialesa i les celebritats. La construcció de la carretera Reial cap al 1761 va accentuar el caràcter de principal via d'entrada a Barcelona. El 1770 es va construir un passeig aristocràtic que anava del portal de Sant Antoni a la Creu Coberta. Al seu entorn es van alçar, fins al final del segle XVIII, les barraquetes que van donar el primer nom al barri. Les barraquetes no eren habitatges precaris, sinó punts de venda de beure i menjar a preus més barats, i els seus clients eren gent de la ciutat, especialment durant els dies festius.
La rodalia de Creu Coberta també va ser el lloc escollit per la població de Barcelona per fugir de les epidèmies que es declaraven dins el clos emmurallat.
El 1839, Joan Corrades, un carreter d'Hostafrancs de Sió (la Segarra) va aixecar un hostal en uns terrenys propers a la Creu Coberta. L'hostal aviat va ser conegut com el "dels Hostafrancs", en honor a l'origen del seu propietari. Aquest fet, si no va ser l'origen del nom, com s'ha afirmat, va reforçar la denominació actual del barri.
Tanmateix, durant anys es va considerar que Hostafrancs provenia de la unió dels mots hostal i franc. En aquesta línia, emparentada amb els orígens històrics del territori, tampoc no cal oblidar que Hostafrancs va ser lloc d'acampada d'hosts i que francs també és un mot amb connotacions militars.
Els motors del creixement urbà hostafranquí van ser dos: el comerç i la indústria. La indústria a Hostafrancs era escassa però constituïa l'ocupació principal de qui hi viva. Hostafrancs es va convertir en una barriada residencial obrera i menestral.
El mercat d'Hostafrancs (1888) i l'escorxador de la Vinyeta (1891) en van potenciar l'activitat comercial. El tramvia de cavalls de la Rambla a Sants (1875), l'obertura de la Gran Via (1883) i el Paral·lel (1894) fins a la Creu Coberta van millorar les comunicacions amb Barcelona.
Al principi del segle XX Hostafrancs estava pràcticament edificat i concentrava un nombre de 16.474 habitants i 1.350 cases als barris de Creu Coberta i Àngel.
Hostafrancs va començar a perdre el seu caràcter de barriada obrera al final dels anys seixanta del segle XX. La terciarització del barri va rebre l'impuls definitiu als anys noranta, gràcies a les millores urbanístiques i de transports. La desaparició de fàbriques ha fet que hi resideixin més professionals urbans i classes mitjanes.
