El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: conjunt de 37 plafons situats a la nau de l’església. Els mosaics estan realitzats amb tessel·les de vidre de forma quadrangular i rectangular. La decoració mostra un conjunt de sants de l’església catòlica, representats amb els seus atributs i llegenda.

Lateral esquerre de la nau:

Sant Valentí màrtir (“S·Valentinus·P·M”): amb la palma del martiri, un llibre a la mà amb la inscripció charitas i dos joves agenollats, en al·lusió al casament.

Santíssima Mare de Déu de la Columna (“B·M·V de columna”, Beata Maria Virgo): mare de Déu amb l’Infant, envoltats d’una gran aurèola i jaient sobre una columna.

Sant Nicolau eclesiàstic (“S·Nicolaus·E·C”): amb la mitra i el bàcul pastoral de bisbe, una bossa de diners i tres nens que surten d’una bóta.

Sant Pau de la Creu i sant Francesc Xavier confessors (“S·V·A· Paulo·C· SF·Xavierius·C”): el primer va vestit amb l’hàbit negre de l’ordre passionista i duu un nen en braços. El segon va abillat amb la casulla i l’estola i un crucifix de missioner a la mà.

La salvació del món (“Salus Mundi”) representada amb la imatge de la Nau de l’Església.

Sant Andreu Avel·li i sant Gaietà confessors (“S·Andreas·Avelinus·C· S·Cayetanus·C·”): el primer abillat amb la casulla de sacerdot i el segon vestit amb la casulla i l’estola i el Nen Jesús en braços.

Santa Llúcia verge i màrtir (“S·Lucia·V·M”): amb la palma del martiri i els ulls sobre un plat.

Sant Antoni de Pàdua confessor i doctor (“S·Antonius de Padua·C·D”): va vestit amb l’hàbit franciscà, duu un lliri blanc en una mà i de l’altra porta el Nen Jesús sobre un llibre.

Santa Rita de Càssia vídua (“S·Rita·A·Cassia·VID”): amb l’hàbit negre de l’odre dels Agustins, el crucifix i una rosa a la mà.

Sant Raimon de Penyafort i sant Domènec confessors (“S·Raymundus·de·Penyafort·C S·Dominicus·C”): tots dos estan vestits amb l’hàbit dominicà. El primer té una clau en mans i el segon una creu patriarcal.

Santíssima Mare de Déu del Rosari (“B·V· Maria·A·Rosario”, Beata Virgo): mare de Déu amb l’Infant, duent cadascú un rosari.

Santa Rosa de Lima verge i sant Tomàs d’Aquino confessor i doctor (“S·Rosa·Limana·V· S·Thomas de·Aquino C·D·”): tots dos duen l’hàbit dominicà. La primera porta quatre roses en un mà i un crucifix en l’altra; el segon amb un sol al pit i el volum de la Summa Teològica a la mà.

Sant Antoni Maria Claret eclesiàstic (“·S·Antonius·M·Claret·E·C”): vestit amb les robes de bisbe (la sotana, el roquet i la musseta) i amb un pectoral amb la creu.

Lex Crvx: representació d’una creu, les lletres alfa i omega i dues taules en referència al deu manaments.

Sant Joan d’Àvila confessor (“·S·Joannes·De·Avila·C·”): porta l’hàbit de sacerdot, duu un crucifix en una mà i d’altra l’aixeca.

Altar de Jesús: situat al centre de l’altar, Jesús està representat sobre el globus terrestre, amb les mans aixecades amb el gest de pregària. Es tracta d’una escultura realitzada en pedra i només el fons blau i l’aurèola són de mosaic.

Sant Pere i sant Pau (“S Petrus S·Paulus”): el primer porta una clau i un llibre i el segon una espasa.

Sant Joan Baptista i santa Maria Margarida (“S·Joannes B. S M Margarita”): el primer està vestit amb pells de camell i duu una petxina a la mà i un pal, la segona porta l’hàbit de monja, amb un cor inflamat a la mà.

Altar de la Mare de Déu: situada al centre de l’altar, Maria està representada sobre el globus terrestre, amb les mans creuades sobre el pit. Es tracta d’una escultura realitzada en pedra i només el fons blau i l’aurèola són de mosaic.

Sant Jaume el Major i sant Lluís Gonzaga (“S. Jacobus May S. Aloysius”): el primer duu barba i va vestit amb la capa del peregrí, porta una petxina sobre el pit, d’una ma agafa el bastó d’on penja la carbassa per l’aigua i de l’altre porta un llibre. El segon és representat jove i imberbe, porta vestits de noble amb el característic escarolat del segle XVI; sosté el crucifix a la mà i porta un lliri a la capa.

Sant Joan apòstol evangelista i santa Zita (“S. Joannes AE S. Zita”): el primer sosté un calze amb una serp a la mà i la segona duu un ram de flors blanques.

Lateral dret de la nau:

Sant Carles Borromeu eclesiàstic·(“S·Carolus·Borromeus·E·C·”): va abillat amb robes de cardenal, porta una creu penjada amb un cordó sobre el pit, agafa un llibre d’una mà i de l’altra fa un gest davant d’un nen amb un llibre.

