Els orígens de la tècnica del mosaic -etimològicament, “obra de les muses”- es remunta als primers paviments fets amb pedres petites o palets de riu que composaven dibuixos de formes geomètriques. En els jaciments de les ciutats assíries es troben parets i columnes decorats amb trossets d’argila de colors.

En època romana, els mosaics més característics van ser l’opus signinum, de petits trossos irregulars, l’opus tessellatum, de tessel·les regulars i l’opus sectile, de peces retallades de mida més gran.

Els mosaics de tessel·les cúbiques de diferents materials s’unien amb un morter en base al seu color i la seva forma per conformar un repertori d’escenes i motius de gran riquesa. Durant l’Imperi romà l’art del mosaic va adquirir gran difusió i va arribar al seu esplendor màxim com a revestiment de l’arquitectura bizantina, a partir del segle V, amb la utilització de tessel·les de vidre acolorides o bé transparents que s’aplicaven a murs, voltes i cúpules.

A Catalunya, el Modernisme recupera la tradició clàssica de mosaics i en desenvolupa diverses tipologies de entre els quals cal destacar el conegut com “mosaic romà”, a partir de la pedra per a paviments, i el mosaic ceràmic, per a revestiments verticals i cobertes. Les seves aplicacions caracteritzen algunes de les millors obres de l’arquitectura modernista catalana. La seva variant és el trencadís.

A partir dels anys seixanta del segle passat el mosaic de gres va ser un revestiment vertical estandarditzat amb una imatge de peces regulars i petites que va permetre la introducció del color en els edificis. Se’l va conèixer amb el nom de gresite, que al·ludeix a la marca comercial.

Bibliografia

BARRAL i ALTET, X. (1978). Les mosaïques romaines et mediévales de la regió laietana (Barcelone et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona.

BARRAL i ALTET, X. (1979). Els Mosaics de paviment medievals a Catalunya. Barcelona: Artestudi.

CORTÉS, A. (2011). “L’arquitectura domèstica de la ciutat romana de Barcino“. Quarhis, Època II, 7, p. 16-66.

FARNETI, M. (1993). Glossario tecnico-storico del mosaico. Technical-Historical Glossary of Mosaic Art. Con una breve storia del mosaico. With an Historical Survey of Mosaic Art. Ravenna: Longo Editore.

FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, A. (2010). Tessel·la a tessel·la. Els mosaïcistes del taller de Sant-Yago Padrós. Terrassa: Fundació Torre del Palau.

PAPPALARDO, U. (2010). Mosaici greci e romani. Tappeti di pietra in età ellenistico-romana. Verona: Arsenale Editore.

NAVAS FERRER, T. (2018). Els paviments dels interiors de Barcelona. A: Les arts aplicades a Barcelona, F. Fontbona (ed.),  p.222-246. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials i Ajuntament de Barcelona.

RODÀ, I. (2016). “Els mosaics romans a Catalunya”. A: Els mosaics de Bell-Lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (eds.), p. 71-77.

SALINÉ, M. (2005). “Lluís Brú. Fragments d’un creador, els mosaics modernistes”. A: Lluís Brú. Fragments d’un creador, els mosaics modernistes. Del 22 de juliol de 2004 al 31 de juliol de 2005. Can Tinturé. Esplugues de Llobregat: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

SALINÉ, M. (2015). “La ceràmica i el mosaic, les arts camaleòniques del Modernisme”. A: Modernisme. Arts, Tallers Indústries. Catàleg de l’Exposició, p. 130-147. Barcelona: Viena Edicions, Fundació Catalunya La Pedrera.

VOCCOLI, O. (2010). La rinascita dell’arte musiva in epoca moderna in Europa. La tradizione del mosaico in Italia, in Spagna e in Inghilterra. Tesis de doctorat, Universitat de Barcelona.

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022