Història de Sant Gervasi - la Bonanova
L'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles estava situat als vessants del Tibidabo, entre la serra i el pla. La seva geografia accidentada, amb rieres, torrents i turons, explica que es mantingués amb una població escassa durant molts anys i que no tingués un nucli potent. El nom prové d'una petita església rural sota l'advocació de Sant Gervasi. Pel que fa al topònim Cassoles, s'ha interpretat com una contracció de "cases soles". Al segle X formava part del terme de Sarrià, fins que el 1714 va ser declarat municipi autònom. El seu primer ajuntament es va constituir el 1727. El 1897 es va annexionar a Barcelona.
A mitjan segle XIX Sant Gervasi va ser descobert per la burgesia barcelonesa i van començar les primeres urbanitzacions. Propietaris com Mandri o Ganduxer van posar els seus noms a alguns dels carrers que obrien. En poc més de cinquanta anys va deixar de ser un petit poble camperol i es va convertir en una zona residencial amb antigues cases pairals, vil·les d'estiueig, cases de menestrals, convents i col·legis religiosos, artesans i petits rendistes.
Aquest caràcter es manté encara en bona mesura a la part alta del barri, coneguda com la Bonanova, si bé moltes torres s’han substituït per blocs de pisos d'alt nivell. Alguns dels edificis destacats del barri són el de la Rotonda, el del Frare Blanc i el de Bellesguard, aquest darrer obra de Gaudí. Altres elements urbans remarcables són el cementiri de Sant Gervasi, els jardins de la Tamarita, dissenyats per Rubió i Tudurí el 1918 en una finca privada i inaugurats com a parc públic el 1994, o l'antiga fàbrica Casacuberta, obra de Josep Domènech i Estapà, rehabilitada i complementada recentment amb un nou edifici com a museu de la ciència.
