Entrevista realitzada al taller de Lívia Garreta, Barcelona, el 30 de setembre de 2019

Lívia Garreta al seu taller. Barcelona, 2019

Presentació
Vaig néixer a Barcelona. A la meva mare li agradava l’art i ja des de petita va ser una passió per a mi també. M’agradava molt dibuixar. Em vaig llicenciar en Belles Arts i en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Quan vaig acabar els estudis vaig començar a treballar de professora de dibuix. Jo feia una pintura on hi combinava diferents materials i gruixos, sempre m’han interessat molt les textures. Als estius buscava cursos artístics. M’interessava molt l’art matèric. L’estiu del 1983 vaig anar a Ravenna, a Itàlia, a fer un curs de mosaic. Em va entusiasmar! La bellesa del mosaic em va colpir. Quan vaig tornar, tenia clar que em volia dedicar a l’art de la musivària, a “pintar amb pedres”.

Vas contactar amb artistes d’aquí que es dediquessin al mosaic?
No sabia ni per on començar. Aquí no se’n parlava, del mosaic. No coneixia ningú que s’hi dediqués i al no tenir referents, no pensava que podia ser una feina. Prendre la decisió de dedicar-me al mosaic va ser dur al principi. Més tard vaig tenir la sort de conèixer a en Lluís Brú.

 

Escola-Taller Can Roca. Esparreguera, 1989

Quines van ser les primeres feines?
Jo havia fet unes jardineres de mosaic, tot i la inseguretat, vaig anar a ensenyar el meu treball, el “book” amb les fotos, a una botiga de disseny anomenada Urbana, a Barcelona. A la propietària li van agradar tant que les va venir a buscar totes. Es van vendre molt bé. I aquí va començar la cosa. Em van encarregar alguna jardinera més i van anar sortint d’altres encàrrecs. Revistes de decoració em van començar a publicar treballs i em vaig donar a conèixer a decoradors que em feien diferents encàrrecs. Va arribar un encàrrec gran, de mà d’un amic meu arquitecte, em va proposar realitzar un mosaic dintre del projecte de l’escola taller Can Roca d’Esparreguera. Una estructura ondulada que unia dos parts de l’edifici. El projecte em va encantar! Quan anava a treballar cap allà, no m’ho podia ni creure.

Així, el salt més gran va ser un encàrrec vinculat a l’arquitectura.
I no és estrany. El mosaic és una pintura de pedra, de sempre ha estat un art de la construcció, el mosaic s’integra perfectament en l’arquitectura.

En aquella època és quan obres el teu taller?
Sí, l’any 1989. Justament quan estic fent aquesta feina d’Esparreguera busco un espai de treball. Vaig agafar el taller aleshores i fins ara el tinc.

Respecte els materials que utilitzes en les teves obres, on en fas la cerca?
Per tot arreu. Marbristes, botigues de rajola… de tot! Les botigues van canviant i també els productes que ofereixen. Potser durant un temps faig servir material d’una fabrica que després ja no el produeix més. Amb la ceràmica és fàcil trobar substituts de peces del mateix color. Amb peces de pasta de vidre, de tipus Plavit, ja és més difícil. Ara, però, hi ha moltes empreses que fabriquen peces de pasta vítria. També m’agrada molt treballar amb els smalti, però el preu d’aquest material és més car. Molts clients no el volen perquè fa pujar el preu de l’encàrrec.

Parròquia de Sant Josep. L’Hospitalet de Llobregat, 2015

Per col·locar els mosaics a la paret, amb què els enganxes?
Amb diferents adhesius, depèn de les característiques de l’obra i de les indicacions tècniques dels professionals de la construcció: amb ciment cola, morter de calç, massilles poliuretà, Sikaflex… La calç sembla ser el millor amb el temps, però és poc coneguda i utilitzada.

A les teves obres trobem composicions amb diferents materials, és així?
Sí, barrejo molt material. M’adapto als materials que trobo i aprofito tot allò que m’agrada. M’interessen molt les diferents textures dels materials, faig servir diferents adhesius. Per exemple, un mosaic que vaig fer per l’església de Sant Josep, a l’Hospitalet del Llobregat, hi vaig barrejar smalti amb d’altres materials. El resultat m’agrada molt. Qualsevol material dur i resistent em serveix. Depenent d’on s’hagi de col·locar el mosaic, de com sigui la superfície, va millor un tipus de material o d’altre. Tenint en compte això, puc utilitzar tot tipus de material, dur i resistent, que s’hi adapti. Estic investigant amb una tècnica pròpia o hi barrejo molta quantitat de materials diferents. Estaria en la línia del mosaic contemporani, on hi ha un gran interès per les textures i l’abstracte. Hi faig servir resines sintètiques amb vidre de tot tipus. Vidre artesanal amb vidre més corrent. Tallo el vidre de diferents formes i ho barrejo tot.

Masia La Freixeneda, Freixenet. Sant Sadurní d’Anoia, 2012

Podem trobar obra teva amb aquesta tècnica pròpia?
N’he fet algunes. Vaig fer obres per a la masia de les caves Freixenet amb aquesta tècnica. N’he venut a Washington i al taller tinc vàries peces més. M’agradaria poder treballar més amb aquesta tècnica. Moltes vegades el tipus d’encàrrec és més tancat. Tot aquest recorregut no ha estat fàcil. Dedicar-me al món del mosaic m’ha portat moments de molta inseguretat.

