Glossari
Analfabetisme emocional: dificultats d’alguns homes per reconèixer les pròpies emocions (i alienes) i expressar-les de manera saludable degut a la socialització diferencial de gènere i una identificació amb el model de masculinitat hegemònic tradicional. L’única emoció que es permet expressar obertament als homes des d’aquest model és la ira o ràbia. Per tant, no només és la falta d’empatia, sinó també la dificultat de molts homes d’expressar emocions i sentiments com la impotència, la tristor, la por, la incertesa.... perquè es considera un símptoma de feblesa i vulnerabilitat.
Assertivitat: És la capacitat d'autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix a ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte
Autocura o cura d’un mateix: consisteix en la pràctica d’activitats que les persones dirigeixen cap a si mateixes o cap a l’entorn, per regular factors que afecten el propi desenvolupament en benefici de la pròpia vida, salut i benestar tant físic com psicològic.
Bullying (assetjament escolar): consisteix en qualsevol forma de violència (física, verbal, psicològica, social, sexual) que es produeix de forma repetida i reiterada en el temps, per part d’un o més alumnes cap a un altre, en l’àmbit escolar. Destaca la continuïtat en el temps de les agressions, així com el desequilibri de poder i la intenció conscient de la persona agressora en causar dany, provocant sovint l’exclusió social de la persona que rep la violència. Aquest tipus d’assetjament s’acompanya sovint pel silenci, la indiferència o la complicitat de la resta d’alumnes.
Bullying homofòbic o LGTBIfòbic: Tipus de bullying que s’exerceix sobre persones per la seva orientació sexual no normativa (LGTB: Lesbianes, Gays, Transexuals, Bisexuals). També el poden patir les persones que conviuen amb una persona amb una orientació sexual no normativa (familiars, amistats, etc.) o persones que no compleixen les normes del sistema sexe-gènere.
Ciberbullying: És l'ús de mitjans telemàtics (Internet, telefonia mòbil i videojocs online principalment) per exercir assetjament psicològic entre iguals.
Coitcentrisme: Creença o suposició, basada en una estructura social patriarcal, que entén el coit heterosexual (penetració del penis a la vagina) com la pràctica sexual estàndard i relega la resta de pràctiques sexuals a una situació d'inferioritat.
Comunicació o llenguatge emocional: eines comunicatives que permeten a les persones identificar, reconèixer i expressar les seves emocions i sentiments.
Conciliació de la vida personal, laboral, social i familiar: Possibilitats que té una persona de desenvolupar de manera simultània els diferents àmbits de la seva vida. Implica disposar del temps i dels recursos necessaris, pel que requereix d’unes polítiques actives de creació de serveis i de foment d’estructures organitzatives i socials que facilitin la combinació de les diferents activitats. Com a mesura d’impuls de la igualtat de gènere és fonamental que qualsevol acció de promoció de la conciliació estigui adreçada a dones i homes. Ajudar les dones a conciliar té l’efecte contrari, ja que és una manera de reforçar el seu rol de cuidadores i principals responsables de la llar.
Coresponsabilitat: distribució equilibrada, equitativa i funcional de la planificació, l’organització i la realització de les tasques domèstiques, de la cura d’infants i de les persones dependents, dels espais d’educació i del treball remunerat.
Desigualtats de gènere: Fenomen que atribueix a un gènere determinat (el femení) menys possibilitats socials en favor de l'altre gènere (el masculí). Atorgant privilegis concrets als homes per sobre de les dones.
Divisió Sexual del Treball: és el repartiment social de tasques en funció del sexe, segons el qual històricament s’assigna a les dones el treball reproductiu, no remunerat i desenvolupat en l‘àmbit domèstic, i als homes el treball productiu remunerat i que té lloc en l’àmbit públic, concretament en el mercat laboral.
