Els homes davant la corresponsabilitat: el gran repte de l'equitat de gènere

La coresponsabilitat es defineix com la distribució equilibrada, equitativa i funcional de la planificació, l’organització i la realització de les tasques domèstiques, de la cura d’infants i de les persones dependents, dels espais d’educació i del treball remunerat.

Al parlar de coresponsabilitat, és important clarificar alguns termes per a donar visibilitat i reconèixer aquestes tasques i no confondre els petits canvis en passes gegants cap a la coresponsabilitat. Així, seguint a Bonino (2000), és important diferenciar la cura de la llar que te a veure amb allò més material i més visible que la cura de les persones i els vincles que te a veure amb el treball que realitzen sobretot les dones per produir i mantenir el benestar de tots els membres de la llar.

De la definició es desprèn que, per ser coresponsables, és necessària una negociació entre totes les persones de la llar per pactar qui farà les diferents tasques domèstiques i de cura. És important dialogar sobre la importància del repartiment equitatiu de les responsabilitats i dels beneficis que comporta. Sempre amb la idea bàsica que no es tracta d’ajudar o col·laborar, sinó que totes les persones que conviuen siguin responsables amb les tasques domèstiques i de cura i les puguin compartir.

També és important entendre que quan parlem de coresponsabilitat no només ens estem referint a l’execució de les tasques concretes a realitzar, sinó que, el treball reproductiu implica una sèrie d’aspectes més amplis com son l’organització, la planificació, la responsabilitat, l’ús del temps, etc. És la implicació i no l’execució el que sobrecarrega. Així, els homes se solen moure més en l’execució de tasques, evitant aquelles més desagradables o escollint les que volen realitzar. En aquest sentit, tampoc és el mateix executar tasques de manera correlativa, que la simultaneïtat que implica el treball reproductiu.

Arribats a aquest punt, si volem promoure la coresponsabilitat entre els homes és important tenir present quines dificultats, resistències i obstacles per al canvi dels homes ens podem trobar. Entre d’altres, podem citar els següents:

• Educació sexista: els homes des de ben petits aprenen que les tasques de cura no els corresponen. En canvi, les dones són educades i preparades per la cura de les altres persones. Per tant, elles també han de delegar aquesta responsabilitat per tal de facilitar la coresponsabilitat.
• Percepció de poder i privilegi: fruit d’aquesta socialització i del patriarcat com a estructura social, molts homes tenen la percepció de tenir dret a certs privilegis com, per exemple, a l’ús i disponibilitat de temps personal i d’oci, a la privacitat, a la llibertat de moviment, a que altres persones puguin satisfer les necessitats pròpies o el dret a ser cuidat i servit.
• Demandes contradictòries: actualment els homes reben missatges contradictoris. Per una banda, es promou que siguin coresponsables a la llar però, a la vegada, a nivell social es penalitza no mantenir un model de masculinitat més tradicional. A més, no existeixen referents coresponsables i els mitjans de comunicació tampoc col·laboren en facilitar-los. D’aquesta manera, molts homes es troben desorientats en relació a quin és el seu paper.
• Tasques invisibilitzades i no valorades: encara avui les tasques domèstiques i de cura continuen sent poc valorades, i se segueixen assignant a les dones. Aquest fet dificulta que els homes s’incorporin a unes tasques que no tenen reconeixement social i que estan invisibilitzades. En comparació amb el treball productiu i a l’àmbit públic, les tasques domèstiques i de cura son més rutinàries, contínues, sense horaris, condicions laborals, sou ni vacances, no es valoren en cap currículum i no faciliten possibilitats de créixer professionalment.
• Poc suport social i del món laboral: des de les institucions públiques no es dóna el suport necessari per a facilitar la coresponsabilitat de les persones. De la mateixa manera, el model productiu actual posa moltes barreres per poder conciliar la vida laboral amb la familiar i la personal.

En aquest punt caldria preguntar-se: què guanyen els homes amb la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura? És important tenir en compte els beneficis que suposa la coresponsabilitat com a estratègia clau per afavorir el canvi. A continuació se’n descriuen alguns:

• Foment de l’autonomia: aprendre a cuidar d’un mateix sense dependre de cap persona (normalment d’altres dones).
• Augment del benestar personal (autoestima) i social (relacions afectives més sanes i riques).
• Aprenentatge de noves habilitats i competències per a la vida.
• Millora de les relacions familiars i de parella: disminueix l’estrès i s’atorga un rol participatiu a cada membre de la unitat de convivència. A més, facilita la complicitat en la parella l’increment de temps per compartir junts.
• Fa possible que els homes gaudeixin d’acompanyar les persones estimades de l’entorn en els moments crucials de la vida: creixement de les criatures, malalties, naixements, exàmens, últims moments, etc.
• Descàrrega de la pressió de ser el proveïdor familiar.
• Millora la salut: si els homes aprenen a cuidar-se i a cuidar de les altres persones, milloren els seus hàbits saludables augmentant el seu temps i qualitat de vida.
• Ser un bon referent social per altres persones i sobretot per als fills i filles, trencant la transmissió generacional del patriarcat.

D’aquesta manera, per tal de facilitar la implicació dels homes en la coresponsabilitat, cal fer un treball de deconstrucció de la masculinitat hegemònica tradicional, i construcció i promoció de models alternatius de masculinitat on la cura i les emocions tinguin un espai privilegiat. L’èxit dependrà de la pròpia responsabilitat dels homes, de que aquests puguin prendre consciència de les conseqüències a tots nivells de la seva manca d’implicació, i dels beneficis que comporta la coresponsabilitat, no només per les altres persones sinó per a un mateix.