Creus que aquesta inseguretat és pròpia del món del mosaic? O que sent artista en una altra disciplina l’experiència hauria estat la mateixa?
Per mi, l’art és el més interessant. La intel·ligència de la ment. Però a nivell pràctic, per viure’n, és molt difícil. Suposo que ho és per a qualsevol disciplina. Tot i així, pintors tothom en coneix, també escultors… aquestes disciplines estan acceptades com un art. Però, i el mosaic? Hi ha una concepció del mosaic d’art menor. En els llibres ho trobem referenciat com a art menor. Quan jo començava no en sentia parlar-ne massa. Era entès com una cosa decorativa, no com un art.

(Foto: Anònim)
Rètol en trencadís per al bar El Disbarat. Carrer del Montseny, 14

Diries que l’art musivari és present en l’actualitat?
Tot i que l’art musivari té cinc mil anys d’història, no és només un art del passat, avui és un art molt viu. Hi ha interès pel mosaic en l’actualitat. Hi ha mosaic contemporani. Actualment la tècnica del trencadís, és una icona de Catalunya. Doncs aquesta tècnica durant el modernisme, a Catalunya, va ser l’únic lloc on es va emprar.

Com veus el mosaic a Barcelona?
La tècnica del trencadís és una icona de Barcelona i Catalunya. Està acceptat que és una tècnica molt representativa de la nostra terra.

Una icona actual, o del passat?
El trencadís es fa servir encara. Amb més qualitat unes peces que d’altres… però com tot. Jo veig trencadís arreu. Està de moda. Fa poc es va publicar un llibre de la Mireia Freixa i la Marta Saliné sobre el trencadís i Gaudí. En època modernista hi va haver un gran ús de la forja, marqueteria, pedra, vitrall… i també del mosaic. Aleshores els arquitectes donaven feina al artesans. Jo, com a mosaïcista, m’he desenvolupat al marge dels arquitectes i també en col·laboració amb ells. L’arquitectura minimalista de l’actualitat, no hi acostuma donar importància. Però al final sempre es necessita l’expressió de l’ésser humà, una empremta; és copsar en pedra el sentir d’una època, un document. El mosaic no és tendència. No està molt de moda. No abarateix costos. Però, tot i ser una tècnica que mai ha estat molt utilitzada, excepte en l’art romà i el modernisme, el mosaic és un art que té cinc mil anys i encara és present.

Treballs de restauració al Temple expiatori de la Sagrada Família. Barcelona, 2009

Com a artista de l’art musivari, et sents hereva de la tradició d’aquí?
Sí. Als divuit anys jo ja anava a passejar al Park Güell. I allò m’agradava moltíssim. El banc ondulat em captivava. Diuen que és la primera pintura abstracta. Aquella llibertat creativa. Llibertat total. He treballat molt el trencadís. Una tècnica ràpida, lliure.

Si algú vol ser mosaïcista, quina formació pot rebre a Barcelona?
Vaig ser docent a la Llotja del 2007 al 2009, quan es va obrir l’especialitat. Vaig ser mestre de taller de l’especialitat de musivària. Però al 2010 la van tancar. En plena crisi. Tampoc hi havia tanta gent interessada en estudiar i conèixer la disciplina. Ara, al cicle superior d’Arts aplicats al mur toquen una mica les tècniques del mosaic. No s’estudia el mosaic com un art en majúscules. Però avui hi ha grans artistes del mosaic, com Toyoharu Kii, Marko Ivan Rupnik o Martin Brown. En l’actualitat, jo imparteixo diferents cursos de mosaic al meu taller.

De cara al futur, com voldries que es conservi la teva obra?
El més fidel possible. Jo mateixa he restaurat, sé que no es poden aconseguir els mateixos materials ni fer miracles. Però m’agradaria que es mantingués l’obra el més semblant a l’original.

Mosaic realitzat per Lívia Garreta, còpia de l’original. Casa Lleó Morera. Passeig de Gràcia, 35

Algunes obres de Lívia Garreta
Restauració de mosaics, en col·laboració, Casa Batlló, Barcelona, 2019
Mosaics pel Smithsonian Folklife Festival, Washington, 2018
Mosaics per a la parròquia Sant Josep, Hospitalet de Llobregat, 2015-2018
Restauració dels mosaics del mercat de la Boqueria, Barcelona, 2013
Mosaic per a la Masia de la Freixeneda, Sant Sadurní de Noia, 2012
Reproducció de mosaic per a la Casa Lleó i Morera, Barcelona, 2012
Mosaics per Bust, Alsàcia, 2011
Mosaics pel Museu del Modernisme Català, Barcelona, 2009
Restauració de mosaics de Cripta de la Sagrada Família, Barcelona, 2009
Mosaics per a la Roca Village, La Roca del Vallès, 1997-2007
Mosaic per a la sala B, Luz de Gas, Barcelona, 1997
Mosaic per Can Roca, Esparreguera, 1989-90

Més informació sobre Lívia Garreta
Taller de mosaics artístics Lívia Garreta

Més entrevistes a mosaïcistes
Entrevista a Armand Olivé Milian
Entrevista a Nevenka Pavic