Els homes i la cura

L’objectiu és aconseguir que dones i homes puguin gaudir del mateix temps i de les mateixes oportunitats econòmiques, laborals... en definitiva, que puguin desenvolupar les seves capacitats i interessos en igualtat, a través d’un repartiment equitatiu de les responsabilitats i d’una valoració també equitativa dels diferents tipus de treballs. L’assoliment d’aquest objectiu passa per fomentar una mirada crítica cap a la construcció de les identitats de gènere i als estereotips que les acompanyen per tal que ambdós sexes puguin adquirir les mateixes aptituds i integrar com a propis els mateixos deures i les mateixes responsabilitats.

El fet que les tasques domèstiques i de cura recaiguin sobre les dones no és casual, sinó que té una relació directa amb la socialització diferencial de gènere que s’ha explicat al bloc 1 d’aquest recurs. Un procés d’aprenentatge que s’inicia des del moment mateix de l’embaràs i que orienta les dones a la cura de les persones i l’àmbit privat, i els homes al treball productiu, la presa de decisions i l’àmbit públic. Tan sols cal mirar a que juguen majoritàriament les nenes i a que juguen els nens per a adonar-nos que, des de la primera infància, ja ens estan preparant per a realitzar funcions socials diferents en funció del sexe.

Però no es tracta tant que els homes no cuidin, ja que ens trobem homes cuidadors en diferents àmbits o que ho fan de manera puntual, sinó que els homes incloguin la cura en la seva identitat masculina. Si amb les dones cal fer un treball d’empoderament i promoció de l’autoestima per abandonar el model tradicional femení basat en la passivitat i la submissió, amb els homes cal fer un treball per fomentar la cura, de manera que comencin a responsabilitzar-se no només de la cura dels altres sinó també de la cura d’un mateix.

Però, quina és la situació actual pel que fa a la presència dels homes en les tasques domèstiques i de cura?

Actualment, donat el treball a favor de l’equitat de gènere i de l’aparició de diferents lleis en aquest sentit, s’ha generat una falsa percepció d’igualtat (sobretot entre la població més jove) com si la desigualtat i la discriminació fossin coses del passat. Fins i tot, es dóna una evolució en l’opinió que tenen els homes sobre el model ideal en el repartiment de les tasques domèstiques i de cura essent el model de repartiment simètric o coresponsables l’ideal per al 70% dels home. Però les estadístiques dels usos del temps visibilitzen que els canvis són més a nivell discursiu i superficial, i no tant en la pràctica i a nivell intern (veure Taula 1).

TAULA 1

Font: Enquesta de l’ús del temps 2010-2011. Principals resultats 2012. Idescat

Tal i com mostren les taules anteriors, a Catalunya les dones dediquen gairebé el doble de temps al treball no reproductiu que els homes, amb una mitja de 4:14 hores vers les 2:35 hores dels homes. En canvi, aquests dediquen més temps al treball productiu amb una diferència d’una hora. Però sumant els dos temps de treball, les dones són les que treballen més temps al dia, patint els efectes conseqüents per la seva salut i la qualitat de vida. A més, un 44,5% de les dones realitzen les tasques de la llar en solitari front el 9,6% del homes. Les dones assumeixen la cura dels infants, fills/es o nens/es a càrrec en solitari en un 33% front el 2,19% dels homes. En el cas de persones dependents, són cuidades en solitari pel 49,3% de les dones vers el 19,6% dels homes.

Les dones dediquen més temps a determinades tasques domèstiques i de cura (taula 2) que encara es distribueixen de manera desequilibrada i estereotipada. Així, les dones realitzen en major mesura totes les tasques excepte aquelles relacionades amb les reparacions domèstiques, la jardineria i la cura d’animals. És d’especial rellevància la diferència pel que fa a tasques de manteniment de la llar, la confecció i cura de la roba, i les activitats culinàries, generalment més rutinàries, repetitives i poc valorades, però imprescindibles per al funcionament quotidià de la llar.

TAULA 2

Font: Enquesta de l’ús del temps 2010-2011. Principals resultats 2012. Idescat

El repartiment desigual de les tasques domèstiques i familiars s’agreuja quan les parelles entren en l’edat reproductiva. La presència de fills i filles a la llar fa que es comparteixin menys les tasques domèstiques en la parella, un desequilibri que és desfavorable per les dones. Si la diferència en la mitjana d’hores diàries dedicades a llar i la infància, en joves menors de 25 anys, és de 50 minuts, en edat reproductiva (de 25 a 44 anys) aquesta diferència es dispara fins a 1 hora i 46 minuts.

És important tenir en compte que les tasques de cura van més enllà de la cura de les criatures. Sovint, quan parlem d’incorporar als homes en aquestes tasques només es fa referència a la promoció de paternitats presents, responsables i afectives però no es parla de la implicació dels homes en la cura de persones dependents i/o grans. Així, en aquestes tasques també es dóna una dedicació desigual per part dels homes, que solen dipositar en les dones, fins i tot la responsabilitat de tenir cura del propi pare o la mare.

Malgrat tot, és important tenir present que la tendència actual és que cada vegada més els homes s’incorporin en aquestes tasques, sobretot pel que fa a la seva implicació en la cura d’infants. Amb tot, cal ser prudents amb els discursos massa optimistes, ja que el canvi és lent i gradual. A més, els homes poden gaudir de cert privilegi pervers que fa que obtinguin un reconeixement social amb molta facilitat tot i no existir una situació d’igualtat d’oportunitats. Només cal pensar en el món de cuina d’autor i l’alta costura on les dones tenen una presència minoritària tot i ser tasques que tradicionalment han realitzat les dones.

Cal distingir si l’augment en la implicació dels homes en les tasques reproductives és per adaptació al canvi social de les dones (“perquè no queda més remei”), o per un desig interior per assolir una societat més igualitària, justa i solidaria amb les dones.

Cal que els homes prenguin consciència dels beneficis de la coresponsabilitat