Sant Josep espòs de Verge Maria beneïda (“·S·Joseph·S·B·M·V·”): està vestit d’una túnica, agafa un martell d’una mà davant d’una taula de fuster i de l’altra toca l’espatlla del Nen Jesús.

Sant Joan Maria Vianney confessor (“·S·Joannes·M·Vianney·C·”): té els cabells blancs, està vestit com a prevere, amb coll, roquet i estola, porta un llibre a la mà.

Sant Jordi màrtir i sant Pere Ermengol confessor (“S·Georgius·M S·Petrus Armenygaudius·C”): el primer està vestit de soldat romà i porta una espasa a la mà, el segon està vestit amb l’hàbit blanc de l’ordre de la Mercè i porta l’escut mercedari al pit -amb els pals de la Corona d’Aragó i la creu que simbolitza la seu de Barcelona-, porta la palma del martiri en una mà i un llibre de l’altra.

Santíssima Mare de Déu de Montserrat (“B·V·Maria·de·Montserrato·”): representa la talla romànica de la Mare de Déu amb l’Infant que es venera al monestir de Montserrat característica per el color negre de la fusta. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. En rerefons la muntanya de Montserrat i als peus de la Verge, l’escut de Catalunya.

Sant Miquel dels Sants confessor i sant Ramon Nonat confessor (“S·Michael·de·Sanctis·C· S·Raymundus·Nonnatus·C·”): el primer vesteix l’hàbit de l’ordre dels Trinitaris Descalços -amb la túnica blanca i la capa amb caputxa negra- i porta l’escut trinitari al pit -una creu blau i vermella- i porta un lliri a les mans. El segon està vestit amb l’hàbit blanc de l’ordre mercedari deixant aparèixer per sota el color vermell de la musseta del cardenal, porta un ostensori a la mà.

Sant Ignasi de Loiola confessor (“S·Ignatius·A·Loyola·C”): porta l’hàbit de sacerdot amb la casulla; de la mà dreta porta un llibre amb la inscripció “Ad Majorem Dei Gloriam”, divisa de la Companyia de l’Ordre de Jesús que Ignasi de Loiola va fundar; de la mà esquerra porta una creu patriarcal.

Sant Judes Tadeu apòstol (“S·Judas·Tadeus·A”): amb un llibre a la mà dreta i una albarda a la mà esquerra.

Sant Blai eclesiàstic i màrtir (“S·Blasius·E·M”): vestit amb la capa pluvial, porta mitra i el bàcul pastoral de bisbe.

Sant Miquel arcàngel i Santa Teresa verge -en referència a Santa Teresa d’Àvila- (“S·Michael·A·S·Teresia·V·”): el primer va vestit amb una armadura i una faldilla de cuir a l’estil dels soldats romans, porta ales i duu una espasa a la mà dreta. La segona porta l’hàbit de les carmelites amb túnica marró, toca i capa blanques i vel negre. Està en posició de pregària amb les mans juntes.

Santíssima Mare de Déu del Carme (“B·M·V·de·Monte·Carmelo”): mare de Déu amb l’Infant, representada dempeus sobre el mont Carmel; la verge duu corona i de la mà dreta toca una persona sortint de les flames en al·lusió al seu rol de protectora i reina de les ànimes del Purgatori. El Nen porta l’escapulari de l’ordre carmelita.

Santa Teresa de l’Infant Jesús -també dita Santa Teresa de Lisieux- i Sant Pancraç màrtir (“S·Teresia·A·Jesu·I·V S·Pancratius·M·”): la santa porta l’hàbit de les carmelites i, de les dues mans, agafa un crucifix envoltat de roses. El sant va vestit amb una toga vermella i sandàlies a l’estil romà. De la mà esquerra porta la palma del martiri i un llibre amb la inscripció “Dabo vobis omnia bona” en al·lusió a una cita seva.

Sant Cristòfol martir (“S·Christophorus·M”): portant el Nen Jesús a coll, recolzat en un bastó.

“Jesus·et·Redemtor”: representació de la santa Faç sobre el drap de la Verònica.

Sant Rafael arcàngel (“·S·Raphael·A·”): va vestit amb una túnica marró alada, de la mà dreta porta una gaiata de pelegrí i de la mà esquerra abraça Tobies qui duu un peix mort, atribut del sant.

Època: 1955-1958
Autor: Ramon Carrera
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
CARMONA MUELA, J. (2003). Iconografía de los santos. Madrid: Ediciones Akal.

EDIFICI
Arquitecte: Francisco de Paula del Villar (1ª reforma); Leopoldo Gil i Nebot (reconstrucció)
Època: 1880-1881 (1ª reforma i construcció de la capella) i 1953-58 (reconstrucció)
Estil: historicista
Ús original: religiós
Font de la informació: AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Antiga església del monestir de religioses de Sant Joan de Jerusalem ( parròquia de Santa Agnès) [En línia].

MÉS INFORMACIÓ
PARRÒQUIA DE SANTA AGNÈS. Història [En línia].
POBLES DE CATALUNYA (17/12/2018). Església de Santa Agnès (Barcelona – Monterols – Barcelonès) [En línia].

Última actualització de la pàgina: 16/1/2024