Oficina d'Afers Religiosos

Són moltes les activitats, entrevistes, articles, col·laboracions, etc. organitzades des de l’OAR en què les dones han estat i són les protagonistes. Des de l’OAR, els darrers anys s’ha fomentat la visibilització de les dones, que han esdevingut la veu, la mirada i l’opinió de diferents temàtiques vinculades al pluralisme religiós i espiritual amb la voluntat de ser altaveu i mostrar la perspectiva femenina. Algunes de les activitats són les següents:

El monogràfic temàtic “Figures femenines de les tradicions religioses”, en les dues edicions, sorgeix de la reivindicació constant de la importància de la figura femenina i la gran aportació de les dones en totes les tradicions religioses i espirituals, que moltes vegades l’imaginari social ha invisibilitzat o silenciat. La voluntat del cicle és donar a aquesta gran font de saviesa femenina el valor que es mereix. En la primera edició, el 2020, es van tractar les figures femenines de l’hinduisme, a càrrec de Chinmay Ma; l’islam, a càrrec de Wafae Moussaui, i el budisme, a càrrec de Montse Castellà. En la segona edició, el 2021, es van tractar figures femenines del cristianisme catòlic, amb Neus Forcano; del judaisme, amb Débora Malamud, i del cristianisme evangèlic, amb Betsky Bankole.

La primera edició de les jornades “Fe(r) i dones”, el 2021, organitzades per l’OAR i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, va néixer per visibilitzar i valorar el paper de les dones en les diferents conviccions i creences. La col·laboració de les dues entitats al voltant de la dona i l’espiritualitat es va iniciar l’any 2019 amb l’activitat “Dones i religions: l’espiritualitat com a punt de trobada”, que va consistir en quatre trobades a porta tancada entre 25 dones barcelonines fidels de diferents tradicions religioses de la ciutat, que van permetre l’intercanvi d’experiències, necessitats, expectatives i interessos actuals, de dones de diverses conviccions i espiritualitats. Aquest projecte va culminar amb un acte de cloenda al novembre del mateix any.  Les jornades “Fe(r) i dones” giren al voltant dels eixos de dones i religió/espiritualitat, però cada edició està centrada en una temàtica concreta. Per a la primera edició, sota el subtítol “Textos/Rituals/Transmissió” es van centrar en com els textos, els rituals i la transmissió religiosa en diverses tradicions són enteses i viscudes des de les perspectives de les dones. En l’edició del 2021 hi van participar pensadores reconegudes, expertes en l’estudi de les seves tradicions i també en la reflexió sobre el paper i el valor que hi tenen les dones. Hi van prendre part figures destacades d’àmbit internacional com Lama Guelongma Tsondru, Teresa Forcades i Asma Lamrabet, entre d’altres.

En la segona edició de les jornades “Fe(r) i dones”, el 2022, organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) en col·laboració amb el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, sota el subtítol “Comunitats com a agents de canvi”, se centrà en les comunitats de dones. La perspectiva comunitària va protagonitzar els debats d’unes jornades que es van iniciar el 2021 amb la voluntat de fer visible i posar en valor el paper de les dones en les diverses conviccions, creences i tradicions religioses i espirituals. La temàtica central d’aquestes jornades va girar entorn de la reflexió sobre com les dones de creences i conviccions diferents s’organitzen i actuen en l’àmbit comunitari amb una perspectiva transformadora. El comissariat va ser compartit amb Montse Castellà Olivé, comissària de l’any anterior, i Jenabou Dembaga, i a les jornades van tenir protagonisme dones de comunitats locals, internacionals i virtuals. En l’àmbit local, va destacar la participació de la veu de les comunitats de dones de Barcelona en els cercles de reflexió. Dues de les comunitats de dones participants van organitzar, també, dos tallers: el programa Sisterhood de l’església evangèlica Hillsong Church, guià el taller “Com cuidar-nos les unes a les altres?”, i Sakyadhita Spain va impartir el taller-meditació “Els dimonis que ens limiten i els mètodes que ens alliberen”, dirigit per la Lama Rigdzin Yudrön. En aquesta edició també vam tenir la presència de comunitats espirituals de dones de l’àmbit internacional en la taula rodona en línia “Comunitats inspiradores”. Hi van participar Drukpa Kung Fu Nuns, Sisters in Islam, Catholic Women’s Council i la Comunidad de Sabias Teólogas Indígenas de Abya Yala. I, finalment, les comunitats virtuals van ser protagonistes amb dues converses a través d’Instagram guiades per la cocomissària de les jornades d’enguany, Jenabou Dembaga, que va debatre amb Chaimaa Boukharsa i Elisa Fernanda Barreto. La conferència principal titulada “Fem camí tot caminant: islam, gènere, sexualitat i justícia”va ser a càrrec de l’erudita, doctora i imam amina wadud, referent mundial del feminisme islàmic.

“L’Hora Violeta: espai de trobada feminista”, el 2020, de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, és un espai per xerrar, compartir, aprendre, qüestionar i qüestionar-se, i per guanyar noves perspectives que ajudin a lluitar contra la societat heteropatriarcal en què vivim; un espai per desaprendre el que s’ha volgut ensenyar de ben petites i aprendre allò que s’ha volgut amagar; un espai per fer xarxa i per acceptar la diversitat. Concretament, la sessió “Feminisme i religió: dues realitats incompatibles?”, organitzada amb la col·laboració de l’OAR, va posar sobre la taula l’experiència, el testimoniatge i el debat de dues dones que van exposar el seu punt de vista com a creients i feministes. Van permetre al públic assistent apropar-se a la manera com, des de diferents tradicions religioses, s’elaboren propostes feministes i es desconstrueixen imatges estereotipades de la dona, feminista i religiosa. Débora Malamud i Wafae Moussaoui en van ser les protagonistes.

