Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Periodista i escriptor, gran part de la seva obra està dedicada a la ciutat de Barcelona: L’Eixample (1982), Mirades a la Plaça Reial (1983), La Rambla i els seus misteris (1986), Diàlegs a Barcelona (1986), El temple de la Sagrada Família (1997), Park Güell: una utopia de Gaudí (1999), La pedrera. Una obra d’art total (2002) o Palau de la música catalana (2003). La novel·la Prínceps (1985, recuperada el 2009) se situa a la Barcelona de mitjans del segle xx.
Autor de novel·les com L’escapada (1967), El carreró contra Còssima (1969), L’altre barri (1991), Retrat amb negra (2005) o Va com va! (2015), és especialment conegut per la seva aportació a la literatura infantil i juvenil, a la qual dedica bona part de la seva creació. L’obra La casa sota la sorra (1966) és, amb més de noranta edicions, un dels títols de més èxit de la literatura catalana infantil i juvenil. És guanyador, entre d’altres, dels premis Víctor Català del 1964 per Solucions provisionals, del premi Josep M. Folch i Torres del 1969 per I tu, què hi fas aquí? o del Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil del 1981 per La casa sobre el gel. El 2011 se li concedeix el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.
Francis Carco és el pseudònim del poeta, novel·lista i periodista francès François Carcopino-Tusoli. Interessat en la vida bohèmia de la seva època, descriu els ambients urbans de començament del segle xx, especialment de París i Barcelona.
Poeta, dramaturg, traductor i periodista, és una figura cabdal del Noucentisme. Conegut com a príncep dels poetes catalans, és autor de llibres de poemes com ara Els fruits saborosos (1906) o Nabí (1938), entre molts d’altres, així com d’una important obra en prosa, amb títols com ara Les Bonhomies (1925). Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, exerceix de diplomàtic a diversos països. Avui dia està reconegut com a autor de culte per algunes de les signatures més modernes de la literatura catalana com Enric Casasses, Albert Roig, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Toni Sala o Josep Pedrals.
Llicenciada en Antropologia, és novel·lista, narradora infantil i juvenil, guionista de televisió i professora universitària. Autora de les novel·les El fruit de baobab (2013) i Sin invierno (1999), té una àmplia producció literària infantil i juvenil. L’any 1986 publica Ostres tu, quin cacau!, amb la qual obté el premi de la Crítica del 1987. Altres títols destacats de l’autora són: Frena, Càndida, frena! (1992), Vols ser el nòvio de la meva germana? (2002, premi Edebé de literatura infantil), Paraules emmetzinades (2010, premi de la Crítica 2011) o La pel·lícula de la vida (2016, premi El Vaixell de Vapor).
Periodista, professor universitari i escriptor, Joan Carreras va treballar molt temps a la televisió abans de dedicar-se excluisivament a l'escriptura. Mereixedor del Premi Sant Jordi 2014 amb L'àguila Negra, és autor també de Carretera secundària i Cafè Barcelona, que va guanyar un Premi Ciutat de Barcelona el 2014. La seva darrera novel·la és La dona del Cadillac (2017).
Escriptor i crític literari, és llicenciat i Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (on exerceix com a docent), professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i coordinador Acadèmic i Professor del Màster en Creació Literària de IDEC-UPF. És autor de les novel·les Ene (2001), Los muertos (2010), Los huérfanos (2014) i Los turistas (2015).
Diplomàtic de carrera, té una llarga trajectòria novel·lística, iniciada l’any 1987 amb Tap d’escopeta. Després van venir La puresa del porc(1990), Diumenge de temptació (2001), Kuala Lumpur (2005), L’últim home que parlava català (Premi Ramon Llull 2009), Un escàndol sense importància (2011), El melic del món (2013) i Retorn (2017), sobre la relació entre Josep Carner i Catalunya.
Escriptor i aventurer, és autor del llibre de memòries Histoire de ma vie. En aquesta obra, l’autor descriu la vida social europea del segle xviii i explica la seva estada a Barcelona, l’any 1768, on va caure presoner.
És un dels poetes catalans més reconeguts de la seva generació. És autor d’una extensa obra poètica en la qual combina la tradició oral trobadoresca amb el surrealisme i la contracultura. Alguns dels seus títols són Tots al carrer (1992), D’equivocar-se així (1997), Uh (1997) o Plaça Raspall (1998), nom d’una plaça del barri de Gràcia. També publica les obres de narrativa El poble del costat (2008) i La foneria i el paper (2010), l’obra de teatre Do’m (2008) i tradueix al català diversos títols de l’anglès, el francès i l’italià.
