El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: paviment d’un passadís de l’edifici. Mosaic hidràulic realitzat amb peces de forma quadrangular. Es tracta d’una decoració composta per una peça que es repeteix amb un motiu central en forma de flor blanca i gris delineada de marró. Entre aquests ornaments es formen creus grises delineades de marró. El conjunt forma una successió de flors i creus sobre un fons en escaquer gris i groc.
Molts paviments de la casa estan decorats amb diversos models de mosaics hidràulics dels quals aquest n’és un exemple.
Època: anterior a 1905, segons una fotografia de l’època (aquesta data no concorda amb la de construcció de la casa)
Autor: desconegut
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
ALMERICH, P., GIMÉNEZ, C., MORROS, T. (2008). Font d’en Fargues. Gènesi, història i records d’un barri en 100 anys. Ajuntament de Barcelona, Districte d’Horta-Guinardó, Arxiu Municipal.

EDIFICI
El primer propietari de la torre fou la família Casano; actualment és un local polivalent anomenat La Casa Modernista.
Arquitecte: Lluís Planas i Calvet
Època: modernista
Estil: 19011
Ús original: residencial
Font de la informació: PONS TOUJOUSE, V. (2006). Inventario general del Modernismo. Barcelona: Ediciones del Serbal.

MÉS INFORMACIÓ
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Casa unifamiliar [En línia].
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Repositori Obert de Coneixements de l’Ajuntament de Barcelona. Edifici unifamiliar [En línia].
POBLES DE CATALUNYA. Cases Francesc Sans Grau [En línia].

Última actualització de la pàgina: 17/11/2022

La decoració de les cases d’estiueig
Al barri de la Font d’en Fargas les façanes de les cases d’estiueig estan totes elles ornades amb algun element decoratiu, encara que sigui modest. No sempre hi trobem mosaic, la decoració també es manifesta en esgrafiats, motllures de finestres, baranes esculpides, reixes de ferro o en les mateixes formes arquitectòniques de l’edifici. Veiem un clar interès artístic que es concreta en funció dels recursos econòmics i de les preferències artístiques personals dels propietaris. Aquesta riquesa també es reflecteix a través dels mosaics que trobem al barri. En la seva majoria es tracta de revestiments decoratius realitzats amb rajoles de ceràmica ja sigui en una successió de motius o bé com a material reutilitzat per crear un trencadís. Són sovint llistons ornamentals de rajoles i bordons de ceràmica situats a la façana; només en alguns casos veiem plafons de ceràmica o àmplies zones de façana recobertes. Trobem alguns plafons realitzats amb la tècnica del mosaic de tessel·les -petits cubs de pedra, vidre o ceràmica esmaltada-, treball minuciós que requereix formació tècnica i artística. Ornen les torres del passeig de la Font d’en Fargas, com ja sabem, un emplaçament privilegiat del barri.

La riquesa decorativa no es limita però a l’exterior. Al moment de la urbanització del barri, els paviments de mosaic hidràulic estaven en ple auge. Es tracta d’un revestiment fet de rajoles de ciment colorat que imita les catifes. És probable que les torres i cases estiguessin decorades amb motius més o menys rics de l’àmplia gamma que es fabricava. Al 1913, només a Barcelona es comptaven 36 fàbriques de mosaic hidràulic, ciutat amb més productors de tota Espanya. Tenim un exemple de la varietat del repertori amb el següent punt de l’itinerari, l’únic del què podrem visitar l’interior.