Són moltes altres les activitatsen què les dones també han estat les protagonistes. Concretament, al llarg del 2022, destaquen:

• Espiritualitats afroatlàntiques

Les dones i els debats al voltant del gènere també van tenir un paper protagonista en el cicle d’activitats “Espiritualitats afroatlàntiques” organitzat conjuntament amb l‘Espai Avinyó i comissariat per Periferia Cimarronas. Es tractava d’un cicle concebut com un exercici de memòria i de reconeixement de les diàspores afrodescendents de la ciutat, que, des de l’autorepresentació de les mateixes comunitats afrodescendents de la ciutat, va posar en relleu la dimensió històrica d’aquestes tradicions i espiritualitats, com a estratègia de supervivència i construcció d’identitats vinculades a l’africanitat. Dimensions que continuen sent importants en el context afroatlàntic i caribeny, però també a Barcelona.

En aquest context, també es va posar sobre la taula el qüestionament de la construcció del gènere heretada del colonialisme. Hi van participar, entre altres, Castiel Vitorino Brasileiro, que va parlar del seu art en relació amb l’espiritualitat, principalment qüestionant les categories de raça i gènere. També Johan Mijail, escriptora, performer i periodista, va obrir el debat al voltant de com les espiritualitats transatlàntiques s’enllacen amb pràctiques de resistència sexe-gènere afectives i sobre el transvestisme com a tecnologia ancestral de resistències al projecte heterocolonitzador.

• Col·laboració de l’OAR en 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya amb la pel·lícula ’Fill the Void’

La projecció i col·loqui d’enguany va girar entorn de la pel·lícula ‘Fill the Void’ de la directora Rama Burshtein. El film relata, des de dins i de manera senzilla, els costums de la comunitat jueva ortodoxa de Tel-Aviv. No busca la crítica a la comunitat, sinó que més aviat intenta plasmar uns sentiments que són comuns a tothom, independentment de la cultura o la religió, des de la mirada de la protagonista, la Shira, filla d’una família jueva ortodoxa. El col·loqui posterior va ser a càrrec Daniela Rosenfeld, coordinadora i programadora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona.

Des de l’OAR s’han plasmat totes aquestes mirades en diferents recursos, com ara articles, vídeos, entrevistes, etc., que han permès recollir aquesta veu femenina. Pots consultar-ne alguns a continuació:

Jornades #FeRiDones:

Primera edició:

• Vídeo del directe de la taula rodona “Reflexions i diàleg: llegir, fer i transmetre en clau de dones”.
• Vídeo resum de les jornades.
• Article resum de  les jornades.
• Entrevista a Montse Castellà i Olivé, comissària de la primera edició.
• Entrevista a Asma Lamrabet, participant de les primeres jornades.

Segona edició: 

• Vídeo de presentació de les dones de les comunitats participants als cercles de reflexió. 
• Conclusions dels cercles de reflexió.
• Vídeo de la conferència “Fem aquest camí tot caminant: islam, gènere, sexualitat i justícia” d’Amina Wadud.
• Vídeo de la taula rodona en línia “Comunitats inspiradores”
• Vídeo de la conversa a Instagram de Jenabou Dembaga i Chaimaa Boukharsa, musulmana, feminista i activista creadora de contingut.
• Vídeo de la conversa a Instagram de Jenabou Dembaga i Elisa Fernanda Barreto, fundadora de “No la típica feminista”.
• Entrevista a Jenabou Dembaga Susoko, cocomissària de la segona edició juntament amb Montse Castellà.
• Entrevista a Amina Wadud, conferenciant principal de la segona edició.
• Article Dones espirituals en comunitat: l’exemple de l’església evangèlica.

Barcelona #UnMarDeCreences:

• Vídeo ‘El budisme – Kagyu Samye Dzong Barcelona’ (#UnMarDeCreences), guiat per diferents dones de la comunitat.

Dones i religions, l’espiritualitat com a punt de trobada:

• Vídeo resum de les trobades Dones i religions, l’espiritualitat com a punt de trobada.
• Vídeo curt de les trobades Dones i religions, l’espiritualitat com a punt de trobada.
• Article de l’acte de cloenda de les trobades Dones i religions, l’espiritualitat com a punt de trobada.

II#Quotidiàiextraordinari:

• Vídeo ‘El judaisme, la memòria’ (II #Quotidiàiextraordinari), a càrrec de Mónica Buzali i Eva McGowan (Projecte Toldot).
• Vídeo ‘El cristianisme adventista, el respecte’ (II #Quotidiàiextraordinari), a càrrec de Sandra Patrone.
• Vídeo ‘El cristianisme ortodox, els orígens’ (II #Quotidiàiextraordinari), a càrrec de Rahel Berhe.

També cal destacar que l’OAR ha organitzat diferents formacions en el marc de “Perspectiva de gènere i mesures d’igualtat per a entitats”, amb el Departament de Polítiques de Gènere i Gestió del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de donar a conèixer els conceptes bàsics en matèria d’igualtat de gènere, facilitar eines i estratègies per incorporar la igualtat de gènere a les entitats i les comunitats religioses i fomentar l’intercanvi de bones pràctiques entre les entitats assistents.

Consulta tota la informació al voltant del 8M organitzada per l’Ajuntament AQUÍ.