La cura de les altres persones: coresponsabilitat i paternitat 
La massiva incorporació de les dones al mercat de treball formal (oficialment remunerat) ha provocat importants canvis en les relacions de gènere i en les identitats tant dels homes com de les dones. Així, els rols tradicionals de gènere, que assignaven les tasques de reproducció i sosteniment de la vida exclusivament a les dones i les tasques productives als homes (divisió sexual del treball), s’han diversificat. Ara és, doncs, necessària una reorganització del temps de la vida quotidiana, tant per a les dones com per als homes, per poder garantir el benestar de totes les persones.
Quin és el context del que partim?
Malgrat aquest nou escenari, es continua mantenint una càrrega desigual de les responsabilitats domèstiques i de cura. Són majoritàriament les dones les que es fan càrrec de l’àmbit domèstic, on es desenvolupen aquelles tasques que són imprescindibles per la supervivència de les persones i el manteniment de la llar. La incorporació de les dones al món laboral formal no ha comportat la incorporació dels homes al món reproductiu en la mateixa mesura. Tot i la gradual participació dels homes en el temps dedicat a aquestes tasques.
La incorporació de la dona a l’àmbit productiu planteja un escenari diferent en un món laboral que encara manté una estructura del segle passat (jornades llargues, sense flexibilitat, sense tenir en compte la vida familiar, etc.) dissenyada per als homes que “tenen una dona a casa”, és a dir, per la família nuclear tradicional, per tant, la dificultat de les dones per incorporar-se al mercat laboral en igualtat d’oportunitats és òbvia.
Aquesta situació resulta negativa per ambdós sexes. Per una banda, les dones estan en desigualtat econòmica i veuen limitades les seves possibilitats a l’hora d’organitzar amb llibertat i d’una manera equilibrada la seva jornada diària entre cures, afectes, família, professió... Comportant una sobrecàrrega de feina en jornades dobles o triples (amb doble presència) que afecta la seva salut.
En conseqüència, el temps disponible per a qualsevol projecte personal i les seves opcions en el mercat laboral queden restringides, en especial en determinades etapes del cicle vital. Això comporta una desigualtat de drets i deures respecte els homes que implica per a les dones un estatus de dependència i una major dificultat per ser independents en igualtat de condicions. Sobretot pel que fa a salaris i a les possibilitats d’accés a càrrecs de responsabilitat (sostre de vidre).
Cal tenir present altres conseqüències a nivell social com la baixa natalitat, les dificultats per atendre als fills/es, els problemes per conciliar la vida familiar, laboral i personal, l’estrès i insatisfacció laboral per no poder conciliar, la baixa productivitat, etc.
Per tal d’avançar vers una harmonització de la vida quotidiana de totes les persones, resulta imprescindible fer visible i posar en valor la importància del treball domèstic i de cura per al funcionament de la nostra societat. Així mateix, cal transmetre la necessitat d’un canvi cultural en la concepció dels temps i les responsabilitats que afavoreixi la igualtat d’oportunitats de dones i homes en una societat més justa i equilibrada.