Segurament, és la tècnica d’aplicació decorativa a l’arquitectura més desconeguda de totes les que es van utilitzar durant el Modernisme. Tal com la va definir el seu creador, l’editor i impressor Hermenegildo Miralles, la rajola de cartó pedra era una rajola d’imitació que tenia un aspecte molt similar a la ceràmica. Les plaques es composaven de la primera capa amb el dibuix litografiat al qual s’hi afegien diverses capes de paper que s’unien mitjançat premsat per convertir-lo en cartó pedra. Després, rebia un vernís que li conferia el seu aspecte brillant i, finalment, un acabat en relleu.

Les rajoles de cartó pedra van gaudir d’una ràpida acceptació que es constata per la seva presència en obres importants com en edificis de nivell mig, en ser una alternativa atractiva als materials de construcció més usuals. Eren molt resistents i més econòmiques que les rajoles tradicionals i arquitectes com Gaudí o Puig i Cadafalch les van incorporar amb bon resultat en les seves obres. Van formar part de revestiments, arrimadors o enteixinats en edificis importants del moment com el desaparegut hotel Colon de la Plaça de Catalunya. Encara es conserva a la Casa Vicens del barri de Gràcia, obra d’Antoni Gaudí.

Bibliografia

QUINEY, A. (2005). Hermenegildo Miralles. Arts gràfiques i enquadernació. Biblioteca de Catalunya.

ROSSELLÓ, M. (2016) “Rajoles de cartró pedra a l’arquitectura catalana. Papier Mâché Tiles in Catalan Architecture”. Coup de fouet, 28, p. 24-35.

Recursos audiovisuals

TV3 Art Endins. Les rajoles d’Hermenegildo Miralles.

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022