ITINERARI 3: Rètols de mosaic: indústria i publicitat al Poblenou
Punt 9 de l’itinerari
El Centre Moral de Poblenou va ser fundat l’any 1910. Als seus inicis va dur el nom de Centre Social i era hereu del Patronat Obrer, que havia estat destruït durant la Setmana Tràgica l’any 1909.
En representació del Centro Moral del Pueblonuevo, l’any 1924 Josep Gili demanà permís per a construir un edifici destinat inicialment a escoles. L’edifici estava ja construït al 1926, quan el Govern Civil el denuncià i demanà el seu tancament ja que no s’havia sol·licitat cap permís per a instal·lar un teatre al seu interior.
EDIFICI
Arquitecte: Pablo Monguió
Època: 1924
Estil: noucentista
Ús original: centre moral
El barri obrer
“Paral·lelament al creixement industrial de la zona, la població de Sant Martí de Provençals va experimentar un gran creixement demogràfic i va passar de 2.444 habitants l’any 1846 a prop de 24.000 el 1877. Al marge d’una canviant i dèbil política institucional, la població martinenca, fonamentalment obrera, es va organitzar en nombroses entitats associatives (reivindicatives, lúdiques, cultural, educatives, etc.) que van arribar a configurar una rica xarxa cultural”1. Aquesta barreja d’habitatges populars, obres d’iniciativa privada, espais de sociabilitat amb l’espai productiu es manté i es reprodueix en tots els nuclis fabrils, configurant vertaders districtes industrials integrats.
Al 1897 Barcelona incorpora els municipis perifèrics i passa d’una ària de 14,7 km2 als prop de 100 km2 que té ara, amb els 10 districtes. “La normativa urbanística del pla Comarcal de 1953 va establir la separació entre habitatge i indústria, mentre que nous marcs legals -com la Carta Municipal de Barcelona (1960) que creà l’impost de Radicació, segons el qual les empreses pagaven un impost per superfície ocupada, o el Reglament d’indústries nocives, perilloses i insalubres- van accelerar la obsolescència de les instal·lacions d’algunes empreses, obrint expectatives de canvi de qualificació del sòl industrial, que a la vegada acceleraven processos especulatius.”2
Font de la informació:
CHECA, M., ALBERICH, N., CLAVER, N., FERNÁNDEZ DELKADER, M., FERNÁNDEZ VALNTÍ, R., GÜELL, A., GATNAU, M.J., LLOBET, X. (2000). “Poblenou i la reconversió de les fàbriques”. Icària. Papers de l’arxiu històric de Poblenou 4:23.
1GENERALITAT DE CATALUNYA – Departament de Territori i Sostenibilitat (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona al Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou.Aprovació definitiva. Barcelona, novembre de 2006.
2TATJER, M. “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización y transformación en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2006, vol. X, núm. 218 (46).
Última actualització de la pàgina: 14/10/2018