La violència masclista és la violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho en un marc de relacions de poder dels homes sobre les dones i que té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

És un component clau de discriminació de gènere i una expressió greu de la desigualtat estructural existent entre homes i dones. En aquest sentit, és una vulneració dels drets humans i un impediment perquè les dones puguin desenvolupar-se lliurement i en igualtat de condicions i oportunitats que els homes. Els feminismes, però, són una posició social i política per la defensa dels drets i les llibertats entre homes i dones i una eina eficaç per garantir una vida lliure de violència masclista.

 

És necessari trencar amb l’estereotip que vincula la violència masclista amb les classes socials més baixes. La violència és transversal a tots els grups socials i abasta una àmplia majoria de dones en algun moment de la seva vida sigui quina sigui la seva posició socioeconòmica.

Els lligams emocionals establerts amb els agressors condicionen la capacitat de les dones de detectar algunes situacions de violència. En aquest sentit, la culpa i la vergonya fruit de la normalització d’aquesta violència i dels estereotips que l’acompanyen poden prendre un especial protagonisme quan es tracta d’agressors que són parelles. D’altra banda, és important destacar les conseqüències psicològiques d’aquesta violència sobre les dones i sobre els seus fills i filles.

La violència masclista no és exclusiva de les relacions de parella. La violència sexual, les discriminacions per raó de gènere i els assetjaments en l’àmbit laboral també formen part de les violències que els homes exerceixen a les dones en l’entorn familiar, social i laboral. 

L’impacte de la violència masclista en infants i adolescents pot deixar seqüeles al llarg de la vida.  A més, en la majoria dels casos els agressors són familiars o persones de l’entorn, fet que dificulta la prevenció i atenció a la víctima.

En general, els homes tenen més dificultats que les dones a l’hora d’identificar la violència masclista.  Tot i així, en els darrers anys s’ha assolit un cert nivell de sensibilització i capacitat de detecció d’aquestes situacions, però encara avui dia els comportaments més reconeguts com a violència són aquells que tenen a veure amb la integritat física, mentre que els de caràcter psicològic o econòmic són menys identificats.