Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Poeta i traductor renaixentista, la seva aportació a la història de la literatura espanyola és rellevant per haver adoptat el vers hendecasíl·lab de la poesia italiana al castellà. Amic de Garcilaso de la Vega, tradueix Il cortegiano (1534), de Baldassarre Castiglione. Clarament influït per Ausiàs March, de la seva producció en català en queda la poesia Esparsa.
Poeta de formes tradicionals i de la poesia visual i objectual. Ha estat un dels escriptors barcelonins més cèlebres gràcies a les seves creacions sorprenents, vinculades a l’avantguarda i a les formes més populars de la literatura. Barcelona gaudeix en l’actualitat de diversos poemes objectes seus en forma d’escultura urbana.
Escriptor i guionista, és un dels autors més internacionals de la literatura catalana gràcies a la repercussió de novel·les com Les veus del Pamano (2004) o Jo confesso (2011), traduïdes a més d’una vintena d’idiomes. Guanyador d’un gran nombre dels premis literaris que es concedeixen a la ciutat, l’any 2014 obté el premi Ciutat de Barcelona de Projecció internacional per l’èxit de les traduccions de Jo confesso. L’obra Senyoria (1991) està ambientada a la Barcelona del segle xviii.
Poetessa i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, l’any 2016 guanya el premi Carles Riba de poesia per l’obra La ciutat cansada. També és autora dels títols Jonàs (2004) i La matinada clara(2010). El 2011 participa, conjuntament amb altres poetes, en el volum Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, nascut d’una iniciativa del Moviment 15-M a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, és autor de novel·les com L’ombra de l’atzavara (1964, premi Sant Jordi del 1963) o La ciutat cansada (recuperada l’any 2008). Destaquen i són especialment coneguts els seus contes reunits en títols com, entre d’altres, Cròniques de la veritat oculta (1955, premi Víctor Català del 1954), Aquí descansa Nevares (1967) o Invasió subtil i altres contes (1978). L’any 1986 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Un dels grans catalans narradors del segle xx, amb una obra a cavall entre el periodisme i l’assaig. Dirigirà el diari La Vanguardia durant molts anys i oferirà al llarg de nombrosos textos una panoràmica molt rica de la ciutat de Barcelona i dels seus habitants. Cal destacar els seus llibres Tots els camins duen a Roma (1958) i Meditacions en el desert (1974).
Escriptora i professora de literatura espanyola als Estats Units, és autora de nombroses novel·les situades a Barcelona: Un segle de prodigis (1995), El carrer dels Tres Llits (2002), La petita mort (2004), La dona de mercuri (2006) i Els aliats de la nit (2015).
Escriptor i periodista, amb només dos anys passa a viure a Barcelona, al barri de Can Tunis, com queda palès a la seva primera obra Donde la ciudad cambia su nombre (1957). Amb l’obra Els altres catalans (1964), assaig sobre la immigració a Catalunya, Candel obté un gran èxit editorial.
Novel·lista, assagista, contista, traductora i dramaturga. L’any 1959 funda, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. És regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona durant els anys vuitanta i col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació. Entre la seva extensa obra hi ha les novel·les Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967, amb la qual obté el Premi Sant Jordi del 1968) o Feliçment, jo sóc una dona (1969).
Advocat i escriptor, destaca com a novel·lista. Publica sota el pseudònim de Llorenç Sant Marc. És autor de títols com Temps enrere (1966), Males companyies (1970) o La brillant història (1971), obres en les quals retrata la Barcelona de principi de segle xx. Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona.
