Aquest seminari tractarà de les formes en què s’han establert històricament la feminització i el paternalisme en la mediació artística. En aquest sentit, es plantejaran un seguit de consideracions sobre a) el fet que aquesta disciplina encara la dominen les professionals femenines, i b) el fet que el discurs hegemònic de la disciplina sobre un proïsme deficient que es pot rectificar/rescatar per mitjà de l’educació artística es basa en el corrent de la modernitat, és a dir, en l’establiment dels estats nació, l’imperi colonial i el capitalisme. De manera interdependent, des del seu naixement, la disciplina ha ofert també espais de resistència, apropiació i subversió. Per tant, és un espai en què pren forma la lluita per l’hegemonia. Aquest seminari és una invitació a tenir en compte col·lectivament les possibilitats i els potencials de la mediació artística entesa com una pràctica crítica, descolonial i transformadora en els temps actuals i des d’una perspectiva global.