• Diagonal, 422. Església de la Mare de Déu del Carme, absis i arc
  • Eixample
  • Mosaic de tessel·les
  • Segona meitat del segle XX
3 imatges | 1 participant
(Foto: anònim)

(Foto: anònim)

MOSAIC
Descripció: revestiment de l’absis i de l’arc de l’església. El mosaic està realitzat amb tessel·les de vidre i de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. A continuació, citem la detallada descripció dels mosaics qu’ha fet Mercè Gràs i Casanovas (1).

“En un primer nivell, i sobre un sòcol de marbre, el mosaic imita uns cortinatges de color porpra, al·legoria del vel que envoltava el tabernacle en el temple de Jerusalem, i que, metafòricament, protegeix el sagrari, situat al bell mig de l’absis (…). Damunt aquests domassos figurats es llegeix: «induït nos genitrix domini vestimento salutis et indumento  ustitiae circumdedit nos» («La Mare del Senyor ens ha cobert amb el vestit de la salvació i ens ha envoltat amb el mantell de la justícia», adaptat d’Is 61,10). La separació de nivells es realitza igualment per la interposició de sanefes i greques.
En el següent registre se’ns mostra una falsa arquitectura, que sembla perllongar en certa forma les arcades peraltades de la tribuna, convergint fictíciament en el cambril de la Mare de Déu del Carme, que veiem acompanyada i envoltada per una comitiva processional formada per santes i beates (a la dreta) i sants i beats (a l’esquerra) del
santoral carmelità. A sota d’aquesta escena coral, figuren els noms dels personatges representats. (…)
En un nivell superior, trobem representats els arcàngels. La tradició cristiana n’arriba a mencionar quatre (davant el nombre variable de 3 o 7 de la jueva), i els seus noms són: Miquel, Rafael, Gabriel i Uriel, mentre que aquí en són
representats sis, tres a cada banda. Enmig dels dos grups de figures d’arcàngels hi ha la inscripció: «VOCABO FILIOS MEOS ET INDUAM EOS TUNICA MEA» («Cridaré els meus fills i els vestiré amb la meva túnica»); la frase es refereix al lliurament de l’escapulari als carmelites per part de la Mare de Déu del Carme, com també la que hi ha sobre les figures: «REGINA DECOR CARMELI DEDISTI NOBIS SIGNUM PROTECTIONIS TUAE» («Reina i bellesa del Carmel, ens has donat un signe de la teva protecció»).
En un altre registre, continuant la distribució jerarquitzada en la decoració de l’absis, apareixen les figures de sis serafins o querubins, esperits celestials que pertanyen a la més alta de les jerarquies angèliques, i que són símbols d’amor, de claror i d’energia; segons la tradició envoltaven el tron de Déu (així ho indica la seva col·locació) i entonaven contínuament el trisagi. La representació figurativa del seu cos és substituïda per sis ales majestuoses, sovint plenes d’ulls (…).  Envolten la imatge les inscripcions «SANCTUS, SANCTUS, SANCTUS, DOMINUS DEUS SABAOTH, PLENI SUNT COELI ET TERRA GLORIA TUA» («Sant, Sant, Sant, Senyor Déu de l’univers, el cel
i la terra són plens de la teva glòria» text d’Is 6,3); «GLORIA PATRI ET FILIO ET SPIRITUI SANCTO» («Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant»).

Corona aquesta visió piramidal una curiosa figura de la Trinitat, amb Déu Pare assegut al tron, el seu fill als peus com a Agnus Dei o Anyell místic, i al centre de la composició l’Esperit Sant en forma de colom.

L’arcada exterior de l’absis està guarnida amb una decoració geomètrica i floral; és la de més ressonàncies modernistes, juntament amb la del cambril, i incorpora tretze diversos escuts i emblemes. Alguns d’aquests escuts contenen dates en xifres romanes, que corresponen a moments destacats de la història carmelitana.” (1).
Època: entre 1920, data de facturació dels primers mosaics de l’església, i 1996 data de realització del paviment.
Mosaïcista: Lluís Bru i Salelles i fills (atribuït). No hem trobat referències sobre l’autoria d’aquest mosaic en particular, tanmateix el conjunt de la decoració musiva va estar a càrrec de la família Bru.
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
(1) GRAS I CASANOVAS, M. (1993). Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona. Barcelona: Edicions Mirador.

EDIFICI
Arquitecte: Josep Doménech i Estapá i Josep Doménech i Mansana, arquitectes
Època: 1910-17; 1919-25
Estil: Neo-bizantí
Ús original: religiós
Font de la informació: AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació UrbanísticaEsglésia de la Mare de Déu del Carme [En línia].

MÉS INFORMACIÓ
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Repositori Obert de Coneixements de l’Ajuntament de Barcelona. Església de la Mare de Déu del Carme [En línia].
GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcció General del Patrimoni Cultural. Cercador del Patrimoni Arquitectònic. Església de la Mare de Déu del Carme [En línia].
POBLES DE CATALUNYA. Església de la Mare de Déu del Carme [En línia].

Última actualització de la fitxa: 13/4/2023