El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: antic arrimador de la Sala Nova del Consistori, actualment Sala del Govern del Palau de la Generalitat del qual es conserven fragments al Museu del Disseny de Barcelona, com el plafó de Sant Jordi. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular i rectangular fabricades a Barcelona però de l’estil de Talavera.

A partir del 1716, la Casa de la Diputació del General va passar a ser la seu de la Reial Audiència borbònica, sent l’objecte de modificacions. El 1908 Josep Puig i Cadafalch va dur a terme reformes, moment durant el qual recupera les peces existents i les trasllada al llavors Museu de Barcelona, peces que seran posteriorment integrades al Museu del Disseny. “En 1596 se compren rajoles, ja no del istil de Valencia, sino del istil de Talavera. Les de Valencia blanques y blaves devien semblar pobres al costat dels variats colors de la nova industria […]. Dels sòcols s’en ha trobat sols fragments escampats en diversos llochs del edifici que cuidadosament estan guardats en el Museu del Parch. Son iguals als dels temes de la Sala de la Diputació de Valencia coetània, y la composició es possible consistís en amples quadros vorejats dalt y baix de doble cenefa, separats per bandes verticals, y en el centre dels quadrats els òvols en grisalla de la imatge de Sant Jordi, dels que s’han trobat tants troços. Les del paviment feien una ampla combinació riquíssima de colors. Aquestes rajoles sortosament han pogut ser trobades sota l’empostissat” (1).

Època: 1596
Autor: Lorenzo de Madrid, ceramista
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
AJUNTAMENT DE BARCELONA. MUSEU DEL DISSENY. Sant Jordi [En línia].
CARBONELL I BUADES, M. (dir.) (2015). El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. Barcelona: Generalitat de Catalunya [En línia].
FERNÁNDEZ DEL MORAL, I. (2020). “Eines de classificació. Una mostra del repertori ceràmica català al Museu del Disseny de Barcelona”. A Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura, p.381-390 [En línia].
(1) PUIG I CADAFALCH. J., MIRET I SANS, J. (1911). El Palau De La Diputació General De Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

EDIFICI
Arquitecte: Pere Ferrer; Josep Puig i Cadafalch, restauració del 1908; Joan Rubió i Bellver, restauració del 1925
Època: 1569-finals del segle XVI, construcció de la Sala Nova del Consistori
Estil: reinaxentista
Ús original: administratiu
Font de la informació: CARBONELL I BUADES, M. (dir.) (2015). El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. Barcelona: Generalitat de Catalunya [En línia].

MÉS INFORMACIÓ
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Palau de la Generalitat [En línia].
GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcció General del Patrimoni Cultural. Cercador del Patrimoni Arquitectònic. Palau de la Generalitat [En línia].
NAVAS FERRER, T. (2018). “Els paviments dels interiors de Barcelona”. A Les Arts aplicades a Barcelona, p. 222-246. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àmbit.

Última actualització de la pàgina: 12/4/2023