Per voluntat expressa de la ponent, només s'ha pogut gravar l'àudio de la conferència.

Els moviments crítics amb la representació i la identitat que es manifesten amb l’ocupació de places des del 2011 han inventat unes noves formes de democràcia per a les quals he proposat el terme «presentisme». Aquestes noves pràctiques democràtiques també es poden trobar en alguns governs municipals d’Espanya. La democràcia presentista no significa simplement la negació o l’altra cara de la representació democràtica. El presentisme no es troba en una relació de dicotomia amb la representació, sinó que sorgeix d’una ruptura amb les confrontacions identitàries entre «nosaltres» i «ells», a través d’un èxode dels dualismes entre rebuig i apropament o consens i conflicte. Enmig del presentisme, aquest èxode obre una via per a processos constituents transversals, per a una política més enllà de la idea de mediació. Si el presentisme no és allò immediat i autèntic, què pot significar la intercessió en la democràcia presentista?