«Topografies de la discrepància urbana» obre un espai per tractar des de diversos angles l’espessor de les vores de la ciutat, aquells teixits espacials i socials que queden fora del lloc de representació política, és a dir, fora de la polis; seguint els rastres de certes formes de vida que els transiten i configuren, sense descartar la complexitat que els és inherent. En paraules de Fernand Deligny, «embastar les línies d’una manera d’ésser humà llançat fora de la història però persistent». I, amb aquesta finalitat, tramar i deixar-se endur per les trames de certes dissidències urbanes, configurant així una topografia, necessàriament temporal, necessàriament immanent. Esbossar una cartografia del que no pren forma, una cartografia (de l’)impossible.

Aquest projecte articularà un treball de recerca continu amb una programació oberta en col·laboració amb xarxes locals i amb agents externs, i es desenvoluparà a través de tres línies d’actuació (o d’errància): una primera línia anomenada Tercer paisatge, des de l’arquitectura del paisatge; una segona, Elogi del conflicte, que partirà del treball en col·laboració amb diversos col·lectius i artistes que treballen en les perifèries de Barcelona; i una tercera, La ciutat fràgil, que obrirà un espai de recerca itinerant.

SESSIÓ 1
El paisatge de la discrepància
Dimecres 23 de novembre, 19 h. Espai 4
19 h Presentació del projecte Topografies de la discrepància urbana, amb María García
19.30 h Conferència sobre «El Tercer Paisatge», amb Gilles Clément

Manifest del Tercer Paisatge és un llibre del paisatgista Gilles Clément, que remet al Tercer Estat del pamflet de Sieyès del 1789. «És un espai que no representa ni el poder ni la submissió al poder». Clément aborda un tipus d’espais indecisos, que queden desproveïts de funció i als quals és difícil posar un nom; espais erms, situats als marges. Fragments de paisatge que no tenen cap similitud de forma, només tenen una cosa en comú: constitueixen un refugi per a la diversitat. Podem cartografiar alguns d’aquests espais seguint certes poblacions que s’hi instal·len, formes de vida que no s’inscriuen plenament en els codis hegemònics de la modernitat. Es tracta, al cap i a la fi, d’espais en els quals allò altre tingui lloc de ser.

María García
Arquitecta, artista visual i investigadora independent. Becària de recerca a l’MNCARS (2015-16) i mediadora en residència a la Sala d’Art Jove (2015). Els seus projectes són processos d’experimentació entorn de la producció del territori mitjançant l’articulació de narratives híbrides entre la imatge, l’escriptura i l’acció.

Gilles Clément
Paisatgista i professor de l’Escola Nacional Superior de Paisatge de Versalles. A més de la seva activitat com a creador de parcs, jardins, espais públics i privats, desenvolupa una sèrie de treballs teòrics i pràctics a partir de tres eixos de recerca: el Jardí en Moviment, el Jardí Planetari i el Tercer Paisatge.

Entrada gratuïta. Aforament limitat

SESSIÓ 2
La ciutat fràgil: l’espai de l’exclusió com a reducte d’allò públic
Dijous 24 de novembre, 19 h.Espai 4
19 h Presentació a càrrec d’Andrea Soto Calderón
19.30 h Conferència-debat, amb Wim Cuyvers

Debat en francès i castellà (amb traducció simultània)

La ciutat fràgil és el títol d’un llibre de Beppe Rosso i Filippo Taricco. Tots dos són autors de teatre que, preocupats per la vocació escenogràfica que ha anat adquirint la ciutat, on la irrupció del drama a l’espai públic s’interpreta com una feblesa i un problema de seguretat, van voler rastrejar i escenificar les parts submergides de la metròpolis.
Obrim una línia de pensament entorn d’aquesta ciutat fràgil en conversa amb l’arquitecte Wim Cuyvers, que compartirà les seves reflexions sobre les experiències de camp que ha desenvolupat durant els últims deu anys en diverses ciutats del món. La seva tesi principal és que els més febles (toxicòmans, gent sense llar, gitanos nòmades, etc.) ens donen les pautes del veritable espai públic, allunyat de les privatitzacions comercials. Paradoxalment, l’espai públic resulta aleshores l’espai de l’exclusió.

Andrea Soto
Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, i la relació entre estètica i política.

Wim Cuyvers
Arquitecte i escriptor. Ha exercit de docent i investigador en diverses escoles d’arquitectura, sobretot a Holanda. El seu principal focus d’atenció és l’espai públic. Ha publicat les seves recerques en els llibres Tekst over tekst i Brakin. Actualment resideix i treballa al refugi de Montavoix (França).

Entrada gratuïta. Aforament limitat

SESSIÓ 3
Elogi de l’espai en conflicte
Dissabte 3 de desembre, 19 h. Espai 4
19 h Presentació del projecte CICdB - Centre d’Interpretació de la Ciutat des de la Barraca, amb LaFundició
19.30 h Conferència-debat sobre Elogi del conflicte, amb Miguel Benasayag

Miguel Benasayag i Angélique del Rey, al seu llibre Elogi del conflicte, desenvolupen la idea que el conflicte és una cosa inherent a la nostra condició d’estar al món, una multiplicitat sense síntesi que conforma la base del teixit social, i que la Modernitat –amb la seva correlativa democràcia– ha estat especialment implacable amb el conflicte creant la idea que era una cosa superable.
Aquesta genealogia del conflicte la podem rastrejar a les perifèries de les nostres ciutats. El paradigma era una màquina d’habitar: les funcions vitals s’estudien, s’analitzen, es classifiquen i, finalment, es programen d’acord amb uns espais concrets. Però l’experiment fracassa, efectivament, poc després de la seva construcció, i els malestars de les poblacions marginals es fan físics de nou.

LaFundició
Cooperativa d’artistes que situen el seu treball en l’encreuament de les pràctiques artístiques i culturals i l’educació, enteses com a activitats controversials. Actualment la seva principal línia d’actuació es fonamenta en processos col·laboratius de continuïtat amb diferents col·lectius, grups d’acció i institucions.

Miguel Benasayag
Escriptor, filòsof i psicoanalista franco-argentí. Participa en diversos moviments associatius com NoVox, Laboratoires Sociaux o Act Up, i coordina el col·lectiu Malgré tout (‘malgrat tot’). És l’autor d’una extensa bibliografia en la qual destaquen La Fragilité i Elogi del conflicte (amb Angélique del Rey).

Entrada gratuïta. Aforament limitat