El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) han celebrat aquest dilluns 16 de desembre una nova edició del ‘Debat de debats: parla la comunitat educativa i de l’FP’.
L’acte va tenir lloc a l’Institut Martí Pous i va servir per lliurar els sis informes de les comissions i grups de treball del CEMB i del CFPB del curs 2023-2024 a les administracions competents.
Els quatre informes de les comissions del CEMB tracten sobre el benestar emocional de la comunitat educativa, l’educació activa per l’emergència climàtica, l’educació inclusiva i la planificació educativa. Pel que fa als informes dels dos grups de treball del CFPB, aquests se centren en la planificació de l’oferta d’FP i en l’FP Dual.
Al llarg del curs les comissions del CEMB han comptat amb la participació d’una vuitantena de persones, i els grups de treball del CFPB amb una trentena de participants. En total, en els sis espais participatius han intervingut una vintena de persones expertes que han compartit recerques i experiències per tal de posar les bases del debat.
Les comissions del CEMB han generat 62 propostes en el curs 2023-2024, mentre que els grups de treball del CFPB n’han presentat 43. Del 62% de mesures proposades pel CEMB que són responsabilitat del Consorci d’Educació de Barcelona, el 35% han iniciat la seva implementació, el 48% estan ja consolidades i el 13% s’han finalitzat. Quant a les propostes del CFPB, un 87% estarien ja en fase d’inici.
En l’acte, es van entregar els informes a la secretària general d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Teresa Sambola, al regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i president del CEMB, Lluís Rabell, i a la regidora de Promoció Econòmica i Treball de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del CFPB, Raquel Gil. Tots tres van valorar “d’excel·lents” i “de gran qualitat” les reflexions i propostes plasmades en els documents.
En un col·loqui moderat per la secretària dels dos Consells, Sira Garcia, els presidents de cadascuna de les comissions i grups de treball van anar formulant preguntes sobre els temes tractats a Sambola, Rabell i Gil. D’aquesta manera, van intervenir Alfons Espinosa (Comissió de Planificació Educativa del CEMB), Melcior Arcarons i Jesús Martín (Grup de treball de Planificació de l’oferta d’FP del CFPB), Maria Roca i Àngels Cadena (Taula de Ciutat per una Educació Inclusiva CEMB), Natàlia Baldan (Grup de treball d’FP Dual del CFPB), Pati Sarrias (Comissió de Benestar Emocional de la Comunitat Educativa del CEMB) i Agustí Ten (Comissió d’Educació Activa per l’Emergència Climàtica del CEMB).
Fruit de les preguntes plantejades, entre altres qüestions, els tres ponents van posar en valor l’aposta per l’autonomia del territori a l’hora de fixar criteris per a la planificació educativa i de l’FP, van avaluar el primer any d’implementació de la figura del COCOBE, van detallar les accions previstes per atreure noves empreses a participar en la dualització de tota l’FP o van posar èmfasi en la importància de l’etapa de la primera infància per a la detecció i atenció de les necessitats educatives especials.
A més, es va assegurar el compromís del Departament d’Educació i Formació Professional d’incrementar l’oferta de PFI i FP Bàsica i d’atorgar el finançament dels PFI abans per tal d’harmonitzar el calendari de preinscripció, així com la voluntat d’iniciar un Pla de confort climàtic als centres educatius inspirant-se en el Pla Clima de Barcelona.
Reptes per a la millora de l’equitat educativa
El ‘Debat de debats’ es va iniciar amb una ponència a càrrec de Bernat Albaigés Blasi, investigador en l’àmbit de l’educació i de la igualtat d’oportunitats en la infància i la joventut, i assessor a l’Àrea d’infància i educació del Síndic de Greuges de Catalunya.
Albaigés va compartir que la situació del sistema educatiu català presenta una paradoxa: mentre que les proves de competències assenyalen un empitjorament dels aprenentatges en l’alumnat, els indicadors de trajectòries educatives mostren una millora significativa, amb una reducció de l’abandonament escolar i un augment de la proporció de persones joves que finalitzen l’educació amb un nivell d’instrucció superior.
Tot i això, va indicar que el sistema ha patit en els darrers anys grans transformacions demogràfiques, socioeconòmiques i digitals que han tingut un impacte directe en les condicions d’educabilitat dels infants i que no han estat acompanyades de polítiques prou robustes per mitigar-ne els efectes.
Per aquest motiu, va llistar els reptes als quals s’ha de fer front per millorar l’equitat educativa, destacant la necessitat d’universalitzar l’I2 i el lleure educatiu, d’assegurar condicions d’escolarització equivalents per a tot l’alumnat, de dotar de més recursos els centres amb més complexitat, de fomentar una cultura inclusiva en els centres educatius, de visibilitzar el racisme estructural i desplegar mesures més efectives contra l’assetjament escolar o de garantir la cobertura completa de la demanda d’FP, entre altres.
La veu de l’alumnat
L’acte es va cloure amb una reflexió per part dels representants de l’alumnat del CEMB i del CFPB. Lucía Aliaga, Aila Bedoya, Quim Mbengue i Noa Rodríguez van intervenir per denunciar que, tot i representar el col·lectiu més nombrós del sistema educatiu, les seves veus són sovint invisibilitzades i poc tingudes en compte. També consideren que espais de participació com els dos consells no estan adaptats perquè l’alumnat es pugui expressar plenament i tingui una veu influent.
Davant d’aquesta situació defensen un canvi cultural i institucional que visibilitzi, posi en valor la veu de les persones joves i garanteixi espais de participació singulars i adequats, ja que creuen que només així es podrà construir una comunitat educativa més equitativa.