Doble jornada: Fa referència a la suma de la jornada laboral i una jornada posterior dedicada principalment a les tasques de la llar i a la cura de persones dependents. És una situació a la qual es veuen sotmeses moltes dones que, a més de desenvolupar una feina remunerada, carreguen amb el pes del treball domèstic no compartit. Es parla de triple jornada quan a aquestes dues s’afegeix una tercera dedicada a activitats polítiques i comunitàries.
Doble presència: Fins i tot quan es produeix un repartiment equilibrat en la realització de les tasques domèstiques i de cura, la responsabilitat sobre la gestió i planificació de les mateixes acostuma a recaure sobre les dones. Encara que no comporti una doble jornada física, el temps i l’energia dedicades a aquesta funció organitzadora dóna lloc al que s’anomena la doble presència, una suma de responsabilitats que les dones han d’assumir de manera simultània. . La doble presència genera sentiments de frustració i de culpa per no poder atendre totes les demandes. A més, comporta dificultats afegides que disminueixen les possibilitats d’accés de les dones a llocs de responsabilitat.
Empatia: és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments.
Equitat de gènere*: de vegades s’usa com a sinònim d’igualtat i altres vegades com a terme diferenciat, entenent que la igualtat posa l’accent en l’equiparació de drets i obligacions entre les persones (igualtat formal, igualtat del punt de partida, igualtat d’oportunitats) mentre que l’equitat atén a la situació real de les persones (igualtat real, igualtat del punt d’arribada, igualtat de resultats) i al qüestionament de les relacions de poder. En aquest segon sentit, l’equitat posa l’accent en el procés, en les mesures i en la possibilitat de tractar diferent persones que tenen realitats desiguals per compensar el desequilibri històric i aconseguir que un dia es pugui assolir la igualtat real. Es diu que sota el paradigma de la igualtat sovint es pretén que les dones s’adaptin a les estructures, valors i comportaments associats als homes. En canvi, l’enfocament d’equitat té en compte la diversitat de necessitats d’homes i de dones en cada context.
Escolta activa: és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Espai privat: Espai propi que permet desenvolupar els interessos i aficions personals, i preparar-se per projectar-se posteriorment en l’àmbit públic. En el cas de les dones és freqüent que aquest espai es confongui amb l’espai domèstic o familiar.
Espai públic: Espai on es desenvolupa la vida laboral, social, política i econòmica. És el lloc de la participació i el reconeixement socials. S’identifica amb l’àmbit productiu tradicionalment assignat als homes.
Estereotips de Gènere: conjunt d’idees preconcebudes, simplificades, generalitzades i distorsionades sobre les característiques, atributs i comportaments que es consideren socialment propis, esperats i adients per als homes i per les dones en una societat determinada. Són fàcils i ràpids d’activar, funcionen de manera automàtica i presenten una gran estabilitat i resistència al canvi.
Fal·locentrisme: Creença o suposició, basada en una estructura social patriarcal, que atorga major importància al penis (falo) en l'àmbit de la sexualitat per sobre de tota la resta.
Gènere:. És una construcció sociocultural que categoritza les persones en funció del seu sexe biològic, i varia segons el tipus de cultura, societat i ’època històrica. En tant que construït és també modificable. No s’ha de confondre amb el sexe, que fa referència a uns trets biològics. Conforma el conjunt de característiques psicològiques, de comportament, de rols, de valors i d’expectatives socials que s’assignen en funció del sexe.
Homofòbia: és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d'aquesta orientació sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual.
Heterocentrisme o Heterosexualitat normativa: Creença o suposició, basada en una estructura social patriarcal, que pressuposa que totes les persones són per naturalesa heterosexuals i que aquestes estan per sobre de la resta de opcions sexuals.
Identitat de Gènere: És la internalització psicològica de les característiques masculines o femenines, és a dir, l’autopercepció de les característiques que el gènere atorga a dones i homes en una societat. Pot coincidir o no amb el seu sexe i el gènere socialment assignat, i sorgeix a partir d'un procés complex d'interacció entre una persona i les altres al seu voltant. En el cas de la transsexualitat no coincideix el sexe biològic i la identitat de gènere, donat que la persona de sent del gènere no assignat al seu sexe biològic.
