Violència masclista: “La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista

#NiMitja des de la il·lustració

Una vintena d’artistes reinterpreten la campanya institucional contra la violència masclista en el seu estil personal.

Com puc ajudar-la? Llegeix l'experiència d'altres persones

Alguna dona propera a tu ha patit violència masclista? Com l'has ajudada, quin ha estat el teu paper?

Si mai una veïna teva, amiga, companya de feina... ha patit violència masclista, envia'ns el teu testimoni explicant el teu paper. Què vas fer tu per recolzar-la? Quins sentiments, quins reptes se't van despertar? Creus que va valdre la pena? Com va reaccionar ella?

Envia-la juntament amb el teu nom (o pseudònim), edat i el districte on vius a:

bcnantimasclista@bcn.cat

Tinc una amiga de tota la vida que acaba de viure un cas de violència masclista i encara no m’ho crec. Un té prejudicis sobre el tipus de persones que poden acabar vivint una situació així, i mai hagués imaginat que ella, una dona que sempre ha estat forta i lliure, hagués acabat sotmesa d’aquesta manera, patint per la seva vida i espantada de sortir al carrer. Des del meu punt de vista, no només ha estat sotmesa a la violència física, verbal i psicològica d’un home amb problemes amb la beguda. La meva amiga ha estat i segueix estant sotmesa a uns quants records que ho legitimen tot.

Pol, 34 anys
L'Eixample, Barcelona

He hagut de recuperar informació escrita per situar-me un altre cop en aquells mesos (2 anys) durant els quals vaig viure un autèntic calvari. Per sort, el temps va esborrant records desagradables, i ara, després de 5 anys de tranquil·litat, on fins i tot puc dir que he baixat la guàrdia, us explico amb tranquil·litat l’experiència perquè, sortosament, va acabar bé.

Marta, 36 anys
Sant Martí, Barcelona