Arxiu Municipal de Barcelona

L’espai que avui ocupa la plaça de les Glòries Catalanes ha estat sempre un lloc de pas natural entre Barcelona i el Vallès i el Maresme. Situada a la frontera entre l’Eixample i Sant Martí i a tocar de Poblenou, ha viscut entre les zones industrials i el desenvolupament urbanístic.

A mitjan segle XIX, els plànols d’Ildefons Cerdà imaginaven la cruïlla de la Gran Via, la Meridiana i la Diagonal com a centre de la futura ciutat. El pas de les vies del tren, però, va forçar-lo a deixar un buit rectangular de nou hectàrees en la trama de l’Eixample. Aquesta solució es pot veure en altres plànols de l’època conservats a l’Arxiu: per exemple, aquest plànol general de Barcelona de principis del segle XX amb el traçat de les línies de ferrocarril i tramvies. L’urbanista francès Léon Jaussely va continuar apostant per la idea de les Glòries com a centre de Barcelona, i així ho va plasmar en el seu pla de 1905-1908. La ciutat mai va veure fet realitat aquest ambiciós pla, però ens n’han quedat els plànols conservats a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

L’obstacle que suposaven les línies de ferrocarril per a la vida a la ciutat va fer que algunes propostes volguessin soterrar-les al seu pas per la plaça. Mentre la idea no es feia realitat, però, els veïns continuaven travessant les vies com podien. Al seu voltant, l’activitat de la ciutadania als tallers vinculats a les companyies de ferrocarril o a les fàbriques de producció diversa no s’aturava. En aquesta fotografia conservada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona es poden veure dues de les fàbriques més longeves i emblemàtiques de la zona: la Farinera del Clot i la Hispano-Olivetti. Per descomptat, el mercat dels Encants va esdevenir un nucli de vitalitat i un emblema de la plaça!

Després d’una època d’estancament derivada de la Guerra Civil i de l’arribada del franquisme, l’any 1951 es va aprovar el “Projecte rectificat de noves alineacions i rasants de la plaça de les Glòries”. Les obres per a la prolongació de la línia de metro fins a Fabra i Puig tornaven a aixecar pols a la plaça.

L’any 1953, l’incipient trànsit rodat a la ciutat i rodalies va motivar l’aprovació d’un avantprojecte de reforma de la plaça: una anella elevada per sobre de les línies del ferrocarril regularia la circulació. El mes de març d’aquell mateix any va començar l’enderrocament de les barraques de l’extens barri del voltant de les Glòries, conegut popularment com el Camp del Sidral, que s’havia començat a formar des de principis del segle XX.

Durant la dècada dels 70, els nous canvis en la fisonomia de la plaça intentaven gestionar el trànsit i el complex conjunt de vials, rampes i túnels amb el pas elevat i la passarel·la per a vianants que salvava l’anella entre els Encants i el metro. El desgavell viari dels anys setanta es va substituir per la doble anella viària, que va viure l’època de la Barcelona olímpica i no es van enderrocar fins al 2014.

Actualment, les Glòries continuen el procés de transformació i renovació per aconseguir un espai més amable per a les persones. El 22@, el nou mercat dels Encants, la construcció dels túnels viaris, les noves connexions del tramvia de la Diagonal, la promoció d’edificis d’habitatge públic i, ben aviat, la inauguració del parc de les Glòries són fruit d’anys d’esforços per resoldre un espai de ciutat llargament reivindicat.