Masclisme: Conjunt d’actituds, comportaments, pràctiques socials i creences destinades a justificar i promoure el manteniment d’actituds discriminatòries cap a les dones.
Masculinitat hegemònica: Concepte que fa referència al conjunt de valors, actituds i característiques que s'associen a la masculinitat tradicional occidental. Aquest model està format pel grup d’homes que gaudeix d’una posició de poder i lideratge social i que està legitimada pel patriarcat, cosa que garanteix la posició dominant dels homes i la subordinació de les dones. (Conell, 1995).
Masculinitats Alternatives (noves masculinitats): Consisteix en el conjunt de propostes que tenen com a objectiu generar o construir models alternatius respecte a la Masculinitat hegemònica tradicional. Es refereix a l’expressió no normativa de la masculinitat, transcendint els estereotips de gènere.
Micromasclisme: Exercici de poder petit, invisible, de baixa intensitat i quotidià que permet als homes fer el que volen però impedeixen que les dones facin el mateix. Mecanisme a través del qual es perpetua la situació de dominació dels homes per sobre de les dones.
Misogínia: aversió o odi a les dones. Tendència ideològica, social o psicològica que es basa en el menyspreu envers la dona i envers tot allò considerat femení.
Patriarcat: designa una formació social on els homes ostenten el poder, es a dir, és el sistema de dominació dels homes sobre les dones*. Ideològicament, el patriarcat naturalitza la valoració desigual i atorga superioritat i autoritat moral als homes sobre les dones. La seva supervivència es basa en la repetició d’uns patrons que a través de les lleis, tradicions, costums, educació, etc., reforcen els rols de dominació i submissió dels homes i les dones respectivament.
Perspectiva de gènere: enfocament que intenta aconseguir la igualtat d’oportunitats real i efectiva entre dones i homes en la societat a partir de prendre en consideració de manera sistemàtica les diferencies entre homes i dones en qualsevol activitat o àmbit i qüestionar els rols socialment atribuïts a cada sexe. Entenent que les desigualtats i discriminacions entre dones i homes tenen un origen social, analitza sistemàticament les estructures i mecanismes que contribueixen a perpetuar aquestes relacions de desigualtat entre dones i homes per tal de introduir canvis cap a una major equitat.
Poder: capacitat de fer valer la pròpia voluntat en el comportament d’altres persones (en l’àmbit social, familiar, sexual, etc.). Aquesta és la conceptualització més habitual, però també existeix la que considera que a més d’aquest “poder sobre” algú (doncs remet a domini, opressió, control, imposició) també hi ha un “poder per a” fer coses de forma individual o organitzada amb altres persones, no contra altres persones. Aquesta segona és una concepció del poder que remet a la creació, la capacitat de decisió, l’autonomia i l’empoderament*.
Orientació sexual: atracció amorosa i/o sexual continuada per persones en funció del seu sexe. Normalment s'acostumen a estudiar tres orientacions sexuals: l'heterosexual (atracció cap a individus del sexe oposat), l'homosexualitat (cap a individus del mateix sexe) i la bisexualitat(cap a individus del mateix sexe i de l'oposat). L’orientació sexual és diferent de la conducta o pràctiques sexuals: les persones poden expressar o no la seva orientació sexual en les seves pràctiques (ex: es pot ser homosexual i tenir pràctiques heterosexuals).
Pressió de grup: fenomen que es refereix a la força o influència que exerceix un determinat grup cap a una persona o més amb el resultat de condicionar-lo o pressionar-lo per complir una norma o expectativa social. Aquesta pressió l’exerceix el grup o subgrup dominant fent valer la legitimitat que li atorga la seva posició privilegiada.
