BCN Acció Intercultural

El cicle d’activitats “Barxiluna برشلونة: (Des)memòria del passat i present islàmic” va ser concebut conjuntament per l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos, amb la implicació de comunitats, activistes, estudiants, professionals i equipaments de la ciutat.

Barxiluna برشلونة ha buscat obrir un debat sobre com s’ha tractat i difós el patrimoni vinculat al passat islàmic de Barcelona, així com les lògiques heretades d’aquest tractament al present.

La primera activitat titulada “Història i patrimoni” i emmarcada dins la Biennal de Pensament (octubre 2022), va ser una taula rodona per generar debat i revisió històrica sobre el passat islàmic de la ciutat en l’àmbit de la historiografia, arqueologia i la gestió del patrimoni.

Aquesta activitat va posar sobre la taula l’herència islàmica de Barcelona, ciutat que va formar part de l’Al-Andalus des de l’any 718 fins al 801, amb més de 80 anys d’història. Després, van romandre a la ciutat persones de religió musulmana. Un dels vestigis més destacats és la necròpolis descoberta sota les estructures medievals de la plaça Comercial, a l’àrea del recinte arqueològic del Born CCM. Es tracta d’un conjunt d’enterraments del segle XI descoberts el 1991, presentats el desembre de 2021.

Al setembre de 2023, es va organitzar una acció urbana titulada “Memòria i espai públic” per visibilitzar aquestes restes. Va comptar amb la col·laboració del Born CCM i comissariat per ErroGrupo, amb la participació d’artistes i activistes vinculats a les comunitats musulmanes de Barcelona. 

El Museu d’Història de Catalunya va obrir les seves portes per acollir la sessió “Museus (Im)possibles: De les narratives històriques al relat museogràfic” el febrer de 2023, un espai per reflexionar sobre com es narra el llegat islàmic en la història de Catalunya en aquest museu.

En l’àmbit contemporani, l’islam a Barcelona té ja més de cinc dècades d’història, trencant la idea de l’islam com quelcom “nou” o lligat exclusivament a les migracions recents. A la ruta “Oratoris”, es va explorar com els oratoris islàmics han esdevingut part del teixit comunitari dels barris, sent espais de trobada i transmissió cultural.

Un altre element reivindicat per les comunitats musulmanes ha estat la possibilitat de rebre sepultura d’acord amb les seves conviccions. El desembre de 2023 es va organitzar l’activitat “Cementiris”, amb la col·laboració de Cementiris de Barcelona, per conèixer el recinte islàmic del Cementiri de Collserola, inaugurat el 1997, i les noves ampliacions per garantir aquests espais. Es va aprofundir també en les iniciatives de diverses comunitats per garantir enterraments dignes a l’Estat espanyol, amb l’activista Mayson Douas.

Barxiluna برشلونة també ha posat el focus en l’àmbit educatiu. Al març de 2023, amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) – Les Corts, es va organitzar un debat sobre com s’ha transmès la història i la presència islàmica en diverses assignatures del currículum educatiu català. L’objectiu era analitzar la presentació del món musulmà, els fets històrics, els aspectes geogràfics, les dimensions econòmiques, polítiques i socials, etc., presents en els llibres de text que es treballen amb l’alumnat. 

Uns mesos després, es va organitzar una activitat sobre el “currículum ocult”. Aquesta expressió se sol utilitzar per referir-se els valors morals i les actituds que, sense ser explicitats en la planificació educativa, es transmeten per imitació al professorat, per interacció social dels membres del grup classe, per contacte amb els models que encarnen les persones adultes de la comunitat educativa, pels valors implícits en el tractament de les informacions escolars i per altres circumstàncies diverses que poden envoltar el procés d’aprenentatge. Es van recórrer els diversos espais i les aules de l’escola un dissabte al matí per assenyalar la relació entre el currículum ocult i el racisme i la islamofòbia, posant al centre el coneixement situat de persones musulmanes que han passat pel sistema educatiu català. 

D’aquestes dues activitats es va publicar una relatoria per a estudiants, professionals, editorials i docents que busquin evidències sobre els biaixos en el tractament del fet islàmic en el context educatiu.

Totes aquestes activitats han posat en relleu els diversos reptes que les persones musulmanes enfronten per gaudir plenament del seu dret a la llibertat religiosa i per al ple reconeixement de la seva identitat a la ciutat.

Hi ha diverses propostes que han sorgit de les activitats i que esperem siguin tingudes en compte en el futur per les persones i entitats responsables. Algunes d’aquestes propostes inclouen:

• Visibilitzar la necròpolis islàmica trobada al Born CMM.
• Incorporar la història islàmica en les activitats i visites al Museu d’Història de Barcelona i al Born CMM.
• Revisar els materials educatius als centres per trencar amb lògiques discriminatòries envers l’alumnat musulmà.
• Continuar amb el treball de Cementiris de Barcelona per adaptar els espais a les necessitats de les persones musulmanes.
• Continuar donant suport a les comunitats musulmanes per millorar les condicions dels centres de culte i l’accés a espais comunitaris i educatius, com l’ensenyament de llengües i les festivitats religioses. 

Podeu consultar més materials del cicle al blog de l’OAR i a la MEDIATECA de l’Espai Avinyó.