El passat immediat
Aquest creixement industrial es va produir de forma paral·lela a un desenvolupament urbanístic que va comportar el naixement de nous barris. Als anys cinquanta del segle XX es van dur a terme grans actuacions d’iniciativa pública, com els barris de Can Clos i el Polvorí i, als seixanta, el grup d’habitatges de la Vinya. En el mateix període es va dur a terme el gran projecte, fruit de la iniciativa privada i de la imposició legal, del grup d’habitatges per a treballadors de SEAT, i als seixanta es va aixecar el barri de Foment, també d’iniciativa privada. En la dècada següent van deixar de dur-se a terme les grans actuacions immobiliàries, que van ésser substituïdes per petites promocions privades, localitzades fonamentalment al passeig de la Zona Franca.
Però als anys vuitanta, algunes empreses mitjanes van començar a traslladar els seus centres de producció a les zones industrials de l’àrea metropolitana i, així, part de la petita indústria va començar a tancar. El procés va continuar fins que va afectar, també, les grans empreses. Indústries potents com Pegaso i Motor Ibérica van reduir les plantilles i la producció. Però el cas més preocupant va ésser el de SEAT, que va reduir la seva activitat industrial de la factoria de la Zona Franca i va sotsarrendar part dels seus terrenys.
La crisi industrial es va reflectir, també, en el context social, per la pèrdua de població. A aquest fenomen demogràfic cal afegir els problemes d’edificació que van anar sorgint als diversos barris. Així, a Can Clos i a les Cases Barates es van enderrocar els habitatges, pel mal estat que presentaven, per edificar, en el seu lloc, nous blocs. Als habitatges de la SEAT i del barri del Polvorí van sorgir problemes d’aluminosi i, finalment, d’altres van patir el pas dels anys, com en el cas de Plus Ultra i Port, en els quals es van haver de tancar cases a causa de la seva degradació. Contràriament, i com a aspecte positiu, es va dur a terme una gran tasca de construcció de parcs i jardins, dels quals la zona estava completament mancada.
Els barris
Els barris antics
El barri de Port fa referència al port primitiu que hi havia hagut. El seu origen aniria lligat a l’aixecament del castell de Port i de la capella propera, al final del segle X, en què les famílies agricultores, que vivien en petites cases disperses, a poc a poc es van anar concentrant.
Al final del segle XIX, el barri va començar a consolidar-se entorn de la capella de la mare de Déu de Port i a la carretera que unia Sants amb la seva Marina. Les persones que treballaven al camp i a les fàbriques van constituir el nucli primitiu d’aquest barri, que ja el 1916 comptava amb la Colònia Industrial de Port, que acollia infants i persones grans. En els anys vint, com a conseqüència de la industrialització del sector, van sorgir dos nous nuclis habitats al llarg de la carretera de Port: Santiveri, el nom oficial del qual era Barriada Nova de Port, i Plus Ultra. Els tres nuclis estaven físicament separats, i és per això que van mantenir el seu caràcter amb un element comú: el caràcter actiu dels habitants, que aviat es van organitzar en diverses entitats polítiques, culturals i esportives.
Els barris nous
Els barris van començar a sorgir al final dels anys vint del segle XX, i són fruit de processos urbanístics puntuals que, en ser construïts d’una sola vegada, els confereix un aspecte formal uniforme.
La barriada de Can Clos es va construir el 1952 per allotjar, de manera provisional, els i les barraquistes de l’avinguda de la Diagonal, que havien estat desallotjats amb motiu de la celebració del 35è Congrés Eucarístic. Es va situar en un sector allunyat dels altres barris, cosa que en va provocar l’aïllament. Es va edificar en un temps rècord, però també amb materials d’ínfima qualitat, amb la qual cosa aviat va començar a presentar problemes. Al final dels setanta es va iniciar la remodelació del barri amb la construcció de nous blocs i l’enderroc dels que ja hi havia. Avui, els nous habitatges ja estan construïts i queda pendent acabar la urbanització interior, ja que resta un bloc per enderrocar.
El barri del Polvorí es va aixecar en mig vessant de Montjuïc i, com la resta dels nous barris, la seva característica principal va ser l’aïllament. La construcció la va patrocinar l’Instituto Nacional de la Vivienda per allotjar barraquistes i famílies de policies. Els primers blocs es van ocupar el 1953, però per la qualitat de la construcció dels materials emprats tampoc van resistir el pas del temps i aviat va començar la degradació dels edificis. Aquest efecte va tenir el seu màxim exponent en la detecció d’aluminosi als habitatges, per la qual cosa a mitjan anys noranta es va aprovar un pla de reforma interior que ha originat un nou barri.
La instal·lació que va originar un nou barri, Sant Cristòfol
La instal·lació de la factoria SEAT va implicar l’edificació del barri de Las Viviendas de la SEAT. Començat el 1953, constava de 1.062 habitatges que el general Franco va inaugurar el 5 d’octubre de 1955. És el primer barri que es va construir amb una urbanització acabada i dotada de serveis, concebut com una unitat autosuficient, per la qual cosa els seus habitants van tenir també poca relació amb els dels barris veïns. Part dels edificis van patir aluminosi, per la qual cosa es van enderrocar els blocs afectats i se'n van construir de nous.
En els darrers trenta anys, per mitjà d’algunes iniciatives immobiliàries, s’ha completat la urbanització de la zona. El barri de Foment el constitueixen 400 habitatges aixecats entre el 1960 i el 1961 per iniciativa del Fomento Inmobiliario de España, SA, en uns terrenys qualificats urbanísticament com a zona verda. Es van edificar els blocs d’habitatges però no es va dur a terme cap tipus d’urbanització, ni tan sols es va pavimentar l’únic carrer d’accés. Posteriorment, es va fer una altra promoció coneguda com a Ciudad Amarilla pel color de les façanes. Entre el 1970 i el 1972, a través d’una darrera promoció, es va aixecar els pisos situats a l’altre costat del carrer del Segura, en un solar qualificat també com a zona verda. Aquest barri, igual que la majoria dels de la zona, es va construir amb materials de baixa qualitat i en una zona sense planejament urbanístic.
Als anys seixanta del segle passat, va arribar al barri la Philips, tot un referent al barri de Port, fins que es va tancar el 2005. Actualment, aquesta antiga fàbrica s'ha convertit en una zona d'equipaments.
Els darrers anys, la instal·lació de la Fira de Barcelona 2 ha suposat un nou impuls als barris de la Marina, i s'està construint la desitjada línia 9 de metro.
