Sants era un antic municipi del pla de Barcelona que al segle XIX va viure una transformació important: va esdevenir nucli obrer arran de la instal·lació de tot de fàbriques tèxtils, com el Vapor Vell o l’Espanya Industrial. També durant aquella època va ser annexionat a Barcelona. Així i tot, encara avui no ha deixat de reivindicar la idiosincràsia que el diferencia de la resta de ciutat, i que es reflecteix també en la festa major.
Una de les característiques principals de la festa és que les associacions de veïns i veïnes del barri engalanen places i carrers. Però també hi és important la presència de la cultura popular amb expressions diverses —gegants, castellers, diables...—, perquè Sants manté entitats i organitzacions de moltes menes que les promouen. I, com a tota festa major, no hi manquen els balls, els grans àpats col·lectius, les cantades d’havaneres, els tallers infantils, les fires, etcètera.
Motiu
La festa es fa en honor de Sant Bartomeu, patró de la vila (24 d’agost). Segons el llegendari barceloní, va viure el martiri a Sants, com molts cristians més d’aquestes contrades, en l’època de l’emperador Dioclecià. A Sant Bartomeu li van llevar la pell, i segurament per això és considerat patró dels oficis relacionats amb el treball de la pell, com ara assaonadors, blanquers i adobadors.
Orígens
Les primeres notícies que tenim de la Festa Major de Sants són de mitjan segle XIX, quan s’hi feien balls com el d’en Serrallonga o el de bastons, a més del ball de Sant Bartomeu, on participaven soldats romans, dos àngels i un dimoni que portava una mena d’estri amb què jugava a colpejar el públic.
Actes destacats
- Cercavila i ball de gegants. La festa comença amb una cercavila en què els Geganters de Sants, la Banda de Música del Triangle i els Tabalers de Sants fan un tomb pel barri fins a arribar al parc de l’Espanya Industrial. Un cop allà, els gegants fan un ball que precedeix la lectura del pregó inaugural.
- Ofrena floral a Sant Bartomeu. El dia de la festivitat comença amb una ofrena floral a la parròquia de Santa Maria, en honor del patró. Se n’encarreguen les comissions de festes dels carrers i els Castellers de Sants, que fan un pilar d’homenatge al sant. Després es fa una ofrena floral al Mercat de Sants.
- Balls populars. Durant els dies de celebració, hi ha diverses audicions i ballades de sardanes. Se’n fan en un bon nombre carrers del barri, i van a càrrec de cobles convidades per cada comissió de festes.
- Premis als carres guarnits. Les festes de Sants són conegudes pel guarniment de places i carrers, una activitat que ja fa més de cent anys que dura. Les comissions de carrers preparen la decoració durant tot l’any, amb temàtiques i materials que mai no deixen de sorprendre. Per conservar aquesta tradició, cada any s’atorguen premis als carrers més ben engalanats en una cerimònia que té lloc al parc de l’Espanya Industrial.
- Correfoc. A la tarda surten els diables més jovenets, que fan un correfoc infantil pels carrers principals de l’antiga vila. Al vespre, els diables adults, juntament amb el bestiari foguer del barri, fan un gran correfoc.
- Final de festa. La festa s’acaba amb un espectacle piromusical al parc de l’Espanya Industrial i un concert de la Banda Municipal la setmana següent, en el mateix parc.
Mostra’n menys