Privilegi: Tractament d'excepció beneficiós per una persona o un grup de persones per la seva condició al néixer i la posició que ocupa aquesta posició dins d'un sistema social determinat.
Rols de gènere: Conjunt d’actituds, tasques i comportaments que s’atribueixen a homes i dones en una societat i en un moment històric determinat en funció del seu sexe.
Salud: estat de complet benestar físic, mental i social i no només l’absència de malaltia o dolència. Així la OMS (1986) estableix que d’acord amb el concepte de salut com a dret humà fonamental, la Carta d’Ottawa destaca determinats prerequisits per a la salut, que inclouen la pau, adequats recursos econòmics i alimentaris, habitatge, un ecosistema estable i un ús sostenible del recursos. El reconeixement d’aquests prerequisits posa de manifest l’estreta relació que existeix entre les condicions socials i econòmiques, l’entorn físic, els estils de vida individuals i la salut.
Sexisme: és la discriminació basada en el sexe de la persona que la pateix. Discriminació que es sustenta en una estructura social discriminatòria.
Sexualitat: És un aspecte central de l’ésser humà al llarg de la seva vida i engloba el sexe, la identitat de gènere i els rols, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la intimitat i la reproducció. La sexualitat es viu i s’expressa en pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, rols i relacions. Tot i que la sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, no totes elles s’experimenten o s’expressen sempre. La sexualitat està influenciada per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, ètics, legals, històrics, religiosos i espirituals. (Definició extreta de la OMS).
Sistema Sexe-Gènere: sistema d’organització social que identifica el sexe biològic amb atribucions socials i culturals, determinant les possibilitats de desenvolupament de dones i homes. És un sistema d’organització de les identitats i també de jerarquització del poder, donat que atribueix un valor inferior a allò que defineix com pròpiament femení.
Socialització Diferencial de Gènere: és el conjunt d’estímuls, tan formals com informals, que rebem al llarg de la vida i que ens condueixen a construir-nos com a homes o com a dones mitjançant l’aprenentatge dels rols i els estereotips de gènere en funció del sexe biològic (sistema sexe-gènere). Els principals agents socialitzadors són la família, l’escola i el grup d’iguals, tot i que cada vegada tenen més pes els mitjans de comunicació i els espais d’educació no formals.
Sostre de vidre: Al·lusió metafòrica a les barreres transparents que impedeixen a moltes dones amb elevada qualificació a accedir i promocionar-se en les esferes del poder econòmic, polític i cultural. Aquestes barreres poden ser de molts tipus i exercir diferents graus de determinació. Però existeix un consens respecte a la combinació d’explicacions basades en factors personals, derivats de la socialització diferencial entre homes i dones, i explicacions basades en factors externs, derivats de les relacions de poder asimètriques.
Treball productiu: Conjunt d’activitats remunerades que produeixen béns i serveis a l’economia mercantil. La seva realització s’identifica amb l’espai públic, tradicionalment assignat als homes.
Treball reproductiu: Conjunt d’activitats no remunerades relacionades amb el manteniment de la llar i amb l’atenció i la cura dels membres de la família. S’identifica amb l’espai domèstic, tradicionalment assignat a les dones.
Violència: Interacció humana basada en conductes i situacions que, de forma deliberada, provocant o amenaçant amb fer mal (físic, sexual, verbal o psicològic).
Violència envers les dones: Abraça tots els actes mitjançant els quals es discrimina, ignora, sotmet i subordina a les dones en els diferents aspectes de la seva existència. Són tots aquells atacs materials i simbòlics que afecten la seva llibertat, dignitat, seguretat, intimitat i integritat moral o física (S. Velázquez, 2003).
Violència estructural: Concepte provinent de la sociologia que fa referència a una forma de violència en la qual algun tipus d'estructura social o l damnifica una persona o un grup impedint que aconsegueixin les seves necessitats.
Violència Masclista: La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5123 – 2.5.2008)