Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
L’escriptor danès Hans Christian Andersen és especialment conegut com a autor de contes infantils com ara “El soldat de plom”, “L’aneguet lleig” o “La reina de les neus”. L’any 1862 viatja a Barcelona i s’allotja a l’Hotel Oriente de la Rambla, des d’on és testimoni d’una riuada famosa. L’episodi es pot llegir al llibre de viatges A Espanya (1863).
Religiosa, escriptora i historiadora també coneguda com a Sor Eulàlia Anzizu. Amb vint-i-un anys ingressa al Monestir Reial de Pedralbes, des d’on n’escriu la història. És amiga de Jacint Verdaguer, que l’esperona a seguir escrivint poesia, i també d’Antoni Gaudí. El seu oncle era Eusebi Güell. És una de les dones de la Renaixença: viatja molt i la seva literatura és el testimoni femení d’una època en què les dones no formaven part del teixit intel·lectual de la ciutat.
De formació autodidacta, treballa a la fàbrica metal·lúrgica Can Girona de Barcelona, fet que queda reflectit a la novel·la Can Girona, por el desván de los recuerdos (1973).
Poeta, autora de sis llibres de versos i tres antologies. El seu primer llibre publicat és Cançons i elegies (1916) i el 1938 rep el premi Joaquim Folguera per Sempre i ara. Participa activament en la vida literària catalana i està influenciada per poetes noucentistes i modernistes com Josep Carner o Joan Maragall.
Filòsof i escriptor, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Guanyador del premi Nadal del 1993 amb la novel·la La razón del mal, té més de trenta títols publicats, entre obres de narrativa, poesia i assaig.
Escriptora, dramaturga i periodista, coneguda també amb el pseudònim de “Rosa de Sant Jordi”. Als 19 anys publica el seu primer llibre de contes, La dona dels ulls que parlen. Col·labora en tota mena de revistes i diaris catalans (La Dona Catalana, Evolució, Flames Noves, La Ramba o L’Opinió) i participa activament en política i en nombrosos moviments i reinvindicacions feministes.
Escriptor i periodista, després de la guerra civil espanyola s’exilia a Mèxic fins al 1965, any en què retorna a Barcelona. És autor, entre d’altres, de les memòries Veure i viure, publicades en quatre volums entre 1989 i 1996.
Escriptor, periodista i cronista de la ciutat, és col·laborador de Mirador, Revista de Catalunya, Diario de Barcelona i La Vanguardia i director de Tele/eXprés i Tele/estel. Dedica a Barcelona molts dels seus articles i llibres, com Barcelona era una fiesta o Quan Barcelona portava barret.
Poeta, assagista i novel·lista, des de l’any 2016 és membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El 1987 és guanyador del premi Herralde de novel·la per l’obra Diario de un hombre humillado (1987). Viu a Madrid des de l’any 2011.
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, és poeta, traductor, assagista i crític literari. El seu poemari Marco Aurelio 14 (1998), porta per títol el carrer de Barcelona on va viure.
