Districte de l'Eixample

L’acte, presentat pel degà del COAC, Guillem Costa, se celebrarà el 20 de desembre a les 11 h a la cantonada del carrer de Consell de cent amb el carrer de Casanova, on tindran lloc els parlaments de Jordi Valls, regidor del districte de l’Eixample, Juli Capella, arquitecte i comissari de l’any Bohigas, i Glòria Bohigas, filla d’Oriol Bohigas.

Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer de Casanova, 71, lloc on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat de Barcelona.

A la tarda, el programa continuarà amb la darrera sessió del cicle Arquitectura catalana internacional, coorganitzada per Catalunya Internacional, l’Ateneu Barcelonès, la Fundació COAC – Centre Obert d’Arquitectura i, en aquest cas, també l’associació Arquitectes per l’Arquitectura, en record a Oriol Bohigas.

L’homenatge a l’arquitecte s’emmarca en les activitats de l’Any Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.

Una figura fonamental en la projecció de l’arquitectura catalana

Oriol Bohigas és considerat un dels arquitectes més influents de la segona meitat del segle XX i va tenir un paper clau en la transformació de la Barcelona olímpica, així com en la projecció de l’arquitectura catalana.

Amb Josep Martorell i David Mackay, des del despatx MBM, va desenvolupar projectes com ara l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972), l’Escola Costa i Llobera (1976), l’illa de cases Pallars o els Habitatges Meridiana, fins a arribar al projecte urbanístic de la Vila Olímpica i del Port Olímpic (1985–1992).

L’empremta d’Oriol Bohigas

Més enllà de l’obra construïda, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, així com des de la gestió pública a l’Ajuntament de Barcelona com a delegat de Serveis i conseller urbanístic i com a regidor de Cultura.

Al llarg de la seva trajectòria, va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d’Or del COAC (2007); la Medalla d’Or del CSCAE (1990); la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d’Arquitectura del Ministeri d’Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018). A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual va ser impulsor.

Bohigas també va ser l’impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que custodia el fons documental d’MBM i preserva un testimoni essencial per entendre l’arquitectura catalana contemporània.